Fa uns mesos ens varem llevar amb la trista notícia de la mort d’una gran icona del món dels còmics, Stan Lee, al qual li varem dedicar un article especial que podeu llegir a continuació. La 37a edició de Saló del Còmic de Barcelona, que actualment ha adoptat el nom de Comic Barcelona, va tenir lloc del 5 al 7 d’abril a Fira Barcelona i ha volgut retre un homenatge a la seva figura mitjançant una exposició i una taula rodona.
La conferència va ser a càrrec d’Alejandro M. Viturtia (director editorial de Panini), Carlos Pacheco (autor, guionista i dibuixant professional còmics, empleat de Marvel Comics i DC Comics) i Àlex Santaló (il·lustrador i caricaturista, fan de Marvel), mentre que Oriol Estrada (col·laborar a El Cinèfil) va exercir de moderador. Es va parlar sobre la vida i l’entorn de Stan Lee, el futur de la companyia després de la seva mort, entre d’altres.
Alejandro M. Viturtia va donar el tret de sortida a la taula rodona esmentant una frase que un estudiant va dir a Stan Lee en una entrevista a la universitat: “Vostè és per a nosaltres com l’Homer del segle XX”. Viturtia afegeix que “malgrat tractar-se d’una frase molt típica i tòpica que molts hem sentit, és realment per a mi el que millor defineix Stan Lee, perquè Homer a l’antiga Grècia era l’aglutinador cultural i social, i vull pensar que Stan ha aconseguit quelcom semblant. És molt maco que un aficionat a la Xina pugui xerrar amb un altre de Perú sobre Marvel, ja que els còmics tenen un llenguatge comú”.
Stan Lee i el cinema
Per altra banda, Àlex Santaló va remarcar el fet de centrar la mirada sobre les aparicions que va fer Stan Lee a la pantalla, i va esmentar que la primera vegada que va sortir en un film va ser a Mallrats (1995), la qual va suposar la catapulta cap a un món d’èxit amb l’univers cinematogràfic de Marvel el qual va iniciar-se amb Iron Man al 2008 i que s’ha consolidat al llarg de 10 anys projectant pel·lícules i creant adeptes de totes les edats. Santaló afirma que “afortunadament Stan va aconseguir gaudir de l’èxit, però no sempre va ser així, ja que inicialment va crear TV-Films que no van triomfar gaire com Fantastic Four o Dr. Strange. Al final va esdevenir un personatge mediàtic i va ser l’encarregat de donar a conèixer tots els personatges”.
A més, Viturtia afegeix que “em va sorprendre molt anar a veure al cinema Captain Marvel i veure com a la introducció, on Marvel ret un homenatge a Stan Lee amb el logo, famílies senceres van començar a aplaudir i a homenatjar la seva persona”. Carlos Pacheco segueix el fil sobre el cinema i comenta que “el que es veu avui en dia a les sales de cinema no té res a veure amb els còmics. El concepte de Marvel s’ha transformat en un apte per a tots els públics, i no només per als lectors de sempre”.
Stan Lee i Jack Kirby
Santaló comenta que “la imatge que ens arriba d’ell eren les seves grans idees”. Pacheco afegeix que “va saber envoltar-se de gent que realment sabia fer bé les coses i enfocar-ho al públic universitari”. Viturtia incorpora “els guions els havia de fer gent jove”. “Quan va sorgir la voràgine de Marvel als anys 60, Stan Lee ja tenia 42 anys i es va aventurar a crear The Fantastic Four i va ser a partir d’aquest moment que va obtenir l’èxit, no era gaire jove, però es va arriscar”, explica Oriol Estrada.
Stan Lee i Jack Kirby van treballar junts i van fundar les bases del que avui en dia coneixem com a Univers Marvel. Entre els dos hi havia una sinergia que va aconseguir plasmar en vinyetes històries que traspassen fronteres. Ara bé, al voltant de les seves figures hi ha un conjunt de controvèrsies i llegendes urbanes. Viturtia indica que “la majoria de problemes que tenien van ser amb els seus advocats. És evident que Lee no va fer tota la feina, però Kirby tampoc”. Santaló esmenta que “va ser víctima del seu èxit, si no hagués arribat tan amunt això no hagués estat un problema. De fet, Stan signava els guions juntament amb Kirby, mai el va deixar en un segon pla”. Ara bé, “la qualitat de les històries no baixa una vegada Lee treballa sense Kirby”. Pacheco incorpora que “va saber jugar amb conceptes de la literatura clàssica que sabia que funcionaven i els aplicava a les seves històries. Per exemple, a Silver Surfer s’inspira en Rosemary’s Baby (1968)”.
El futur sense Stan the Man
“Una vegada ha mort Stan, no cal que ningú reculli el testimoni, ja que quan va caure de la cresta de l’onada de seguida va aconseguir dofins per seguir endavant. Sempre ha sabut recopilar joves per seguir creixent”, esmenta Alejandro Viturtia. “Els guionistes actuals i del futur han de ser fans de Marvel, que siguin capaços d’entendre la magnitud i grandesa de la companyia i qui estigui al capdavant ha de tenir una sensibilitat vers això”, afegeix. Pacho opina que “ningú el podrà substituir mai, és com Walt Disney, s’ha creat un mite al seu voltant el qual perdurarà sempre. De fet, la mateixa Marvel ho deixa de manifest al darrer film de Captain Marvel amb el nou logotip d’introducció”.
La llegenda d’Stan Lee en els propers 10-15 anys “serà com un mite, potser amb les tecnologies actuals es pot fer aparèixer de nou a les pel·lícules i els seus tradicionals cameos. Potser acaba sent una marca coneguda”, comenta Viturtia. Santaló en canvi creu que “se’l tractarà amb respecte i dubto que hi hagin més aparicions”.