El 25 de maig de 1977 s’estrenava a EUA una pel·lícula que revolucionaria la ciència ficció en general i les pel·lícules a l’espai en particular. A Espanya hauríem d’esperar fins al 7 de novembre del mateix any, després de veure-la uns quants afortunats el 19 de setembre al Festival de San Sebastián (ja m’hagués agradat ser-hi, però no… això sí, al novembre sí que hi era, dia inoblidable per mi). Seguint la tradició (que perviu a mitges fins avui), es va traduir el títol i es va canviar el nom de l’original (“galàxies” enlloc d’“estrelles”), no ho criticarem pas veient que qui realment està en guerra són els planetes, o potser les galàxies, però mai les estrelles… a no ser que es referís a una guerra de famosos, que és evident que no, però que probablement va ser el motiu més realista per tal de canviar el títol original.
Si 2001, una odissea a l’espai (2001: A Space Odyssey, 1968) es va caracteritzar pel seu respecte a la física per fer-la el més versemblant possible, una dècada després George Lucas va decidir sacrificar la ciència en pro de l’espectacle, obrint les portes a les explosions i el soroll a l’espai, a les impossibles espases làsers o a les “lentes” pistoles làsers, per no parlar dels impossibles cinturons d’asteroides o la gravetat diferent a cadascun dels planetes on esdevenia l’acció (el tema de la gravetat a les naus espacials ja ni ho comento). L’èxit de la pel·lícula, les llicències científiques adoptades i l’acollida de l’estètica en la producció va facilitar i propiciar un reguitzell de pel·lícules a l’espai durant els anys posteriors a l’estrena d’Star Wars, i no van ser poques: en una dècada més de cinquanta pel·lícules s’aprofitaven de l’èxit galàctic, probablement com el mateix Lucas havia fet abans amb els serials Buck Rogers (1939) o Flash Gordon (1936) (d’on, per cert, es copia la idea de les lletres apareixent al principi de la pel·lícula), vistes quan era jove, o Espacio 1999 (Space: 1999, 1975) i la mateixa 2001: A Space Odyssey (1968), ja no tan jove.
Algunes de les pel·lícules produïdes de forma immediata (les més destacades s’acabarien convertint en sèries o sagues) tenen títols tan suggeridors com Galáctica, estrella de combate (Battlestar Galactica, 1978), Star Trek: La película (Star Trek: The Motion Picture,1979), Alien, el octavo pasajero (Alien, 1979), Moonraker (1979), Star Crash, choque de galaxias (Star Crash, 1978) o Buck Rogers el aventurero del espacio (Buck Rogers in the 25th Century, 1979), entre d’altres.
Però si hi ha una pel·lícula significativa de la influència de l’èxit d’Star Wars és sens dubte El abismo negro (The Black Hole, 1979), una producció de Disney que va marcar un punt d’inflexió en la productora, que venia d’èxits del tipus Herbie en el gran prix de Montecarlo (Herbie Goes to Monte Carlo, 1977) o Un astronauta en la corte del rey Arturo (The Spaceman and King Arthur, 1979). Disney aposta per una producció més adulta, més tecnològica (ja apareixia en produccions anteriors però no amb aquesta intensitat) i més profunda en el seu missatge final. A la pel·lícula apareixia un simpàtic i resolutiu robot anomenat V.I.N.C.E.N.T. amb un carisma i protagonisme de l’alçada dels androides C3-PO i R2-D2.
Segurament el segell d’identitat més destacat de la primera trilogia d’Star Wars i que va ajudar a impulsar el gènere de l’espai en d’altres produccions va ser l’ús de maquetes. Justament l’ús del color blau com a croma va obligar que, a l’escena final d’atac a l’Estrella de la Mort, el robot R2-D2 tingués pintat de negre totes les seves característiques marques blaves fent que, almenys per un dia, l’R2-D2 fos de color negre.
Per cert, també l’any 1977 va morir Groucho Marx (2 d’octubre de 1890-19 d’agost de 1977). Us agradin o no les pel·lícules de ciència ficció, amb aquest senyor i els seus germans en teniu un bon grapat de pel·lícules per a passar-ho bé amb l’excusa de l’aniversari. Groucho és recordat especialment per les seves mítiques frases, com per exemple aquesta: ”No pensi malament de mi, senyoreta. El meu interès per vostè és purament sexual”, d’Una nit a l’òpera (A Night at the Opera, 1935)… qui no ha utilitzat mai aquesta cita?
