Tenia només 15 anys, quan va preparar un Power Point i va muntar una presentació pels seus pares a ritme del tema “Hollywood” de Madonna, per tal de convèncer-los que volia ser actriu i això recaria traslladar-se immediatament a Los Angeles. I així va ser, poc després Krista Stone i la seva filla Emily Jean Stone feien les maletes i s’endinsaven en una aventura que portaria a la gran de la família Stone al graó més alt de l’estrellat de Hollywood.
Emily Jean Stone, que més tard adoptaria el nom d’Emma Stone va néixer a Sottsdale, Arizona, el 6 de novembre de 1988. Ja de ben petita, i aconsellada pel seu terapeuta per tal d’intentar solucionar els problemes d’ansietat que patia, és va endinsar en el mon de la interpretació i es va fer membre del Teatre de la Joventut de la Vall, un teatre regional de Phoenix, on entre els 11 i 15 anys, apareixeria a més d’una vuitena d’obres. Però el teatre de seguida quedaria petit per una jove talentosa i emprenedora que tenia un objectiu entre cella i cella, i així ho va fer notar als seus pares. Acompanyada de la seva mare, Emma Stone s’instal·lava a Los Angeles, i després d’un any tancada a casa sense estudiar ni rebre ofertes d’audicions. Li arribaria la seva primera oportunitat a la televisió amb el show de talents In search of the New Partridge family a la cadena VH1.
La carrera d’Emma Stone havia arrencat i tot i les llàgrimes del primer any, ja no pararia d’anar cap endavant. Va tenir aparicions en series de televisió com Medium i Malcolm in the Middle, però el seu primer paper important no arribaria fins al 2007 amb la sèrie Drive, una espècie de versió dramàtica de Los locos de la cannonball on els participants es veien immersos en una cursa per creuar els Estats Units per un premi de 32 milions de dòlars. Tot i les bones crítiques la sèrie es va cancel·lar a l’episodi número 6.
Aquell mateix any li arribaria la primera oportunitat a la gran pantalla. De la mà de Gregg Motola, interpretaria Jules a la pel·lícula Superbad, una atractiva estudiant d’últim any d’institut que organitza una festa a casa seu, i entre d’altres hi són convidats els dos protagonistes de la pel·lícula Jonna Hill i Michael Cera, que rebran la difícil missió de portar l’alcohol a casa de la Jules. Una típica comèdia americana sobre festes universitàries que va tenir una bona acceptació per part de la crítica i fins i tot algun premi. Un any després el director de Full Monty Peter Cattaneo li donaria un petit paper a la comèdia The Rocker i al mateix any, apareixeria a The House Bunny amb Anna Faris com a protagonista. Tot i el fracàs de les dues pel·lícules, Stone sabria treure’n la part positiva, ja que a The Rocker aprendria a tocar el baix i a The House Bunny, començaria a demostrar les seves dots com a cantant interpretant el tema principal I Know What Boys Like.
Tot i no acabar d’obtenir papers importants, les ofertes de feina no paraven de trucar a les portes d’Emma Stone. Al 2009 seria Mark Waters qui li donaria el paper d’una de les ex-novies de Matthew McConaughey a la comèdia romàntica Ghosts of Girlfriends Pasts. Al mateix any, treballaria també al costat de Jesse Eisenberg i Woody Harrelson a la comèdia de terror Zombieland, paper que començaria a donar certa notorietat a una jove actriu, que no aconseguia treure’s de sobre l’etiqueta d’adolescent en pel·lícules còmiques. Després de compartir protagonisme amb Jeff Daniels i Ryan Reynolds a la comèdia dramàtica Paper man, pel·lícula que passaria sense pena ni gloria, a Emma Stone per fi li arribaria l’oportunitat que esperen tots els actors i actrius en el món del cinema. Will Gluck l’escolliria per protagonitzar la comèdia estudiantil Easy A, on Stone interpreta una jove que decideix fingir que porta una vida promiscua. La pel·lícula va funcionar prou bé i els Globus d’Or premiarien el treball d’Stone amb una nominació a millor interpretació de comèdia/musical.
Emma Stone avançava lentament però amb pas ferm dins el competitiu món de Hollywood i de mica en mica es va fent un lloc amb els més grans de la classe. Al 2011, va protagonitzar Crazy, Stupid, Love juntament amb Steve Carrell, Ryan Gosling, Julianne Moore i Marisa Tomei. Una comèdia que la crítica va odiar i elogiar a parts iguals, però que va portar a l’actriu a combatre amb les grans estrelles. Al mateix any també seria la protagonista a The Help, un drama d’època situat a Mississipí a la dècada dels 60. Un any més tard seria l’escollida per interpretar Gwen Stacy, l’amor de Peter Parker a The Amazing Spiderman de la mà de Marc Webb. A part de ser un dels papers més importants de la seva carrera li va servir per conèixer Andrew Garfield, que interpretava el paper de Peter Parker i amb el qual mantindria una relació fins al 2015. Aquests dos últims treballs marcarien un punt d’inflexió a la carrera d’Emma, ja que parlant amb plata, a partir d’aquest moment ja no li caldria passar càstings ni audicions per tal d’obtenir treballs d’alt nivell.
