“El cinema no és cap llengua, el cinema és imatge”

- Advertisement -

Fa 9 anys, l’any 2008,  va sorgir la idea de crear un festival de cinema dedicat íntegrament al català, així va esdevenir el FIC-CAT (Festival Internacional de Cinema en Català). Aquest any arriba la darrera edició d’un esdeveniment que ha anat creixent de mica en mica i que cada any millora i incorpora novetats amb un fort atractiu. Aquesta tasca no seria possible sense la presència del seu director Antonio Barrero, que ha anat consentint el festival des de la seva creació i ens explica com va sorgir la idea i tot el que hi ha al voltant del festival de cinema de Roda de Berà.

Explica’ns amb les teves paraules com definiries el festival?

- Advertisement -

És un festival únic, que intenta posar en evidència que és possible fer cinema en català de qualitat. El nostre objectiu és posar això de manifest, evidenciar-ho i visualitzar, atraure espectadors i conquerir públics que vegin que el cinema en català és perfectament vàlid i exportable. El tema de la llengua no hauria de ser una trava, ja que el cinema no és cap llengua, el cinema és imatge, i la llengua no hauria de ser important. Els que estimem Catalunya i considerem la terra com a país hauríem de treballar en català, sense excloure res d’altres nacionalitats, ja que sóc un cinèfil empedreït i valoro tot el cinema.

- Advertisement -

Trobes que faltava un festival com aquest a Catalunya?

Sí, perquè és de justícia reivindicar que Catalunya tingui un festival de cinema en català en aquests moments, potser d’aquí a uns anys no caldrà. L’Acadèmia del Cinema Català que tenim ha nascut una mica a imatge i semblança de l’Acadèmia del Cinema Espanyol i es reprodueixen tics, es premien poques produccions catalanes. No és que es critiqui, però trobo Catalunya ha d’aspirar a alguna altra cosa i sense excloure res. Per això, com a festival duem a terme una feina molt més important que l’Acadèmia.

Per què es va escollir Roda de Berà?

Perquè és el poble on visc. En alguna ocasió poblacions del voltant, com Tarragona o Vendrell, han volgut comprar el festival, vaig tenir dubtes, ja que al ser més grans tenen més sales i recursos, però valorant he vist que en una població petita també es pot fer. A més perquè l’Ajuntament fa una aportació molt important amb un gran suport, la restauració també s’aboca i probablement en altre lloc ho trobaria però em costaria més, a Roda de Berà la gent ens coneix.

fic cat presentació

Així també s’aconsegueix descentralitzar i difondre…

Per descomptat, tenim Sitges que fa una projecció a Catalunya estupenda i realitza una feina importantíssima, però és una població gran. Aleshores també des de la nostra posició reivindiquem la nostra població, com a territori cultural i que pot gestionar cultura, no cal que centralitzem tot a Barcelona, ja que la cultura ha de ser oberta i diversificada i amb totes les variants de la llengua, tenim produccions del País Valencià, Illes Balears, Andorra o la Catalunya Nord.

Com va néixer la idea de crear el FIC-CAT?

- Advertisement -

Em dedico a la docència i imparteixo crèdits de connexió visual però no tinc formació, el que tinc una afició des de nen pel cinema. Durant el meu lleure em dedicava a fer curts documentals, els presentava a festivals i veia que no hi havia cap festival on tot fos en català i em vaig dir a mi mateix que havia de cobrir aquest espai.  Vaig trobar un equip de gent jove al voltant, ens vàrem engrescar i aquí estem.

Com es pot apostar per un festival de cinema totalment gratuït actualment?

S’han fet números i el preu que trauríem fent pagar l’entrada no resoldria res en l’àmbit econòmic , per tant, entenem que és molt més proper i es crida molta més gent si no hi ha cost i és l’Ajuntament qui d’alguna manera no ho vol. Nosaltres sí que faríem pagar alguna cosa per resoldre el tema del pressupost, però per això l’Ajuntament ja ens dóna el que podríem treure d’entrades.

presentació fic cat

Com es realitza la tria dels films?

D’entrada s’està molt pendent de totes les escoles de cinema i el que estan fent, mantenim el contacte amb ells. Hi ha treballs que s’inscriuen directament i d’altres que ens interessen i els anem a buscar. Amb tot el que arriba es fa un comitè de selecció, des del moment que arriben estan en streaming per anar-les veient, un dia ens reunim tots i amb un criteri establert es realitza la selecció. Es mira que no hi hagi un excés de drama per exemple, s’equilibra amb comèdia, afegir alguna cosa d’animació, potser alguna cosa no és tan bona però omple un buit que teníem i es fa un paquet que sigui globalment equilibrat. Pensem molt en l’espectador, i fem un entremig entre el cinema comercial i el que seria d’autor. Procurem ser justos i queden films fora però tenim 6 dies de festival i s’ha de limitar per temps i per economia, ja que el pressupost es dispara amb lloguer de material, cartelleria etc. i ‘sha d’anar ajustant.

Com veus la projecció internacional del cinema en català?

És complicada, ja no és només la projecció, és el cinema el català, de fet seria la cultura. La cultura en aquest país no li interessa a ningú, més que res no es considera que sigui prioritària i hi ha una pobresa important. S’entén que a l’hora de donar diners sigui a qui ho necessita, però també haurien d’existir partides de pressupostos enfocades a la cultura, les que hi ha són mínimes, el 21% d’IVA ha estat terrible. Si això ho portem al cinema en l’àmbit de l’Estat Espanyol passa moments difícils, costa molt tirar endavant un projecte i han d’anar a buscar els diners a bancs els quals cobren unes comissions increïbles i costa molt recuperar els diners, ha de ser un projecte realment bo i és complicat perquè no hi ha canals de difusió. La gent ja no va a les sales de cinema, ja no va als canals de difusió com nosaltres, si a més sumen cinema en català, la projecció internacional és mínima. L’única pel·lícula que va tenir una projecció internacional va ser Pa Negre, s’intenta reproduir la gesta amb el rodatge d’Incerta Glòria. Sort de les televisions, ja que Televisió de Catalunya fa una feina molt important comprant i projectant aquests projectes, igual que TVE o Canal Sur.

Per què no es fan més pel·lícules en llengua catalana?

Es pensa que així tindran més projecció, que es vendrà més i a més el mercat iberoamericà és molt important per cinema i també es contempla. Però si la pel·lícula és bona, és imatge, la llengua en la quales roda és secundari. Hi ha altres propostes més interessants com El Rei Borni que es va gravar simultàniament en castellà i en català, feien una escena primer en un idioma i després gravaven l’altre, però això no tothom ho veu fàcil ni sempre és factible segons la producció. A la pel·lícula Ebre està molt ben portat el fet d’estar rodada en la llengua que parlava cada bàndol al seu moment històric, és un encert.

- Advertisement -
Ylenia Cañadas
Ylenia Cañadashttp://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents