Hi ha directors de cinema que tothom coneix. Per poc que t’agradi el cinema hi ha personatges que són fàcilment identificables per la majoria de la societat. En aquest selecte grup entrarien Steven Spielberg, Quentin Tarantino, Woody Allen, Martin Scorsese i un petit grapat de directors més, entre els quals hi ha Tim Burton.
Has de tenir “el toc” perquè el públic et conegui, pots fer autèntiques joies del cel·luloide que no arribaràs a aconseguir la fama global si no ho tens. És aquest estil, aquest toc representatiu que fa que el públic identifiqui una pel·lícula teva encara que no sàpiguen que ets el director. En Spielberg hi trobem el cinema familiar i d’aventures, en Tarantino aquests diàlegs diabòlics i les seves llargues escenes i en el subjecte que ens ocupa aquest disseny, aquesta atmosfera que ho cobreix tot amb “el toc Burton”.
Timothy Walter Burton va néixer el 25 d’agost de 1958 a Burbank, Califòrnia. Se’l podia qualificar de “nen especial” ja que jugava amb el seu germà petit a representar assassinats, però no en una obra de teatre escolar, en la intimitat de la seva casa i jardí, la qual cosa va portar, en una èpica tarda, que uns veïns cridessin a la policia perquè un nen (Burton) anava corrent pel jardí ensangonat (falsa) i amb una destral. Després d’aquest dia tot el veïnat l’evitava per considerar-lo un nen massa estrany. Tampoc ajudava el fet que constantment espantava els altres nens amb amenaces de la ràpida arribada de monstres horribles devoradors de marrecs. Ja apuntava maneres.
Mai va ser un bon estudiant, la seva passió era el dibuix, la pintura i sobretot, el cinema. Devorava tota pel·lícula, sobretot les de ciència ficció i terror la qual cosa el va portar a fer el seu primer curtmetratge d’animació als 13 anys titulat The Island of Doctor Agor i posteriorment Prehistoric Caveman i Houdini, on ell interpretava el famós il·lusionista. L’any següent dirigiria Tim’s Dreams (també d’animació).
Amb un cap ple d’idees i dissenys estrafolaris, amb elements gòtics i foscos, i decidit a fer carrera al cinema, Burton va ingressar l’any 1976 al Califòrnia Institute of the Arts, propietat de Disney i especialitzat en el cinema d’animació que servia alhora com a pedrera per a futures promeses. L’any 1979 va crear Stalk of the Celery Monster, un curtmetratge de 2 minuts d’animació dibuixat amb llapis de cap a peus per ell mateix i que tractava d’un dentista que experimentava amb els seus pacients. Aquest curtmetratge li va valer un contracte professional amb Disney i així va començar la seva carrera.
Va començar com a aprenent de disseny en les pel·lícules The Fox and the Hound i posteriorment en The Black Cauldron, encara que el treball que va produir a ambdues no va passar els filtres per aparèixer en la pel·lícula definitiva, però se li notava fusta per a la creació i escriptura de guions pel que se li van finançar dos curtmetratges per posar-lo a prova, un d’ells seria Vincent, rodat en stop-motion que era una adaptació d’un poema que ell mateix va escriure en honor al seu ídol Vincent Price que el situava dins d’una història d’Edgar Allan Poe i amb un disseny semblant a l’expressionisme alemany dels anys 20. El segon seria Frankenweenie, un migmetratge rodat amb actors reals i en blanc i negre, i que feia una revisió a la història de Frankenstein però canviant la criatura ressuscitada per un gos gràcies als esforços del seu amo. Entre aquests dos treballs va col·laborar amb la versió japonesa del conte de Hansel i Gretel, que va passar sense pena ni glòria ja que solament es va programar en una sola ocasió per televisió i ara com ara sembla irrecuperable. Després d’aquests treballs Disney no hi confiava gaire, en Tim Burton, li veien potencial però amb un disseny que espantaria els nens més que no pas entretenir-los, per la qual cosa van optar per acomiadar-lo. I immediatament va ser fitxat per la Warner en qualitat de director per a futurs projectes.
A continuació un repàs a la seva peculiar filmografia:
Pee-Wee’s Big Adventure (1985)
Debut doble, tant de Burton en la direcció com de Paul Reubens interpretant al mític Pee-Wee, que ja era un èxit en els teatres amb aquest personatge. Tim Burton mai ha tingut problema per rebre treballs per encàrrec i anar alternant-los amb treballs personals (fàcilment identificables), i si bé aquest era un treball en el qual no tenia gran poder de decisió, excepte en temes tècnics, si que es nota certa disposició d’elements amb el seu toc gòtic i recarregat. Signa la banda sonora la llegenda viva Danny Elfman, aliat consumat en gairebé tota la filmografia de Burton que, amb les seves composicions fantasioses i d’un ritme endiablat no feien més que endinsar-nos encara més en el fosc i meravellós món del director. Pee-Wee’s Big Adventure va tenir un pressupost de 7 milions de dòlars i va aconseguir-ne una recaptació de gairebé 41.
