Desmuntant Steven Spielberg (part 2)

- Advertisement -

Continuem amb la segona part de la filmografia del conegut com a Rei Midas de Hollywood on abastem el seu moment de major popularitat i grans súper produccions.

The Color Purple (1985): Pel·lícula gairebé oblidada de la seva filmografia (comparant-la amb les superproduccions anteriors i posteriors, almenys). És una adaptació de la novel·la d’Alice Walker la qual explica les misèries d’una jove afroamericana de principis del segle XX que és venuda pel seu pare i que patirà les majors vexacions per part del seu comprador. És considerada pel director com la seva “primera pel·lícula seriosa” i “una de les millors que he filmat mai”. Dues dades curioses, en aquesta pel·lícula es va donar a conèixer Whoopi Goldberg que va ser nominada a l’Oscar a millor actriu i guanyadora del globus d’or per aquesta pel·lícula, i que és l’única pel·lícula que Spielberg no va comptar amb l’ajuda del seu inseparable John Williams a la banda sonora, la feina va caure per Quincy Jones ja que va ser aquest qui va convèncer Steven de dirigir-la.

- Advertisement -

La pel·lícula va recaptar 213 milions amb un pressupost de 23 milions de dòlars, encara que es coneix que al final es va estendre una mica més d’aquesta xifra.

- Advertisement -

Empire of the Sun (1987): El temps la va posar en el seu lloc però en el seu moment aquesta pel·lícula va passar amb més pena que glòria amb uns números molt dolents (la pel·lícula menys taquillera de la seva carrera) i unes crítiques bastant tèbies. Ara la veiem com una de les seves pel·lícules més serioses i emblemàtiques, protagonitzada per un molt jove Christian Bale, Empire of the Sun és una adaptació de la novel·la de J.G. Ballard (que ha estat adaptada de nou recentment a High Rise) explicava la història d’una família britànica acomodada que residia a Xangai quan aquesta va ser ocupada per Japó durant la Segona Guerra Sinó-Japonesa. És un drama on el nen de la família es va veure separat dels seus pares i va haver de sobreviure pel seu compte en un paisatge totalment hostil.
Aquesta pel·lícula va anar molt malament a taquilla, amb un pressupost de 35 milions, i solament en va recaptar 22 a EUA i 66 a la taquilla mundial.

Always (1989): Tercera pel·lícula seguida més seriosa i menys divertida i familiar del director. És un remake de A Guy named Joe (1943) dirigida per Victor Fleming. Aquesta vegada ens explica un drama romàntic que tracta de la mort d’un pilot en un accident i com el seu esperit no vol abandonar al seu amor i decideix quedar-se amb ella. Plànols aeris preciosos i a part de la banda sonora de John Williams (genial, com sempre) una cançó titulada Smoke Gets in Your Eyes que va causar furor durant aquells anys. Com a curiositat, aquesta va ser l’última pel·lícula que va comptar amb la presència de la inigualable Audrey Hepburn.
Tampoc va tenir una recaptació per llançar-hi coets, va recaptar 43 milions amb un pressupost de 29.

Indiana Jones and the Last Crusade (1989): Segona pel·lícula de l’any per a Spielberg i probablement sigui la millor de la saga. Després de tres pel·lícules bones però amb baixa recaptació i crítiques ambivalents el director va tornar amb l’equip infalible, Ford, Lucas i Williams per fer una pel·lícula inoblidable i el cim de les aventures de l’arqueòleg… i un Sean Connery espectacular.
L’última de la saga (tant de bo s’hagués quedat aquí) va recaptar 475 milions de dòlars amb un pressupost d’una mica menys de 50.

Hook (1991): És una d’aquestes pel·lícules que et van encantar de nen i en créixer t’assabentes que a gairebé a ningú li va agradar (o això diuen). És una espècie de seqüela del conte original de James Matthew Barrie i ens mostra un Peter Pan adult, una cosa que xoca en principi. Si bé és una miqueta infantil la pel·lícula té un disseny de producció perfecte i un repartiment estel·lar que donava el millor que hi havia en la indústria durant aquells anys, encapçalats amb un monumental Dustin Hoffman que s’ho passava pipa interpretant al Capità Garfi.
Aquesta pel·lícula va recaptar 300 milions de dòlars amb un pressupost de 70.

- Advertisement -

Jurassic Park (1993): Va ser el seu any, va començar estrenant una adaptació bastant lliure de la novel·la de Michael Crichton que va revolucionar el cinema i la indústria utilitzant efectes digitals i una nova manera de rodar que es convertiria en la imperant fins als nostres dies i més enllà. Amb un aspecte que encara llueix perfectament malgrat els anys transcorreguts (i fins i tot millor que un bon grapat de superproduccions d’avui dia) explicava la història del retorn dels dinosaures mitjançant la genètica i la clonació, i posterior fugida massiva en una espècie de parc temàtic on són reclosos per exhibir-los i estudiar-los.
Va ser un autèntic “pelotazo” de 1029 milions de dòlars en la recaptació amb un pressupost de 63 milions (més la monstruosa i incalculable xifra derivada del marxandatge), va romandre cinc anys com la pel·lícula més taquillera de la història fins a l’aparició de Titanic (1997) de James Cameron.

