Els responsables de l’actualització d’un dels personatges de la literatura clàssica més cèlebres de tots els temps, com és Sherlock Holmes, creat per Arthur Conan Doyle, s’atreveixen ara amb una altra icona de la cultura popular sorgida, en aquest cas, de la ploma de Bram Stoker: Dràcula.
Mark Gatiss i Steven Moffat són els dos showrunners britànics darrere el nou projecte Made in BBC que ha comprat Netflix per a la seva distribució mundial, tal com va fer en el seu dia amb la sèrie del famós detectiu, interpretat magistralment per Benedict Cumberbatch. En aquest cas, el pes de la funció recau en l’actor danès Claes Bang (The Square), que aporta una gran presència, ideal per a un personatge tan complex com el Príncep dels Vampirs, a cavall entre altres intèrprets que també s’han posat els ullals al cinema com Christopher Lee, Frank Langella o Gary Oldman, dels que pren el millor de cada un.
Composta de tres episodis d’hora i mitja, aproximadament, a l’estil Sherlock, la minisèrie comença sent molt fidel al text original, tot i alguna llicència creativa més o menys qüestionable, i fa un gir de 180 graus al tercer capítol, on l’acció es trasllada a l’actualitat, i on la reinterpretació del mite és més evident. Amb el característic to british que caracteritza aquest tipus de produccions, Gattis i Moffat, ens ofereixen un nou Dràcula que no deixa indiferent amb la seva actitud sarcàstica i mordaç, i que s’ha d’enfrontar al seu etern enemic, el Doctor Van Helsing, ara en la pell d’una monja/doctora.
Tot i tancar totes les trames, el fet que sigui una sèrie limitada de tres capítols no l’afavoreix en absolut, ja que impedeix que els personatges puguin evolucionar i s’aprofundeixi més en les idees plantejades i no prou desenvolupades en la nova versió del Senyor de les Tenebres.
Veredicte
Agradarà: als fans de Comte de Transilvània que busquin una visió diferent del personatge clàssic.
No agradarà: als espectadors més sensibles amb l’hemogoblina i l’humor negre.
Enganxòmetre: 7
Nota: 8