Beetlejuice (1988)
No signa el guió d’aquesta pel·lícula (només la direcció) però és la primera mostra del que és el cinema de Tim Burton, ja que aquí tenia màniga ampla per plasmar aquesta història de fantasmes, humor, terror i molta música. Pel·lícula que s’ha convertit en pel·lícula de culte amb un Michael Keaton espectacular quan solament va comptar amb un milió de dolares per als efectes visuals (i són molt nombrosos). Però això no el va fer enrere que va optar per aquest aire “cutre” i de sèrie B totalment fet expressament que no va fer més que sumar-hi més a l’encant de la pel·lícula. Es va fer una sèrie d’animació durant els anys 90 i constava de més de 100 episodis de 20 minuts. Beetlejuice va tenir un pressupost de 15 milions de dòlars i va aconseguir recaptar-ne 73.
https://www.youtube.com/watch?v=2hovKm9oFiM
Batman (1989)
Ningú esperava que la direcció per a la primera pel·lícula del famós superheroi la portés un tipus al qual gairebé ningú coneixia encara, però és innegable que va ser una bona jugada. Després d’una producció infernal amb múltiples crítiques pel descontentament que hi havia per col·locar Michael Keaton en el paper del rat penat, va acabar sent celebrat en el resultat final (ni que ho interpretés Ben Affleck). La pel·lícula va funcionar com un coet, va tornar a posar de moda les pel·lícules de superherois i, a part, va fer una revisió a Batman, fent-lo més fosc i violent, perfil que els còmics agafarien i adaptarien per fer evolucionar el personatge apropant-lo a la imatge i definició que tenim d’ell. Un disseny espectacular art deco de Gotham City, gòtic, fosc i brut que li va anar d’allò més bé a l’imaginari de Tim Burton. Batman va tenir un pressupost de 48 milions de dòlars (el més alt fins a aquest moment per a Burton) i una recaptació de 411 milions, negoci.
Edward Scissorhands (1990)
A Beetlejuice era pràcticament un desconegut i Batman era un treball per encàrrec (encara que acabés fent-lo seu), amb Edward Scissorhands arriba per fi un projecte completament seu i amb un pressupost important per donar via lliure a les seves idees. Va comptar per primera vegada amb Johnny Depp per al seu personatge protagonista, fet que es repetiria múltiples vegades en el futur. En resum, aquesta és una pel·lícula de culte, que va crear un fenomen fan que encara avui continua per la seva estètica gòtica amb tocs steampunk que va encantar i amb un ampli marxandatge que no deixa de fer-se més gran cada dia que passa. Va tenir un pressupost de 20 milions de dòlars i va aconseguir recaptar-ne 56.
Batman Returns (1992)
Segona part que ja estava plantejada fins i tot abans de l’anterior. El Pingüí i Catwoman substitueixen el Joker en l’elenc de malvats i Michael Keaton repeteix en el paper de l’heroi. El temps ha anat col·locant aquesta pel·lícula en el seu lloc, situant-la fins i tot per sobre de la primera part, però, en el seu moment no va acabar d’agradar a l’audiència, potser pel disseny de Burton que es passava de frenada, tot era molt més gòtic, molt més fosc i molt més seriós. Encara amb aquestes, un tros de pel·lícula. Va quedar una possible tercera part al tinter, anomenada Batman Triumphant, que tancava la trilogia però Warner va decidir canviar el director per Joel Schumacher, que va dirigir la justeta Batman Forever (1995) i l’horrible Batman & Robin (1997). Amb un pressupost de 80 milions de dòlars va aconseguir recaptar-ne 162.
The Nightmare Before Christmas (1993)
Aquesta pel·lícula d’animació stop-motion de Disney dirigida per Henry Selick va resultar ser d’una qualitat altíssima. I és que Tim Burton, malgrat que no la va dirigir, sí que va fer tot la resta, el guió es va escriure durant la seva primera època en la companyia i més tard va col·laborar per dissenyar la totalitat dels seus personatges i llocs. La meva secció es basa exclusivament en pel·lícules dirigides pel director que toqui (a excepció fins ara de l’article de Laika) però considero que The Nightmare Before Christmas és, tot i que no la va dirigir i que va exercir rols semblats en altres pel·lícules com a James and the Giant Peach (1996) i 9 (2009), la pel·lícula més representativa de la seva carrera, per estil, qualitat i carisma. Si encara no l’has vist ja vas tard.
A la següent entrega es revisaran totes les seves pel·lícules fins a dia d’avui.
