Ja s’ha acabat el Festival de Cinema d’Autor de Barcelona i ens ha deixat una bona col·lecció de films i records. El premi principal del certamen ha anat a parar a la catalana Un sol radiant mentre que el premi de la crítica ha recaigut sobre la romanesa Metronom. Des d’aquí us proposem la llista de les nostres preferides:
20.000 especies de abejas
Una de les cintes més esperades de la temporada després del seu pas pel Festival de Berlín, on la nena Sofia Otero va guanyar el premi a la Millor Interpretació i al Festival de Màlaga, on es va fer amb el guardó al millor film. 20.000 especies de abejas explica la història d’un nen trans*, del moment en què sent la necessitat d’explicar a la seva família que està sentint coses diferents de les que esperen d’ell. A partir d’un estil realista molt similar al desenvolupat per Carla Simón als seus films, Estibaliz Urresola Solaguren retrata delicadament l’estiu que va canviar la vida de la protagonista.
Anhell69
La proposta del colombià Theo Montoya és una radical i polimorfa pel·lícula, en definitiva, un film trans*. Montoya dissenya un dispositiu mutant que és, alhora, moltes coses: una història d’amor inconclusa, un documental sobre els seus amics queers, un retrat de la supervivència cultural a Medellín, una pel·lícula distòpica sobre vampirs, un homenatge sentit al cinema… i moltes coses més.
Clorindo testa
Mariano Llinás és coguionista d’Argentina 1985 i director de films com Historias extraordinarias i l’extensa La flor (un film riu de 15 hores). En aquesta edició aquest contacontes argentí presenta un documental sobre l’arquitecte Clorindo Testa, bé no, un documental sobre la relació entre Testa i el seu pare que acaba sent un documental autoficcionat interpretat per la seva família sobre la història més recent argentina que es pot considerar la cara B d’Argentina 1985. El film torna a ser un prodigi narratiu i humorístic al voltant d’un enigma va multiplicant les històries.
De humanis corporis fabrica
Partint d’un popular tractat d’anatomia d’Andreas Vesalius, Lucien Castaing i Verena Paravel, creadors de la inquietant Caniba, presenten un film no apte per espectadors aprehensius o hipocondríacs. Aquests dos documentalistes han recopilat centenars d’enregistraments d’operacions i les presenten de manera crua i en pantalla gran. Una ocasió única per veure l’interior del nostre cos en pantalla gran i a mil·límetres de distància. El resultat és un catàleg gore de tota mena d’intervencions quirúrgiques gravades amb tecnologia puntera.
El maestro jardinero
Paul Schrader tanca amb El maestro jardinero la trilogia de la redempció a través de l’amor que inclou El reverendo i El contador de cartas. Com a les altres, novament trobem un personatge al límit, en aquest cas un neonazi reconvertit, que posa a prova la seva capacitat de resistència i que troba una via de salvació en la jardineria i en la seva relació amb la neta negra de la propietària del jardí on treballa. El film compta amb excel·lents interpretacions de Joel Edgerton, Sigourney Weaver i Quintessa Swindell.
Fairytale
Del director rus Aleksandr Sokurov hem pogut veure el seu darrer deliri en format de conte infantil no exempt de terror. Sokurov mitjançant tota mena de tècniques de manipulació d’imatges de vídeo ressuscita dictadors com Hitler, Mussolini o Stalin i els col·loca a les portes del paradís. Resulta que tots esperen entrar, però algú, al seu interior, ha decidit que no. En aquest purgatori digital tots reflexionen sobre el món i conclouen estar molt satisfets de les seves accions. Sokurov ens alerta de l’auge de la ultradreta a partir d’aquest film rus que justifica plenament la seva selecció al festival.
Fogo fatuo
El veterà Joao Pedro Rodrigues també ha estat present al festival. Aquest director, responsable de títols queer com O fantasma o Morir como un hombre, ha projectat la seva cinta més divertida i capritxosa. Explica la història del darrer príncep de Portugal que comunica a la seva família que vol ser bomber. Un cop ingressa al cos coneix un jove de qui s’enamora i viuen un amor fugaç. Rodrigues aprofita aquest ‘divertimento’ per citar pintures de Caravaggio i Rubens, crear coreografies amb els bombers i denunciar el colonialisme.
The eternal daughter
Joanna Hogg ha estat la directora protagonista del certamen i, per aquest motiu, ha presentat la seva novel pel·lícula. The eternal daughter adopta els recursos d’una pel·lícula de cases (i ocupants) encantades tals com la boira, un casalot enorme, misteriosos sorolls a mitjanit per tal d’explicar la relació complexa entre una filla i la seva exigent mare. Al capdavant del film trobem una Tilda Swinton en estat de gràcia que interpreta els dos personatges principals, fet que dona molta transcendència a la història.
Trenque Lauquen
Laura Citarella, procedent de la mítica productora argentina El Pampero, ha presentat una de les propostes més interessants del D’A i que ha aconseguit el Premi del Públic. Es tracta d’un film de més de 4 hores sobre la desaparició d’una dona. Com ja és habitual a les produccions d’El Pampero, el film desplega tota una sèrie d’històries relacionades amb aquest fet per tal de reconstruir la seva desaparició de manera calidoscòpica. Coneixerem des de la seva feina, qui l’està buscant, una història paral·lela d’una altra dona desapareguda anteriorment o les notícies d’una eventual visita alienígena. Qui en pot donar més?
Upon entry
El tàndem de directors Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez han portat una de les cintes més interessants de denúncia política. Una parella formada per una catalana (Bruna Cusí) i un colombià (Alberto Amman) prenen l’avió amb destinació a Miami, on planegen començar una nova vida. Seran retinguts a l’aeroport, ja que la policia sospita del colombià i de les seves intencions. La parella viurà un dur interrogatori per poder accedir al país. Basat en fets reals, Upon Entry compta amb una excel·lent interpretació de Cusí i d’Amann, que va aconseguir el premi d’interpretació masculina al Festival de Màlaga.