Schindler’s List (1993): I va acabar amb la que probablement sigui la seva millor pel·lícula (la millor rodada almenys). Una adaptació del llibre Schindler´s Ark de Thomas Keneally que explicava la història de Oskar Schindler, un empresari alemany que va salvar a més de 1000 jueus comprant-los a oficials nazis i oferint-los treballs ficticis per no aixecar sospites. Rodada en blanc i negre i amb una cruesa que poques vegades s’ha vist (Saving Private Ryan (1998) del propi Spielberg o The Pianist (2002) de Roman Polanski i poques més rivalitzarien en escenes cruels). Amb aquesta pel·lícula Spielberg per fi va aconseguir que la crítica deixés de infravalorar-lo com un director de meres superproduccions per a tota la família. Una cosa que va quedar reflectit en una llarga llista de premis, incloent set Oscars, destacant el de Millor Pel·lícula i el tan anhelat Millor Director, tres Globus d’Or i 7 Premis BAFTA.
També va sortir molt rendible, va recaptar 321 milions amb un pressupost de 22 milions.

Amistad (1997): Pel·lícula menor malgrat la seva èpica en la seva filmografia. Explica la història real de diversos esclaus africans amotinats en el vaixell que els transportava cap a Puerto Rico l’any 1839. Va ser un any en el qual també va tenir dues estrenes i diguem que aquesta es va emportar la pitjor part quant a recaptació, 44 milions amb un pressupost de 36, i la crítica tampoc la va rebre amb massa entusiasme, diguem que els últims treballs del director havien deixat el llistó molt alt. A més, aquesta pel·lícula va estrenar la seva recentment fundada productora DreamWorks.

The Lost World: Jurassic Park (1997): Seqüela que havia d’ocórrer per força, adaptació de la seqüela literària de nou per Michael Crichton (que no estava prevista però que va escriure a petició del mateix Spielberg). Una mica més aventurera i còmica, alhora que es mostraven bastants més zones i dinosaures que la seva predecessora però inferior a aquesta en tots els aspectes. Va comptar amb més lliuraments, com Jurassic Park III (2001) dirigida per Joe Johnston, que sense embuts direm que és la pitjor de totes i Jurassic World (2015), un reboot/seqüela que li va anar molt (però que molt) bé a taquilla. Totes dues van estar produïdes per Steven Spielberg.
The Lost World: Jurassic Park va recaptar més de 600 milions amb un pressupost de 73.

Saving Private Ryan (1998): Tornada a la segona guerra mundial per al director, tema recurrent en la seva carrera explicant-nos una història purament bèl·lica i amb gran bellesa en la producció. Amb una primera mitja hora d’infart i un argument colpidor (i per què no dir-ho, d’un patriotisme americà que espanta) li va valer el seu segon Oscar com a Millor Director, igual que el globus d’or en la mateixa categoria. Explica la història d’un escamot que rep la missió d’anar a la recerca del il·localitzable soldat Ryan, l’últim germà viu que ha de tornar a casa per perpetuar el cognom.
Aquesta pel·lícula va recaptar 481 milions amb un pressupost de 70.

A.I. Artificial Intelligence (2001): Pel·lícula de ciència ficció que té a l’audiència dividida, o l’odies o l’estimes. Una espècie d’actualització del conte de Pinotxo protagonitzada per un robot. Havia de ser dirigida per Stanley Kubrick durant els anys 70, però es va endarrerir en un primer moment perquè es desenvolupés la tecnologia necessària per fer-la com déu mana i després per no trobar el moment entre projectes fins a la seva defunció l’any 1999 i que va passar a les mans de Spielberg a petició del propi Kubrick. Cal esmentar l’horrible (però horrible de debò) final de la pel·lícula que no revelaré per moltes ganes que tingui de posar-la a parir.
Va recaptar 235 milions amb un pressupost de 100.

Pròximament la tercera i última part de la carrera del director amb les seves pel·lícules més actuals i futurs projectes.

- Advertisement -
Oriol Hernández
Nascut a mitjan dels 80 al Baix Llobregat té un parell de graus superiors de professions en les quals pràcticament mai ha exercit. S'ha passat mitja vida en escenaris tocant la bateria o foten brams i intenta escriure quan se li ajunten dues frases al cap. Fins i tot ho ha intentat amb això del teatre. Es va ficar de cap en el món adult obrint una llibreria i més li valdria haver-ho pensat millor. Actualment col·labora fent crítiques de cinema al portal 'Terror Weekend' i a 'El cinefil' Ha vist infinitat de pel·lícules dolentes i ha cobert informativament diferents festivals amb el terror com a gènere preferit. Si algú no li ho impedeix per la força, seguirà fent-ho.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents