Robert Lee Zemeckis va néixer a Chicago el 14 de maig de 1952, de pare lituà i de mare italo-estatunidenc. Aviat li va picar la seva vena artística i ja d’adolescent rodava pel·lícules de ciència ficció en 8 mm amb amics seus i és allà quan es va adonar que podria ser una carrera interessant, de manera que va entrar a la Universitat de Califòrnia del Sud per estudiar Cinematografia, lloc on va coincidir amb altres il·lustres com George Lucas, John Milius o Bob Gale. Amb aquest últim van tenir una gran amistat que va desembocar en diferents col·laboracions durant els seus primers curtmetratges, com a productor o escrivint guions. Treballs d’autor com The Lift (1972) o A Field of Honor (1973), una comèdia boja que va aconseguir el premi especial dels Student Academy Awards. Amant empedreït dels efectes especials i la comèdia (i posteriorment de l’animació realista) no va trigar a llaurar-se una important amistat amb Steven Spielberg, nodrint-se en gran part del seu estil, molt semblants entre si fins al punt de creure que pel·lícules d’un han estat dirigides per l’altre. Una relació molt fructífera per a tots dos, especialment per a Zemeckis, ja que Spielberg es va encarregar de la producció en moltes de les seves pel·lícules i ell va co-guionitzar la pel·lícula 1941 (1979) que va dirigir el Rei Mides de Hollywood.
Tot i que l’especialitat de Robert Zemeckis sempre ha estat la direcció i la producció també ha contribuït com a mecenes o de fort suport per a sèries de televisió, aportant el nom, experiència i fins i tot dirigint alguns episodis, com Amazing Stories (projecte impulsat per Spielberg) o Tales from the Crypt, dirigint no solament alguns episodis sinó també una pel·lícula per a televisió l’any 1992 (ja plenament consagrat).
Però ens estem avançant en el temps, veiem com s’ha llaurat una impressionant carrera pel·lícula a pel·lícula.
I Wanna Hold Your Hand (1978)
Que el nom coincideixi amb una cançó de The Beatles no és casualitat. Zemeckis va optar per una comèdia musical per a la seva òpera primera que explicava la història de tres amigues fanàtiques dels quatre de Liverpool i que volen conèixer com sigui als seus ídols durant la primera visita d’aquests en terra americana, al 1964. Comèdia boja amb algunes escenes desconcertants (aquesta adoració per una guitarra que recorda a un membre fàl·lic) o comprovar la histèria col·lectiva en ple apogeu de la Beatlemania. La pel·lícula s’ha convertit en una pel·lícula de culte i està considerada una de les millors amb temàtica Beatle, que sembla que no però n’hi ha moltes. Va aconseguir recaptar 2’7 milions de dòlars en una estrena molt limitada.
Used Cars (1980)
Comèdia boja a l’estil Porky’s que tracta sobre la competència malsana entre dos venedors de cotxes amb molt pocs escrúpols. La idea inicial per a l’argument va venir de la mà de Spielberg i John Milius i aquests van cedir la direcció del projecte a Robert Zemeckis en senyal d’amistat. La pel·lícula va recaptar 11’7 milions de dòlars amb un pressupost de 8. Arribats a aquest punt no es podia considerar un director gaire taquiller, però això canviaria en el futur proper.
Romancing the Stone (1984)
Primera pel·lícula d’èxit del director per a aquesta cinta d’aventures que recorda molt a la saga de cert arqueòleg, però fonts oficials asseguren que el guió es va escriure molts anys abans que el senyor Ford es pengés el fuet. Temes de plagi a part, ens trobem davant una cinta molt divertida i entretinguda que va comptar amb la banda sonora d’Alan Silvestri que acompanyarà Zemeckis en totes les seves pel·lícules posteriors. Per fi va aconseguir una gran rendibilitat en la seva carrera, recaptant 86 milions de dòlars amb un pressupost de tan sols 10, la qual cosa va fer que tingués una seqüela l’any següent dirigida per Lewis Teague
Back to the Future (1985)
Ens posem seriosos, qui no ha vist aquesta pel·lícula? Personatges carismàtics, viatges en el temps, comèdia, banda sonora èpica… en definitiva, una pel·lícula emblemàtica que transcendeix generacions. No queda res més a dir, suposo que l’heu vist i sabeu de què estic parlant. Va recaptar la minúcia de 381 milions de dòlars amb un pressupost de 19, déu n’hi do.
Who Framed Roger Rabbit (1988)
Bona ratxa portava el nostre amic amb una altra pel·lícula per emmarcar. Producció d’una dificultat incalculable pel fet d’haver de barrejar actors reals amb uns altres d’animació i fer que interactuessin entre ells, una cosa comuna al cinema d’avui però tan original com innovador en aquesta pel·lícula. Cinta de barreges, ja que el gènere també es veia fusionat amb diverses categories, el cinema negre, la comèdia, el musical i fins i tot tocs de terror es van unir per crear una pel·lícula inoblidable. Molts pares van portar els seus fills a veure una pel·lícula de “ninots” i es van trobar amb escenes impactants i violentes envoltant d’unes altres mes còmiques. A part del moment històric que era veure Mickey Mouse i l’ànec Donald compartint pla amb Bugs Bunny i l’ànec Lucas. Amb Who Framed Roger Rabbit se la va jugar, va comptar amb un pressupost grandiós per aquells anys de 70 milions de dòlars, però va tenir una gran recaptació de 330 milions el que va rellançar el cinema d’animació que per aquells anys no passava pel seu millor moment.
Back to the Future Part II (1989)
Seqüela que no estava planejada quan van rodar l’original i que va portar molts problemes argumentals en veure’s obligats a respectar el final de la primera. Tot i així, és una digna successora, fins i tot hi ha un encès debat sobre quina és la millor de les dues. Més ciència ficció, més paradoxes temporals i molts més viatges en el temps, visitant diverses èpoques i de pas intercalant-se en els successos de la primera part i profetitzant moments històrics… uns altres, no tant. Va tornar a ser un èxit de taquilla, malgrat la pujada considerable de pressupost va tornar a complir, 331 milions de dòlars recaptats amb una despesa de 40.
Back to the Future Part III (1990)
Estrenada un any més tard però rodades totes dues seguides, marcant precedent ja que no s’havia fet mai abans. Una gran tècnica per rebaixar costos (però també molt arriscat) que va imitar les trilogies de The Lord Of The Rings i The Hobbit, les dues últimes de The Matrix, la segona i tercera part de Pirates of Caribbean, etcètera. Conclusió de la saga amb nota, encara que és probablement el lliurament més fluix però més per mèrit de les anteriors que per demèrit d’aquesta. Va tenir una recaptació de 244 milions de dòlars amb un pressupost de 40, la qual cosa la fa una de les sagues més rendibles de la història del cinema però res comparat amb l’afecte que li té el públic.
Death Becomes Her (1992)
Comèdia negríssima i infravalorada, es va tornar pel·lícula de culte al llarg dels anys però no va ser un gran èxit en el seu moment malgrat comptar amb estrelles consagrades. Pel·lícula que parla sobre la mort, la cirurgia estètica i el culte a la bellesa desmesurat. Molt divertida i recomanable. Va recaptar 58 milions de dòlars amb un pressupost de 55.
Forrest Gump (1994)
La pel·lícula meravella i una de les més estimades i recordades del director. Explica la història dels Estats Units en la segona meitat del segle XX des del punt de vista d’en Forrest, original d’Alabama i amb un lleuger retard mental. Tothom l’ha vist sap que és una pel·lícula preciosa i que aconsegueix “tocar la patata” cada vegada que la veus, guanyadora de sis Oscars a millor director per Zemeckis, millor pel·lícula, millor actor per a Tom Hanks, millor guió adaptat, millor muntatge i millors efectes visuals, que són tan subtils com perfectes. A més va ser la pel·lícula més taquillera d’aquell any, recaptant 677 milions de dòlars amb un pressupost de 55.
