El món del doblatge és molt desconegut per part del gran públic… I és sabut que ha patit molts entrebancs i problemes, tant interns com externs, al llarg dels anys. Per tal de posar sobre la taula les seves reclamacions i reivindicacions, el 2019 es va crear DUB, l’associació sindical de doblatge de Barcelona. L’ens té tres objectius: unir, informar i compartir. Parlem amb les actrius de doblatge Cristina Mauri i Victòria Pagès, membres de la Comissió de Doblatge en Català.
Heu complert els vostres objectius en aquests quatre anys? I quin balanç feu?(Cristina Mauri): Sí, els hem complert. Sobretot l’objectiu d’unir, que era molt important per a nosaltres per lluitar pels nostres drets. I el balanç que fem és molt positiu i tots els companys de professió estan molt contents.
(Victòria Pagès): Era necessari i imprescindible unir, perquè veníem d’unes èpoques molt dures que havien provocat molta desil·lusió i desgana, i havíem de tornar a estar tots junts. El gran nombre de socis que s’han unit a la causa dona una idea de com s’han fet les coses.
“Hem de treballar per continuar millorant la qualitat del doblatge en català, perquè no es torni a considerar un element prescindible a Catalunya”.
(Roger Isasi-Isasmendi, presidència i acció sindical)
Quin és el dia a dia de l’associació?
(CM) Normalment, ens reunim de forma mensual per tractar els temes que ens afecten.
(VP) Cada comissió gestiona els seus temes de forma independent per després posar-ho en comú i reunir-nos tots, si és necessari.
Com us ha afectat la vaga de guionistes i la d’actors a Hollywood?
(VP) Ens ha afectat, perquè no ens ha estat arribant material. Però, en part, també ens acabarà beneficiant, si aconsegueixen tramitar una llei per regular la Intel·ligència Artificial dins la professió.
(CM) Pel que fa a la IA, actualment estem ajudant molt al soci en l’àmbit legal perquè sàpiga com el pot afectar i què fer al respecte.
Quines acciones heu emprès des d’associació per fer front a la Intel·ligència Artificial?
(VP) Totes les associacions del sector a escala europea ens hem unit i ens estem mobilitzant al respecte i treballant conjuntament per crear un marc legal encara inexistent. Hem de definir bé els contractes futurs per evitar clàusules abusives en la cessió dels drets de veu.
(CM) Tot això a més de controlar que companys de professió no es trobin les seves veus il·legalment a espais on no l’han cedit i poder actuar legalment, demandant i denunciant al respecte.
(VP) És un camí llarg i dur. De totes maneres, som optimistes i, on existeixi la creativitat humana i artística, la IA és difícil que la pugui substituir. A més, no hem d’oblidar que sempre serà més car comprar els drets de veu que doblar.
(CM) Sense oblidar la resposta que tindrà l’usuari al respecte, que no acceptarà certes pràctiques i exigirà que el contingut que consumeix sigui original.
“Si el públic continua exigint qualitat, l’aparició de la IA no hauria de ser, a curt termini, un problema”
(Masumi Mutsuda,
secretaria general)
Continuant en l’àmbit legal, com està funcionant la nova Llei de l’Audiovisual Català?
(VP) Hi ha molta feina per fer, però, de moment, aconseguir que les plataformes comencin a penjar contingut en català ja és un assoliment important. Però, tot s’ha de dir que no només era un tema polític, sinó també tècnic, que, finalment, s’ha pogut resoldre.
Com valoreu que només un 5% de la població vegin contingut en versió original?
(CM) Aquesta dada demostra que és tot un mite que l’usuari demani només contingut en versió original. Es continua consumint contingut doblat, sigui quina sigui l’edat de l’usuari.
(VP) Igual que és un mite que tot el contingut és en anglès i que veure-ho en versió original ajuda a aprendre l’idioma o millorar el nivell, pressuposant que un nombre molt elevat de la població l’entén i, fins i tot, el parla.
Es podria dir que el món del doblatge està vivint una època daurada gràcies al gran nombre de continguts existent a les plataformes?
(VP) Tot és proporcional al mercat i la llei de l’oferta i la demanda.
(CM) És cert que vam tenir molta feina després de la pandèmia, perquè tot el que s’havia aturat es va reactivar de cop amb un gran volum de doblatges. Però, sabíem que era temporal. Ara la feina s’ha estabilitzat, però sempre amb pics i valls.
Les plataformes són molt exigents amb els doblatges?
(VP) Més que les plataformes, són els estudis que, en alguns casos, intercedeixen amb els càstings de veus, però, com ara, algunes plataformes també són estudis, ens trobem en aquesta situació pel que fa a les veus que volen. Però, no entren en la manera de treballar que tenim ni imposen el seu criteri, normalment només suggereixen.
(CM) Sí que és cert que al principi del boom de les plataformes, sobretot Netflix marcava molt més els seus criteris, però, amb el temps, han anat cedint, perquè veuen que certes exigències no tenen massa sentit, i menys en un mercat com el nostre que no és l’anglosaxó. El que sí que tenen sagrat són els contractes de confidencialitat, però no només Netflix, sinó totes les plataformes, que fan complir estrictament i no tothom pot entrar en una sala de doblatge sense autorització expressa.
Què li diríeu a un professional del doblatge perquè s’associï a DUB doblatge?
(VP) Bàsicament, que formaria part de la professió organitzada, amb una sèrie de cursos de formació o classes magistrals de les diferents comissions a la seva disposició; sessions de ‘Micro Obert’, on donar-se a conèixer com a actor i treballar amb directors…
(CM) És una professió que, des de fora, és molt desconeguda, amb tota una sèrie de normes no escrites, i als nouvinguts els ajudem a introduir-se a aquest món, assessorant-los i orientant-los en tot el que necessitin.
