Danny Boyle va néixer a Radcliffe, Lancashire, al nord d’Anglaterra el 20 d’octubre del 1956. Fill d’una família de catòlics irlandesos. Tal va ser la influència religiosa que en Danny al principi volia ser sacerdot durant la seva adolescència, però durant una conversa amb un capellà que el va convèncer que aquesta no era la seva veritable vocació, va canviar de camí. Durant la seva etapa universitària a la Universitat de Gal·les va començar a interessar-se per la direcció i això el va conduir cap al teatre, la seva etapa inicial i que poc després combinaria amb la producció per a programes de televisió. Primer al Joint Stock Theatre Company i al Royal Court Theatre, i després que li van fer guanyar diversos premis a la millor direcció fet que el va portat a dirigir diferents obres a la Royal Shakespeare Company, que perquè ens entenguem, és el més gran honor que pot tenir un director de teatre britànic. Parlant de la seva faceta televisiva, aquesta es va iniciar l’any 1987 a la BBC on va dirigir la tv-movie The Venus de Milo Instead i va produir The Rockingham Shoot, essent l’última pel·lícula dirigida per Kieran Hickey abans de morir l’any 1993. Passarem de puntetes durant aquests anys, ja que l’article es fixa sobretot en les pel·lícules amb circuit comercial. Destaco The Nightwatch (1989) per les seves bones crítiques, però són llargmetratges molt difícils de rescatar ja que una vegada emeses es guardaven en un magatzem i se’n llançava la clau. Danny Boyle va continuar dirigint tv-movies i algun curtmetratge de tant en tant al llarg dels anys com Strumpet o Vacuuming Completely Nude in Paradise (ambdues del 2001). L’any 2012, amb la seva carrera totalment consagrada, va ser seleccionat per dirigir la gala d’inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, per aquestes tasques va rebre nombrosos elogis.
Ara farem un repàs a la seva filmografia, plena de comèdia negra, drames i instints humans.
Shallow Grave (1994)
Danny Boyle va aconseguir el seu objectiu de dirigir una producció per a cinemes amb aquesta pel·lícula. Comèdia negra que parla sobre tres amics de tota la vida que comparteixen pis i com els afecta quan troben un maletí ple de diners, a partir d’aquí començaran les sospites, desconfiances i traïcions. Molt divertida, va suposar el debut cinematogràfic d’Ewan McGregor, actor fetitxe del director durant la seva etapa inicial. Shallow Grave va aconseguir recaptar 9 milions de lliures amb un pressupost de 2’5, una bona pel·lícula a reivindicar.
Trainspotting (1996)
Probablement la seva pel·lícula més representativa. Adaptació del llibre d’Irvine Welsh publicat l’any 1993. Molt controvertida al principi ja que es creia que feia apologia de les drogues, amb el temps es va convertir en una pel·lícula de culte i una d’aquestes obres que defineixen una generació. Explica la història d’un grup d’heroïnòmans a Edimburg, vivint una vida frenètica i sense més aspiració que la propera dosi. La pel·lícula va aconseguir el premi de l’Acadèmia de Cinema Britànica a millor guió adaptat. Va arribar als 16’5 milions de recaptació amb un pressupost de 3’5.
A Life Less Ordinary (1997)
Comèdia romàntica rodada a Estats Units però amb capital i equip totalment britànic, títol menor que aprofitava la recent popularitat de la parella protagonista per explicar-nos la fugida d’un atracador de bancs juntament amb una ostatge que acaba col·laborant-hi. No va tenir les millors crítiques del món, principalment perquè el toc cru i realista de Danny Boyle està pràcticament desaparegut aquí. A més, va ser un desastre a taquilla, on va recaptar una mica més de 4 milions amb un pressupost de 12.
The Beach (2000)
En la seva carrera aquesta ha estat la seva obra més polèmica. Aquesta adaptació del llibre d’Alex Garland publicat l’any 1996 conte la història d’un jove viatger que va a la cerca d’una llegendària illa que mai ha estat profanada i aconseguir evadir-se del món. En el seu moment va tenir bastant mala premsa pels rumors de la destrossa que el rodatge va provocar en la paradisíaca platja de Tailàndia per adequar-la (a més que la pel·lícula en si tampoc és cap meravella). També va afectar de manera personal a Danny per la fi de la seva amistat personal que tenia amb l’actor Ewan McGregor. El cas és que el director li va prometre el paper protagonista a ell, però la productora, que anava per lliure, va imposar-li Leonardo DiCaprio per al mateix personatge, no va ajudar que l’actor escocès s’assabentés per la premsa en comptes de per Danny en persona. Van deixar de treballar junts (fins a aquest moment Ewan havia protagonitzat totes les seves pel·lícules) fins a aquest mateix any. Tot i així The Beach va aconseguir ser rendible, recaptant 154 milions amb un pressupost de 50.
28 Days Later (2002)
Una altra adaptació d’una novel·la d’Alex Garland. Danny Boyle es passa al gènere zombie renovant-lo i revitalitzant-lo i alhora recollint crítiques positives (després d’un parell de produccions amb més contres que pros). Rodada en digital, explica una invasió zombie d’una manera molt realista i posant sobre la taula l’argument que en aquests casos l’humà és una pitjor amenaça que les criatures. Posseïdora d’escenes impactants com veure una Londres completament deserta, aquesta pel·lícula va sortir molt rendible, recollint gairebé 83 milions amb un pressupost de tan sols 5. Va tenir una seqüela l’any 2007 titulada 28 weeks later i dirigida per Juan Carlos Fresnadillo que també va tenir una bona recaptació, fet que va disparar els rumors d’una possible tercera part que fins ara mai ha arribat a concretar-se.
En la propera entrega la segona, i última, part de la carrera de Danny Boyle, on mostrarem les seves pel·lícules més actuals, incloent la guanyadora als Oscars a Millor pel·lícula i Millor director en el seu any.
