Quan es va saber que Dexter tornava en una nova temporada, després de vuit anys, tot van ser alegries per retrobar-nos amb una de les millors sèries criminals dels últims temps. Sí, el final del 2013 no va ser un bon final —almenys per a gran part dels fans de la sèrie—, i Dexter havia de tornar, com aquell amic amb qui necessites fer les paus. Sincerament, mai em vaig plantejar si Dexter tornava per a una o per a cinc temporades, només tenia ganes de més del mateix i ja està, però Dexter: New Blood tenia preparada una bona sorpresa… O potser era d’esperar? Penso parlar obertament de la temporada i del polèmic final o sigui que si encara no l’heu vist, us aconsello que no continueu llegint perquè aquesta crítica conté spoilers.
Dexter: New Blood se situa deu anys després del final de Dexter, amb l’obscur passatger atrapat en una vida anònima, lluny de la policia i de Miami, lluny de les temptacions… Dexter (ara Jim Lindsay) és una persona estimada a Iron Lake, coneix tothom i està més que integrat. Però a poc a poc veiem els senyals que apunten que tornarà a treure els ganivets tard o d’hora. I va per feina, ja en el primer capítol. Tornar a veure’l en acció, sigui dit, ha estat fascinant. No per l’acte en si, sinó perquè Michael C. Hall ha estat sens dubte el millor d’aquest retorn de la sèrie. Com si no hagués passat el temps, amb els seus silencis, la veu en off, la ironia… El to del personatge no ha defallit tot i el temps que ha transcorregut i això se li ha de reconèixer.
En paral·lel a la trama del primer assassinat de Dexter Jim Lindsay, arriba a Iron Lake el motiu pel qual s’ha esperat en fer tornar la sèrie: el seu fill Harrison. Tota la temporada és un estira-i-arronsa en què pare i fill no acaben de congeniar mentre el pare va descobrint que les seves sospites que el seu fill també tingués un obscur passatger són certes. Harrison, que igual que Dexter va veure de ben petit com assassinaven la seva mare, té un costat fosc que es va manifestant de mica en mica (i que, igual que Dexter, no vol reconèixer inicialment). Reconec que no vaig veure venir que l’arma que tenia Harrison amagada seria la mateixa que utilitzava Trinity.
Hi ha un pensament generalitzat que la sèrie original mai va aconseguir superar l’èxit de la quarta temporada i, en concret, l’èxit de Trinity (John Lithgow). I Dexter: New Blood n’és el millor exemple. Es parla molt d’aquella temporada, i l’antagonista d’aquesta, Kurt Caldwell (Clancy Brown), recorda molt a aquell Trinity. Per a mi, un altre dels grans encerts de Dexter: New Blood. Crec que més metratge per a aquest personatge no hauria fet mal a ningú. Bé, potser sí.
L’altre gran encert és canviar la ‘consciència’ de Dexter. Ja no és el seu pare Harry qui l’aconsella, sinó la seva germana Debra (Jennifer Carpenter). Amb tot el que això suposa, que ja sabem que Debra mai s’ha callat res, i més que aconsellar-lo li va fotent una esbroncada darrere l’altre. Com deia, un gran encert per a aquest retorn.
El punt àlgid de la temporada arriba al penúltim capítol, amb l’enfrontament final entre Dexter i Kurt Caldwell, sota l’atenta mirada de Harrison. El millor capítol de la temporada, però que deixa anar un aire de comiat per a Dexter. No semblava massa lògic que ensenyés l’ofici al seu fill per començar un negoci familiar. La reacció de Harrisson després de veure el ritual del seu pare és una altra de les pistes, així com la nota que rep Àngela. I així arriba el principi del final. Amb l’ajuda del sergent Batista, Àngela arriba a la conclusió que Dexter no només va matar a Matt Caldwell, sinó que és el Carnisser de la Badia (de Miami) i segurament responsable de la mort de la capitana María LaGuerta. Pim-pam. Aquesta part és una mica precipitada, ho hem d’admetre. Àngela té molt bon nas, sí, però no acaba de colar que no tingués cap sospita de Caldwell en 25 anys i, en canvi, això ho tingui tan clar… L’única alegria de la conversa entre Batista i Àngela és que Masuka es casa (al correu de Batista es pot veure la invitació al comiat de solter).
Un altre dels punts polèmics entre els fans és el fet que Dexter se salti el codi. No és la primera vegada que mata una persona innocent, però potser sí la més descarada, i això costa de creure. Així i tot, sí que és la primera vegada que Dexter s’ha vist tant entre l’espasa i la paret, i amb l’afegit que ara ha trobat per fi la connexió amb el seu fill, i entenem que, a banda d’escapar, vol el millor per a ell… Costi el que costi. Aquest fet és clau perquè quan Harrison s’adona que el seu pare s’ha saltat el codi i que, tot el que li ha venut en els últims dies perd tot el sentit, es qüestiona tot i decideix que el millor és perdre’l de vista. Costa creure que hagi viatjat tant i hagi patit tant i que, ara que ha trobat la connexió amb el seu pare, decideixi matar-lo. Entenc que tot això és el que se’ns explicarà en una hipotètica segona temporada o spin-off, que sabem que vindrà…
Per a mi és un bon final. Dexter s’adona que el millor és que mori. Perquè pensa que l’huracà se l’havia d’haver endut (com bona part de l’audiència), perquè veu que són moltes les persones innocents que directament o indirectament han mort per culpa seva (incloses Rita i Debra), i sobretot perquè creu que és el millor per al seu fill per qui, se n’adona en aquell moment, sent l’amor de veritat, com no havia sentit mai per ningú. Per tant, és un final ‘autoritzat’ pel mateix Dexter, o sigui que ens podem donar per satisfets, ell també ho volia així.
Com Àngela arriba al lloc dels fets és un altre misteri. Entenem que deixa fugir Harrison perquè Dexter l’ha ajudat a resoldre el cas de les noies desaparegudes, perquè no vol que pateixi ningú més, o ves a saber… Crec que és un final obert a futures temporades, segurament de Harrison deixant anar el seu costat fosc, aconsellat per l’esperit del seu pare, potser…
Per tot plegat, concloc que sí, calia que Dexter tornés. Hauria preferit potser una altra temporada per assaborir una mica més aquest retorn, després de tant de temps. Però quan t’adones que potser aquest retorn només tenia com a objectiu donar-li un final digne al personatge, ho acceptes. Hi ha hagut un enrenou important a les xarxes, així i tot, jo he arribat a la conclusió que aquest final és millor que el de la vuitena temporada. Al cap i a la fi, encara que ens caigui en gràcia, Dexter és un assassí en sèrie i calia ser valents en l’execució del personatge.
Veredicte
Agradarà a: fans de Dexter que encara no hagin superat el final de la vuitena temporada.
No agradarà a: qui esperi una temporada igual a les de la sèrie original.
Enganxòmetre: 8
Nota: 8