Maya López (Alaqua Cox) s’ha d’enfrontar al seu passat, reconnectar amb les seves arrels natives americanes i abraçar el significat de la família i la comunitat si vol continuar endavant. Aquest és l’argument principal d’Echo, l’spin-off d’un personatge secundari que va aparèixer a una altra minisèrie de Marvel, Hawkeye.
Aquesta nova ficció seriòfila de l’estudi responsable d’èxits de taquilla tan sonats com la ja clàssica Avengers: End Game com d’estrepitosos fracassos recents com The Marvels, vol posar un punt i a part en el seu sobreexplotat univers cinematogràfic i la més que qüestionada Fase 5 amb una història d’antiherois, descarnada i violenta, amb picades d’ullet a westerns d’època i drames policíacs.
Aproximació fallida a una heroïna racialitzada
Tot i tenir un ritme inconsistent i amb un escàs desenvolupament de personatges, Echo vol ser una aproximació a una heroïna racial, i alhora racialitzada, amb una forta herència indígena, que gira al voltant del llegat de la violència i com corroeix l’ànima de qui la practica. Malgrat una bona premissa inicial, i amb un espectacular cameo sorpresa al primer episodi, la sèrie, a mesura que avança, es dilueix en un seguit d’escenes d’acció buides i mal resoltes, que demostren, una vegada més, que Marvel ha perdut totalment el nord.
S’ha de valorar l’intent de la productora per trencar amb els esquemes tradicionals del gènere amb una dona protagonista forta i amb la que es pot empatitzar fàcilment, però l’execució deixa molt a desitjar i només puja de nivell quan apareix Vincent d’Onofrio encarnant novament al carismàtic i inquietant Kingpin (Daredevil).
No hi ha dubte, que si la sèrie hagués estat més pausada, el ritme hauria ajudat a captar millor les emocions i la vulnerabilitat de la protagonista. Malauradament, malgrat alguns dels seus elements positius, la sèrie deixa un sabor agredolç a la boca i amb el pensament de què hagués pogut ser molt més del que ha estat.
En teoria, l’streaming és el lloc ideal per apostar per conceptes menys coneguts i assumir riscos creatius. Tot i això, Echo sembla massa petita fins i tot per a aquests estàndards, creant un ‘eco’ que no deixa molt més que una ona al seu pas, i queda lluny de ser l’impuls que Marvel necessita per continuar sent rellevant i revifar l’entusiasme per l’estudi.
Veredicte
Agradarà: als fans de Marvel que encara no hagin perdut l’esperança de retrobar-se amb el gran estudi que va ser.
No agradarà: als fans de Marvel que buscaven recuperar l’esperança perduda amb una proposta interessant i arriscada.
Enganxòmetre: 5
Nota: 4