Woody Allen l’escolliria l’any 2013 per tal de protagonitzar Magic in the Moonlight i un any després realitzaria una de les seves millors interpretacions sota les ordres d’Alejandro Gonzalez Iñàrritu a Birdman, on interpreta Sam Thomson una addicta en recuperació, filla de Riggan Thomson (Michael Keaton). Per aquest treball rebria la seva primera nominació als Oscar com a millor actriu de repartiment. Al 2015 tornaria a rodar amb Woody Allen a Irrational Man acompanyada de Joaquim Phoenix.
Tot i la seva evident progressió, a Emma Stone encara li manca aquell paper que corona un actor o actriu a dalt de tot de l’estrellat; bé, això potser no és del tot cert, ja que des de fa unes setmanes, el seu rostre és portada de revistes i cartells pel seu paper en el musical que està arrasant a tot el món. La seva actuació ja ha estat premiada amb un Globus d’Or, així com la del seu company de repartiment Ryan Gosling. La La Land va camí de convertir-se en un dels films més llorejats de la història de Hollywood i les seves 14 nominacions als Oscar ho confirmen. Stone compateix amb Natalie Portmann, Isabelle Huppert, Ruth Negga i Meryl Streep per la preuada estatueta. Si l’aconseguís, seria la confirmació que estem davant d’una de les actrius amb més força, carisma i projecció de l’actual panorama cinematogràfic. Els seus ulls han conquistat Los Angeles, i l’establishment Hollywoodià ha sabut valorar una carrera que ha començat des de baix i ha anat progressant, sovint, amb papers que molts d’altres haguessin rebutjat i amb el risc de ser encasellada en rols de pel·lícules adolescents de poca transcendència. Sens dubte, sentirem a parlar molt d’aquesta noia durant els propers anys.
A continuació repassem alguns dels seus millor treballs.
EASY A (2010,Will Gluck)
Will Gluck és va recolzar sobre el cinema adolescent dels 80 per construir una història amb clares referències al cine de John Hughes. Emma Stone interpreta a Olive Penderghast, una jove que decideix fingir que porta una vida promiscua per tal d’obtenir certs beneficis a l’institut. L’elecció d’Emma va ser un encert en tota regla, ja que exerceix de punt de suport per a una trama que gira al seu voltant i en la qual imprimeix un treball espontani i descarat que li va valer el reconeixement de la crítica i una nominació als Globus d’Or a la millor interpretació de comèdia/musical. Probablement el film de Gluck no passarà a la història com a una gran pel·lícula sobre adolescents, però sí que va aconseguir revisionar d’alguna manera el paper de la noia adolescent en aquest gènere.
THE HELP (2011,Tate Taylor)
Basada en la novel·la de Kathryn Stockett, The Help no va acabar de quallar tot i la sorprenent nominació a l’Oscar a millor pel·lícula. El que podia haver estat una gran adaptació, va acabar sent un pur tràmit cinematogràfic sobre la discriminació racial al Mississipí dels anys 60, sensiblera i dirigida amb molt poca audàcia. D’altra banda, sí que van transcendir les interpretacions femenines. Taylor és va rodejar d’un elenc d’actrius impressionants per realitzar la pel·lícula: Emma Stone, Viola Davis, Bryce Dallas Howard, Sissy Spacek, Octavia Spencer, Jessica Chastain entre d’altres. Totes elles a un gran nivell, sobretot Viola Davis i Octavia Spencer. Aquesta última aconseguiria un merescut Oscar com a millor actriu secundaria. Emma Stone interpretava Eugènia “Skeeter” Phelan, la jove que torna a casa després d’acabar els seus estudis a la universitat de Mississipí. Stone va aconseguir realitzar un treball serè i acurat que distava molt dels papers que fins aquell moment havia interpretat.
BIRDMAN (2014, Alejandro González Iñárritu)
Sens dubte una de les millors pel·lícules del 2014 i una de les millors actuacions femenines d’aquell any. Emma Stone, surt del rol convencional per interpretar una addicta amb greus conflictes amb el seu pare. Stone va donar força i desvergonyiment al personatge de Sam Thomson, a la vegada que la seva imatge de noia delicada i tendra aflorava de forma intermitent en petites escenes per recordar-nos la vulnerabilitat del personatge. Només la gran Patricia Arquette pel seu paper a la encara més gran Boyhood, van separar Emma Stone de la preuada estatueta.
LA LA LAND (2016, Damien Challeze)
Sí, segurament aquest serà l’any d’Emma Stone. I és que la seva interpretació a la pel·lícula que està triomfant arreu del món va camí d’aconseguir el que serà el primer Oscar de la seva carrera. De moment, ja ha fet bons els pronòstics aconseguint el Globus d’Or a la millor interpretació de comèdia/musical, i el proper 26 de febrer sabrem si finalment Emma Stone és coronada al graó més alt de Hollywood. Chazelle encerta de ple en l’elecció dels protagonistes, ja que anys abans, a la comèdia dramàtica Crazy, Stupid, Love Ryan Gosling i Emma Stone van demostrar una afinitat i una complicitat que traspassava la pantalla. En el cas de La La Land, aquest feeling s’ha multiplicat per dos i aconsegueixen unes interpretacions que rallen la perfecció. La delicadesa, la innocència i al mateix temps l’atrevida interpretació d’Stone fan que t’enamoris a l’instant de la dolça Mia Dolan.