‘El fred que crema’, un cruel conte rural

Els tambors de la guerra europea ressonen el 1943 als Pirineus. En un petit poble muntanyós d’Andorra, el jove matrimoni format per Sara i Antoni espera l’arribada del primer fill al mig d’un hivern i una pobresa potser més agresta que el clima que els envolta mentre les tropes nazis assenten el seu domini no sols sobre el continent sencer, sinó també sobre la petita Andorra. L’hivern, l’arribada d’una família jueva que s’escapa de l’horror i el jove oficial nacionalsocialista enviat a les muntanyes trastocarà la calma tranquil·la que dorm sota la neu, però també rescatarà secrets enfonsats de la muntanya i la seva gent que faran tremolar la tranquil·la calma baixa la que tot dorm.

Fred_3

Aquest és l’argument de El fred que crema, l’òpera prima del director català Santi Trullenque que ja ha començat el seu recorregut per festivals, passant pel darrer BCN Film Fest i, recentment, al FIC-CAT, en què va ser la cinta inaugural. El debut del cineasta és una molt bona narració històrica sobre els ‘passadors’, que uneix el drama jueu de la Segona Guerra Mundial, l’expansionisme nazi i el costumisme rural.

El film és un thriller històric que agita sentiments passionals, venjança, gelosia, traïció i odi, emmarcats enmig d’una naturalesa salvatge i espectacular. Greta Fernández protagonitza la pel·lícula amb Roger Casamajor, Adrià Collado i Pedro Casablanc. Daniel Horvath i Ksawery Szlenkier completen el repartiment d’aquesta adaptació de la premiada obra de teatre d’Agustí Franch, Fred.

Fred_1

La producció de la cinta mereix una menció a part, amb una impecable factura tècnica, que sumada a una excel·lent fotografia i una potent banda sonora, composta per Francesc Gener, fa dubtar que sigui realment una pel·lícula de baix pressupost.

En definitiva, El fred que crema és un drama tràgic que parla d’una família i de com el passat enterrat sota la neu emergeix desfermant una onada de violència física i emocional que els canviarà per sempre. Els protagonistes del film no només han de sobreviure al cru hivern i a una guerra llunyana de la qual patiran les conseqüències sinó que també a una guerra interior basada en l’odi, perquè l’odi s’hereta i es transmet de generació en generació.

Veredicte

El millor: un repartiment coral que transmet amb convenciment el dolor.

El pitjor: un antagonista estereotipat i arquetípic.

Nota: 7

Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que he après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents