El canvi climàtic és més que una realitat i, cada dia que passa, el planeta en dona mostres. Per tal de posar el seu granet de sorra en la tan necessària conscienciació social, el director francès Nicolas Vanier acaba d’estrenar Volant junts.
La pel·lícula, que arriba als cinemes doblada al català, està basada en la història real de Christian Moullec, qui, fa més de vint anys, va realitzar un vol en ultralleuger per ensenyar a les oques salvatges la ruta migratòria, des del sud de França fins al Cercle Polar Àrtic, per tal de frenar la desaparició en què es trobava l’espècie.
La història que explica Vaier, però, està centrada, per motius dramàtics, en el fill adolescent d’una parella separada, que ha de passar unes setmanes de vacances amb el seu pare, obsessionat amb el seu projecte naturalista. El fet d’estar aïllat enmig de la natura, rodejat d’animals i allunyat de la seva realitat quotidiana provoca en el jove un canvi, que el converteix en una persona adulta i responsable.
Vaier demostra amb la seva cinta que és molt conscient que la humanitat està vivint una situació d’emergència climàtica, ja que ho ha pogut veure de primera mà en les seves expedicions amb trineus tirats per gossos que ha realitzat per Lapònia i el Canadà. Pel·lícules anteriors del cineasta, com Belle i Sebastian o Llop, ja contenien aquest missatge ecologista.
I, a part d’aquest missatge ecologista tan necessari en els temps que corren, el realitzador francès també fa una oda a la família i a la unió entre les persones, per tal d’aconseguir els propòsits de la vida. Se’l pot acusar potser d’endolcir massa la trama i els personatges, però la finalitat és bona, ja que no és cap altra que oferir un producte per a tots els públics.
Menció a part, cal destacar la preciosista fotografia d’Eric Guichard (Paris, je t’aime), i l’esplèndida banda sonora d’Armand Amar (Le Concert), que emmarquen perfectament el sentit de l’aventura de la cinta, dotant-la d’un destacable contingut documental. En conclusió, una amable pel·lícula que agradarà tant a grans com petits i que farà pensar en el fet que hem de cuidar la Terra, ja que, tal com deia Gandhi, “no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills”.
Veredicte
El millor: la realització de les escenes aèries que fan volar.
El pitjor: personatges massa arquetípics i sense profunditat.
Nota: 6,5
