Fa unes quantes setmanes, l’Anna Maria Villalonga ens parlava de les malvades de cel·luloide. Dones malvades, de ments retorçades i capaces de cometre grans crims. Però, avui girarem la moneda i en veurem l’altra cara.
Quan parlem de detectius clàssics pensem en Sherlock Holmes, Hércules Poirot o Auguste Dupin. De fet, si visitem l’entrada que ofereix la Wikipedia sobre Ficción detectivesca (cosa que he fet per poder començar a redactar aquest article) veurem que el 90% de noms de personatges que apareixen són masculins). És que no hi ha detectius dones? Sí que n’hi ha, i moltes més de les que ens pensem. És cert que avui en dia amb sèries com CSI: Miami o Las Vegas, Bones, Criminal Minds, etc. el paper de la dona s’ha vist enriquit amb els personatges que protagonitzen o co-protagonitzen aquestes sèries, però també tenim exemples clàssics. Farem un repàs de les ments detectivesques femenines que han enriquit les pantalles amb les seves brillants deduccions i detencions.
Començarem per un clàssic dels clàssics. Segurament el nom que tothom ha pensat al llegir la introducció a aquest article. Sí, la Jessica Fletcher, interpretada per una magnífica Angela Lansbury (en pau descansi). Murder, she wrote (S’ha escrit un crim) era, i continua essent, una sèrie protagonitzada per una professora d’anglès, que després de la mort del seu marit, decideix llançar-se a l’odissea d’escriure novel·les de misteri, però és tanta la curiositat de la protagonista que sempre es veu involucrada com a investigadora en diferents crims que sempre acaben passant allà on és ella. Curiós, però cert. Un perfil de detectiu amateur que soluciona tots els casos a través de la seva astúcia, i per què no dir-ho així, xafarderia. Aquesta sèrie va finalitzar després d’haver gravat i emès 264 capítols (12 temporades).
Ens traslladem a l’actualitat per parlar (no ens la podíem pas oblidar) de la Kate Beckett. Beckett és la detectiva que dirigeix la 12a unitat policial de Nova York. Es veu obligada a unir forces amb el famós escriptor de novel·les de misteri (curiós! Tornem a tenir un escriptor exercint de detectiu) Richard Castle. El caràcter fred, distant i esquerp de la inspectora Beckett pot semblar la del “poli malo”, però els matisos de la personalitat del personatge es perfilen al llarg de la sèrie. Una sèrie que vam veure acabar el passat 13 de maig, després de 173 capítols (8 temporades).
Si ens traslladem al món de l’animació, i a una edat envejable per començar a fer carrera, tenim la Sophie, la neboda de l’inspector Gadget. Perquè, reconeixeu-m’ho, tot i que les bones paraules se les emportava sempre el sapastre d’en Gadget, el mèrit era de la Sophie i d’en Sultà (el gos lleial). La Sophie és una nena de 12 anys que, tot i que sembla ser un sol de nena que sempre fa cas de tot allò que li diuen, soluciona tots els casos que li adjudiquen al seu tiet.
Anem cap a l’FBI. Allà està ple d’estrelles policials que demostren dia rere dia tot el que aprenen a l’acadèmia. La Jodie Foster interpreta el paper de Clarice Starling a The Silence of the lambs El silenci dels anyells). En aquesta pel·lícula la coneixem com a estudiant a l’acadèmia de l’FBI. El seu mentor, Jack Crawford, li encarrega investigar el cas de l’assassí en sèrie, motejat per la premsa, Buffalo Bill. Però per fer-ho haurà de fer una sèrie d’entrevistes a una altra ment privilegiada del crim, Hannibal Lecter. Podem pensar que Starling és una novella que no sap on es fica, però l’astúcia, la intel·ligència i els aprenentatges tornen a jugar a favor de la nostra protagonista.
I, finalment, tenim una altra entranyable detectiva que a la seva edat fa servir el cervell com el d’una joveneta. Estem parlant de la Jane Marple (més coneguda com a Miss Maprle). Fruit de la ment de l’escriptora britànica Agatha Christie, la senyoreta Marple és una mestra soltera i jubilada que es dedica a resoldre misteris com a detectiu amateur. Tot i que és un personatge més conegut per la literatura que pel cinema l’hem pogut veure en alguna adaptació com Murder most foul (1964), interpretada per Margaret Rutherford; The mirror cracked from side to side (1980. El mirall es va trencar de costat a costat), interpretada per Angela Lansbury i The Secret of the Blackbirds (1983. El secret de les merles), interpretada per Ita Ever, una versió russa de la novel·la. Se n’han fet moltes adaptacions de les aparicions de la senyoreta Maprle, tant en televisió com en cinema, però aquestes són, potser, les més destacables o curioses.
Bé, doncs, aquestes són algunes de les ments femenines privilegiades que han netejat alguns dels carrers d’aquest món de criminals. Com hem dit, i per sort, en tenim moltes més, i cada vegada amb un número creixent. Sembla que els cromosomes femenins també són útils per resoldre crims.
