En el marc de la 55a edició del Festival de Sitges, l’Acadèmia del Cinema Català i el Cicle Gaudí han organitzat la taula rodona “El públic ens espera? Estratègies, riscos i oportunitats per a la distribució del cinema català”.
La taula ha abordat la preocupant situació que viuen els cinemes, que encara no han recuperat el 30-35% d’espectadors perduts durant la pandèmia, i quines estratègies es poden utilitzar per recuperar aquest públic, crear-ne de nous i, sobretot, com fer front a la pujada del públic de plataformes o, el que és el mateix, com fer aixecar la millor alternativa al sofà de casa.
Alcarràs: flor d’un sol dia?
Evidentment, el fenomen Alcarràs ha estat molt present al debat. “No hi ha cap recepta, són diversos criteris els que porten al públic al cinema”, ha comentat Manuel Palos, director de Màrqueting i comunicació d’Avalon (distribuïdora de cinema independent responsable, entre altres, d’Alcarràs), qui també ha afirmat que “l’idioma pot servir com a factor d’identificació, i no com a barrera, ofereix més oportunitats que riscos“, posant exemples més enllà d’Alcarràs, com són As Bestas i Cinco Lobitos.
“Sí, el públic ens està esperant”. Així de contundent ha estat la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Laia Aubia, en la seva primera intervenció, responent al títol de la taula rodona. Per a Aubia, la primera pota ha de ser el desenvolupament: “al públic no hi arribes si no te l’has treballat durant el desenvolupament”. “Alcarràs ha tingut un temps de desenvolupament que la majoria de productes de Catalunya no tenen”, ha afirmat Aubia, que demana que es recolzi el desenvolupament de cada projecte, així com els espais que l’afavoreixen, com festivals de cinema o laboratoris.
En la mateixa línia s’ha mostrat Carlos Fernández, productor i CEO de Filmax: “Tant de bo Alcarràs no sigui una flor de primavera, les institucions s’ho estan creient i hi ha una aposta decidida per recolzar el cinema en català“. Fernández també ha suggerit que es facin “més comèdies familiars, és el que el públic vol veure”.
‘El cinema serà un esdeveniment o no serà’
Un dels factors claus per crear interès en les sales de cinema és que sigui vist com una experiència més interessant que quedar-se al sofà de casa. “El cinema serà un esdeveniment o no serà”, ha sentenciat Manuel Palos, que ha posat com a exemples afegir col·loquis després de les sessions per atraure un major nombre de públic.
“Iniciatives com el Cicle Gaudí o els Cineclubs, no tenen importància quantitativa, però són molt importants per la formació de públics, per a la inclusió, i també en termes d’experiència col·lectiva”, ha apuntat Laia Aubia. El Cicle Gaudí és ja un circuit estable d’exhibició amb 110 sales i, en el que portem de 2022, ja ha portat 28.000 espectadors als municipis de tot el territori, superant la mitjana per còpia de les sales comercials.
Tota aquesta necessitat neix en la situació postpandèmica, en què gran part del públic ha deixat d’anar al cinema perquè moltes pel·lícules, setmanes després del seu pas per sales (de vegades dies), ja estan disponibles per veure des de casa. “Si tens un projecte al cinema que l’endemà està a casa, l’interès es perd”, assegura Carlos Fernández, tot i que ha deixat clar que “hi haurà mercat per a tothom”.
En la mateixa línia s’ha mostrat Pío Vernis, director de negoci de Brutal Media: “La sala és necessària, és una experiència col·lectiva, però s’ha de redimensionar el producte a les noves finestres que han sorgit, i fer conviure la sala amb el sistema digital”.
“S’ha de provocar el miracle, i aprofitar les oportunitats que han sorgit de la pandèmia”, ha suggerit Gloria Bretones, directora General de la distribuïdora independent Begin Again, per a qui “el gran repte és pensar en el futur, en el cinema del futur i els espectadors del futur”, i ha posat com a exemple que potser la comunicació i promoció de les pel·lícules s’ha d’obrir no només als mitjans convencionals, sinó també a les xarxes que tenen més acceptació entre el públic jove.
La taula ha estat moderada per Francesc Vilallonga, investigador i docent de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL i coordinador del Cinema Truffaut.
