ElFestival de Cinema d’Autor de Barcelona (el D’A) ha tornat a portar a la ciutat les millors pel·lícules del cinema internacional ja sigui en l’àmbit de directores i directors consagrats com de nous talents emergents. Un dels plats forts d’aquest any ha estat la inauguració amb Segundo premio d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Es tracta d’un film misteriós al voltant de la creació del disc de Los Planetas Una setmana dentro del motor de un autobús que també es presenta com a una no-biografia del grup indie espanyol per excel·lència. El festival s’ha clausurat exitosament amb Nina, d’Andrea Jaurrieta.
El palmarès del festival de cinema d’autor de Barcelona
Talents és la secció més important del festival del D’A. És una programació arriscada que presenta noms no del tot desconeguts dins dels del panorama cinematogràfic internacional, però que fa una clara aposta per noves creacions amb nous discursos. La guanyadora d’aquest any ha estat Mimang una pel·lícula de Taeyang Kim, que ha dividit la crítica, però ha convençut a un jurat entre el qual es trobava, entre d’altres, José Luis Rebordinos, el director del Festival de Sant Sebastian. Aquesta cinta procedent de Corea del Sud està a mig entre Deseando amar (Wong Kar-Wai) i Past Lives (Celine Song).
Dins d’aquesta secció també han destacat altres pel·lícules com ara Paradise is Burning, que és una barreja interessant entre records i crítica social; Vera y el placer de los otros (Federico Actis i Romina Tamburello), film que ha obtingut el premi de la crítica i que explica la iniciació sexual d’una adolescent a través del voyeurisme.
Cinema català
Al cinema català també ha estat present a moltes accions del festival, però la pel·lícula que més ha destacat (amb permís de Segundo premio de Lacuesta i Rodríguez) és Reir, cantar tal vez llorar, ja que ha aconseguit el premi de la secció ‘Un impulso colectivo’, dedicada a potenciar el talent de la península. Marc Ferrer, habitual del festival amb cintes com Corten o El Corazón Rojo. Ferrer és el realitzador català queer i compromès tal com ho demostra en cadascuna de les seves pel·lícules. Al seu nou film ens explica una història protagonitzada per una dona trans i les seves aventures i desventures romàntiques a la Barcelona del Raval gentrificat.
També volem destacar Llobàs de Pau Calpe Rufat que, tot i haver marxat amb les mans buides del palmarès, és una pel·lícula sensacional que reflexiona sobre la naturalesa de l’home i el que suposa viure en societat i o ser un outsider. El millor del film, sens dubte, és l’excel·lent i sorprenent interpretació de León Martínez una de les promeses (des d’ara mateix) del cinema del nostre país. Altres pel·lícules amb segell català podrien ser Mamífera de la Diana Torres que proposa un interessant debat sobre renunciar a la maternitat. També s’ha presentat el primer capítol de la sèrie Las largas sombras dirigit per Clara Roquet, que tots recordarem pel seu debut amb Llibertad.
La secció ‘Un impulso colectivo’ també ha presentat pel·lícules de la resta de la península com ara Història de pastores (Jaime Puertas Castillo), un delirant conte sobre l’èxode de les zones rurals i La Hojarasca (Macu Machín) que ens parla d’herències i de tres germanes perdudes a l’illa de La Palma. Cal també destacar Sueños y pan (Luis Soto Muñoz), premiada al festival Atlàntida de Mallorca, que proposa un revival de les pel·lícules quinquis i que ha guanyat el premi que atorga l’ECAN.
Direccions
El festival també s’han carregat de portar a les pantalles de Barcelona cintes d’autoria que no havien encara arribat o que potser no s’estrenaran mai. Aquest és el cas de pel·lícules imprescindibles com a com el díptic Mal viver/Viver Mal de Joao Canijo, que ens porta un melodrama a foc lent sobre les deteriorades relacions de les propietàries d’un hotel. S’han pogut veure films precedents de la cinematografia romanesa com ara No esperes demasiado el fin del mundo (Radu Jude), una delirant crítica al cinema que vol retratar el fet social no exempt de cert humor negre i MMXX (Cristi Puiu) amb el seu pessimisme sobre l’essència humana rodada durant la pandèmia.
Altres pel·lícules interessants que s’han pogut veure són Sobre la hierba seca del mestre turc Nuri Bilge Ceylan, un film sobre educació en el món rural que va guanyar el premi a la millor interpretació femenina de Canes. Hong Sangsoo, el director de Corea del Sud i habitual del D’A ha presentat dues de les seves Minimalites (i la segona d’elles desenfocada expressament): In our day i In Water. S’ha pogut veure l’última pel·lícula del director tibetà Pema Tseden, Snow Leopard, sobre la difícil convivència entre humans i natura, i la presentació de Tràiler de la pel·lícula que no existirà jamás: “Guerras de broma”, últim document fílmic de Jean-Luc Godard i una lúcida (i fragmentària) reflexió sobre les guerres i Palestina.
