‘La bala escarlata’: un nou cas que fa brillar en Conan

- Advertisement -
- Advertisement -

Una de les sèries més longeves de la televisió i del món del manga és El detectiu Conan. A més, té el gran mèrit de no només ser una sèrie que segueix acumulant temporades, capítols i volums sinó que també, més o menys cada any, estrena una pel·lícula. Aquest cap de setmana, als cinemes, es podrà gaudir de la 24a pel·lícula d’aquest detectiu juvenil convertit en nen per culpa d’un fàrmac. I encara més, es podrà gaudir en català!

Aquells que heu anat seguint la sèrie o que n’heu vist algun capítol, sabreu que sempre se segueix un patró molt ben definit: el de les novel·les policíaques clàssiques. En Conan, en Kogoro i la Ran, sovint també acompanyats per altres personatges importants a la sèrie, es troben un mínim d’un cadàver i han de resoldre el cas. Aquí veureu aquest patró explicat per El senyor dels mems.

Els llargmetratges solen seguir també aquesta mateixa estructura més clàssica, però com que gaudeixen de més minuts es poden lluir més amb una trama elaborada i combinar-hi unes escenes d’acció que solen ser bastant espectaculars. El detectiu Conan: la bala escarlata no decep gens ni mica en tot el que els fan del petit detectiu esperen.

La pel·lícula s’hauria d’haver estrenat l’any passat, coincidint amb els Jocs Olímpics que s’havien de celebrar Tòquio i, de fet, el context de la pel·lícula és aquest: una competició esportiva. La crisi sanitària, com en tants altres casos, va obligar a endarrerir aquesta estrena i ara ha quedat una mica fora de context, però no per això deixa de ser un magnífic producte. Així doncs, el llargmetratge ens trasllada als World Sports Games, la competició esportiva més gran del món, i que enguany se celebra a Japó. A més, aquesta vegada, coincideix que també s’inaugura el nou tren bala japonès, fabricat amb una tecnologia a partir d’imants que permet que el vehicle pugui arribar als 1000 km/h.

Durant la celebració de la festa inaugural dels jocs i la presentació del tren, amb afortunats que hi faran el primer trajecte, comencen a haver-hi diferents segrestos de persones notables i patrocinadors. Resulta que tots estan vinculats a l’empresa de transport involucrada amb la construcció del tren. Però, també és rellevant que el modus operandi és calcat a un esdeveniment que ja havia passat 15 anys enrere en un cas a Boston. Així que aquesta vegada en Conan haurà d’unir forces amb l’FBI per descobrir què està passant i evitar una gran catàstrofe.

La trama no és complicada de seguir, tot i que hi ha molts elements que poden semblar aclaparadors d’entrada. Ara bé, la narrativa és tan bona que permet que l’espectador respiri amb escenes mogudes just després d’haver donat un bon gruix d’informació. Cal dir també que el film original juga amb dos idiomes diferents: el japonès i l’anglès, i que sovint es fan molts jocs de paraules o s’utilitzen conceptes molt culturals. És realment mèrit dels traductors haver sabut copsar els termes i haver-los sabut traslladar al català. No deu haver estat una feina gens fàcil.

Una de les grans virtuts d’aquesta pel·lícula i de la majoria de pel·lícules del jove detectiu és que es poden veure independentment de si es coneixen els personatges o les trames prèviament. Els primers 15 minuts de la pel·lícula es dediquen a presentar-nos qui tenim davant. Alguns són personatges poc recurrents al manga o a la sèrie, altres personatges que no apareixen fins temporades més avançades. Però el film s’encarrega del fet que només començar tothom sàpiga qui tenim en pantalla i quin paper juguen.

L’animació és sempre un dels pilars fonamentals dels productes de Gosho Aoyama i, evidentment, aquest film no n’és l’excepció. De fet, és molt curiosa la barreja d’animació més tradicional amb el 3D molt evident en les escenes d’acció més trepidant, com poden ser les persecucions. L’ús del CGI en aquests casos pot resultar una mica xocant i crear una osca entre una escena i una altra, però no molesta en cap moment. Els dissenys dels personatges sempre s’han mantingut molt fidels al llarg de tota la sèrie, tant en l’anime com en el manga, i això només fa que millorar a mesura que ens anem endinsant en el món d’en Conan.

Es podria pensar que el fet que aquesta història incorpori un tren podria venir d’Assasssinat a l’Orient Express d’Agatha Christie o que l’escarlata del títol faria referència a Estudi en Escarlata de Conan Doyle. És ben evident que tant un com l’altre són referents, no només per a aquesta pel·lícula, sinó per tot l’univers del detectiu. Però res més lluny de plagiar estructures, aquest film, com tots els altres, respira com una entitat pròpia digna de gaudir-la.

Veredicte

El millor: Que hi hagi personatges força diferents d’aquells que ens han acostumat en altres pel·lícules, però que sense ni tan sols conèixer-los es pot gaudir d’allò més.

- Advertisement -

El pitjor: És un xic massa llarga i hi ha algunes parts que les explicacions es poden fer carregoses.

Nota: 8

- Advertisement -
Irene Solanich
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents