David Ayer va néixer el 18 de gener de 1968 a la ciutat de Champaign, en l’estat d’Illinois, però durant la seva infància va viure a Minnesota i Maryland fins que alguna cosa havia de fer durant la seva adolescència perquè els seus pares el fessin fora de casa i es va mudar a casa del seu cosí establert en Los Angeles. Vivint allà es va introduir en els baixos fons i va aprendre sobre el sistema de les bandes, la corrupció policial i els tripijocs de carrer el que li serviria de base i inspiració per a les seves futures pel·lícules. Anys més tard es va allistar a la Marina dels Estats Units en l’especialitat de submarinista.
L’any 2000 va utilitzar els seus coneixements marins per escriure el seu primer guió, el de la pel·lícula bèl·lica U-571 dirigida per Jonathan Mostow, ambientada en un submarí en la Segona Guerra Mundial i protagonitzada per Matthew McConaughey i Harvey Keitel. Un any més tard escriuria el seu segon guió (i el millor) alhora que va produir la pel·lícula Training Day d’Antoine Fuqua, basant-se en els seus anys convivint amb el pitjor de la societat. És un thriller d’alta qualitat sobre policies corruptes protagonitzada per Denzel Washington (que es va emportar l’Oscar a millor actor principal per a aquesta pel·lícula) i per Ethan Hawke (que estaria nominat a millor actor de repartiment). També va ser una de les ments pensants que va idear la primera part de The Fast and the Furious dirigida per Rob Cohen, però no va continuar en els següents lliuraments. L’any 2002 va escriure el guió de Dark Blue de Ron Shelton una adaptació de la novel·la de James Ellroy basada en una recerca policial sobre un assassinat per motius racials, més contemporani impossible. El bon ritme d’escriptura no va baixar portant el guió de S.W.A.T dirigida per Clark Johnson l’any 2003, adaptació de la sèrie dels anys 70. L’any 2005 es va veure preparat per dirigir la seva primera pel·lícula, de la qual també en va escriure el guió i la va produir. A continuació un repàs a la seva filmografia:
Harsh Times (2005): Òpera cosina de David Ayer, una pel·lícula sobre un militar retirat que no pot oblidar les accions que va haver de cometre, gairebé es podria dir que parla d’ell mateix. La crítica va evidenciar la poca experiència darrere les càmeres del director, però es va lloar la força del seu guió. La pel·lícula protagonitzada per Christian Beli va recaptar 3’5 milions a Estats Units amb un pressupost de 2.
Street Kings (2008): Tornada al thriller policial amb la corrupció i la violència per bandera. En aquesta pel·lícula Keanu Reeves s’enfronta a una investigació d’assumptes interns que el situa com el principal sospitós de l’assassinat del seu company. Crítiques grises atribuint a la simplicitat de la seva idea que mai s’acaba de desenvolupar i un bon assortiment de clixés, però amb unes escenes d’acció molt assolides. La pel·lícula, que va comptar amb una seqüela dirigida per Chris Fisher i protagonitzada per Ray Liotta l’any 2011, va tenir un pressupost de 20 milions i una recaptació de més de 62.
End of Watch (2012): Ja queda clar que a hores d’ara ja ens hem adonat que David Ayer és un director especialitzat a explicar històries basades en crims, agents de policia corruptes i grans quantitats de droga traficada, i aquesta pel·lícula novament no va ser una excepció. Però va voler innovar rodant en digital i com si d’un fals documental es tractés, mostrant el treball policial de manera realista (sense deixar de ser cinematogràfica). Va tenir una recaptació de 40 milions de dòlars amb un pressupost de 7.
Sabotage (2014): Canviem d’històries policials a històries de la DEA (Divisió Anti-Drogues), i es manté la corrupció, les escenes d’acció i les traïcions una vegada més. Però cal reconèixer que el que sap fer aquest director ho fa amb qualitat, ja que aquesta pel·lícula sense massa pretensions i protagonitzada, per a major glòria, per Arnold Schwarzenegger, és bastant divertida. Però va ser un desastre a taquilla, recaptant 17’5 milions de dòlars amb un pressupost de 35.
Fury (2014): En David canvia una mica de registre per a aquesta cinta bèl·lica situada durant els dies finals de la Segona Guerra Mundial en la qual un petit escamot de soldats té la missió de matar a tot nazi que trobi recorrent les línies enemigues amb un tanc. Semblant en estètica i intencions a Saving Private Ryan (1998) de Steven Spielberg, va ser una pel·lícula amb molt bones crítiques malgrat el seu patriotisme desmesurat i les seves errades de credibilitat, ja que un sol tanc model Sherman com el de la pel·lícula mai podria vèncer una multitud de tancs nazis model Tiger, però bé, tot sigui perquè quedi bé a la pantalla. La cinta protagonitzada per Brad Pitt va tenir una recaptació de 211 milions amb un pressupost de 68.
I fins a aquí la carrera cinematogràfica de David Ayer, un director capaç i amb molta experiència en thrillers d’acció però no massa taquiller i aconseguint que les seves pel·lícules siguin rendibles sovint pels pèls. Fins a aquest 5 d’agost que estrenarà el nou lliurament del nou univers cinematogràfic de DC anomenada Suicide Squad, protagonitzada per Margot Robbie, Jared Leto i Will Smith i que de segur farà una bona “pastarrufa”. En algun moment del 2017 té previst estrenar per Netflix la pel·lícula Bright, protagonitzada de nou per Will Smith, Joel Edgerton i Noomi Rapace i solament se sap que canviarà el seu gènere habitual per anar cap al fantàstic.
