‘Diarios de Otsoga’: del cinema en els temps del covid

Diarios de Otsoga és una de les més interessants propostes fílmiques que ens arribaran aquest any des de Portugal. Els seus directors són Miguel Gomes i la debutant Maureen Fazendeiro. Miguel Gomes és un dels realitzadors portuguesos més importants a escala internacional. És un director interessat, com gran part dels seus compatriotes, en buscar sempre noves formes narratives (o reciclar-les) que acompanyin i expliquin les històries. La seva filmografia, per tant, es mou entre el cinema documental i la ficció, una mena d’hibridació narrativa que, moltes vegades, mostra també els mecanismes de realització del mateix film. És conegut pels seus films com Aquel querido mes de agosto, Tabú i, sobretot, per l’ambiciosa trilogia de Las mil y una noches, on partia del clàssic de la literatura per fer una dura crítica, en forma de faula, de la intervenció europea durant la crisi econòmica.

Diarios_Otsoga_1

Miguel Gomes és, en el fons, un contacontes cinematogràfic, un encantador d’espectadors. I ho torna a demostrar amb l’ajut de Maureen Fazendeiros a Diarios de Otsoga, una cinta rodada en plena pandèmia que no dubta en incloure dins la mateixa història. El film explica un triangle amorós entre Crista, Carloto i Joao, confinats a una casa de camp. Un trio que es dedica a passar el temps construint una gàbia per observar papallones, una bonica metàfora del seu propi tancament on són captats per la càmera i, en darrera instància, per nosaltres com a espectadors de la seva presó pandèmica.

Estimat mes d’agost

D’alguna manera, Diarios de Otsoga està vinculada a Aquel querido mes de agosto, un dels primers films del director portuguès. Totes dues són, alhora, la crònica d’una història d’amor en un context estiuenc.  Totes dues juguen amb el format documental mostrant imatges de situacions i fets reals no ficcionats. Totes dues flirtegen amb el metarelat mostrant el procés del rodatge i l’equip tècnic de la mateixa pel·lícula. Només hi ha una diferència: la direccionalitat temporal (un fet ja anunciat per la inversió de la misteriosa paraula del títol: agost). Mentre Aquel querido mes de agosto la narració va endavant per tal d’explicar una història que avança, Diarios de Otsoga opta pel retrocés a l’estil de films com Memento o Irreversible.

Darios_Otsoga_2

Narrant en sentit invers Gomes i Fazendeiro aconsegueixen conjurar la pandèmia, tornar enrere en el temps i mostrar progressivament l’esquelet de la narració. Comencem el film centrats en la història d’amor entre els tres protagonistes i, a poc a poc, anirem veient com es va desmantellant la gàbia del jardí així com van apareixent els diferents membres de l’equip (directors inclosos) i la vida entra al film. Diarios de Otsoga és també un documental de com fer un film en temps de la covid-19, les mesures que s’han de prendre i com els contagis condicionen el rodatge. Però, justament, per mostrar-ho en direcció contrària suposa un exorcisme d’aquests temps que esperem que no tornin mai.

Veredicte

El millor: el seu sentit de l’humor i les ganes de viure que encomana.

El pitjor: que tindrà una estrena molt reduïda.

Nota: 9

Jesús González Notario
Mestre i historiador de l’art. Ha escrit sobre cinema a 'El núvol', 'Tribuna Maresme' o 'Crazy Friday' i també a 'El Cinèfil' com a Hotel Elèctric (una associació per fer promoció del cinema). També ha participat com a crític de cinema a diversos programes de Mataró Ràdio. Forma part de l’Associació Catalana de la Crítica i de l’Escriptura (ACCEC). Ha cobert nombrosos festivals de cinema catalans i ha participat a com a jurat FIPRESCI a festivals internacionals com Motovun (Croàcia) i Odessa (Ucraïna). També ha estat jurat de festivals com el D’A Film festival, BCN Film Fest o el Barcelona International Gay & Lesbian Film. A l’actualitat està molt interessat en el cinema Queer/LGTB i la crítica amb perspectiva de gènere.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents