En el meu rànquing de sèries 2019 es la número 1 en la categoria d’humor corrosiu. I aquesta no es una categoria menor. Va molt més enllà del que sembla. Ara i sempre la volàtil frontera entre veritat i mentida entre ficció i realitat sembla que se’ns escapa de les mans. Els humans som, hem estat i serem uns mentiders. I això no seria cap tragèdia si no fos perquè els primers a qui mentim som nosaltres mateixos. A partir d’aquí podem dir que l’engany és un fenomen generalitzat. Menys mal que, com a humans, en un racó molt profund de nosaltres mateixos sabem quines son les nostres mentides. Ara bé que ho reconeguem, aquest és una altre tema… Doncs bé, aquí tenim aquesta sèrie per tornar a prendre consciencia d’aquest tema que no és menor.
En una escena, potser banal, d’un dels últims capítols d’aquesta segona temporada, Alan Arkin, exemplar en majúscules del vell rondinaire en el seu personatge de Norman Newlander, llengua viperina rei de la mala bava i de tot allò políticament i totalment incorrecte, en l’intent d’ajudar el seu amic de l’ànima Sandy Kominsky, protagonista i productor executiu de la sèrie que no és altre que Michael Douglas i ens delecta amb una de les seves sortides de to habituals més memorables.
Sandy es troba en una situació molt delicada y el seu amic més que ajudar-lo, sembla que l’enfonsi encara més. El visionat de l’escena ens deixa una sensació d’estupor per l’actitud absolutament desconsiderada del Norman cap al seu amic. Però després d’haver escoltat aquestes veritats tant crues que fan malt, en l’escena següent quan Sandy obra la boca queda clar a ell i a nosaltres que s’està enganyant. I és que les mentides sembla que ens protegeixin, però fins quan i de qui?
L’humor corrosiu és doncs un gènere que reivindico amb vehemència ja que l’humor és la forma de comunicar més ràpida, efectiva i propera i la corrosió és la motxilla que ens hem de treure de sobre diàriament. Personalment prefereixo fer-ho petant-me de riure. I aquest és un dels efectes terapèutics de El método Kominsky. Quan es diu el que no s’ha de dir s’aixeca el teló, les persianes o les muntanyes d’escombraries que ens podreixen l’existència. No és poca cosa, fins i tot puc dir que us podeu estalviar uns calerons en psicoanalista, però no sé si és del tot cert…
En tot cas, El método Kominsky també ens parla de veritat. El mantra repetitiu del professor Kominsky (Douglas) a la seva escola de joves promeses de la interpretació és “quan deixes d’interpretar és quan actues de veritat. Quan oblides que estàs recitant un text és quan millor l’interpretes. Quan deixes de banda prejudicis i obres les portes de seguretat per tocar les emocions profundes és quan es produeix el miracle. Arribar a comunicar les emocions a l’audiència”. I sense cap dubte El método Kominsky ho aconsegueix amb excel·lència.
