“He aportat la foscor a ‘El Internado: Las Cumbres’”

Després de la seva opera prima dins el llargmetratge amb La Influencia, el director cambrilenc Denis Rovira fa el salt al món de les sèries amb el reboot de la famosa El Internado. Laguna Negra, ara sota el títol de Las Cumbres, una producció d’Atresmedia i distribuïda mundialment per Amazon Studios. El Cinèfil l’entrevista en exclusiva perquè ens expliqui la seva experiència de treballar en una superproducció en streaming.

El Internado_Las Cumbres_1
Copyright Amazon Prime Video / Marc Berry Reid

Com et va arribar a les mans el projecte de El Internado: Las Cumbres i què et va fer decidir a formar-ne part?
Les productores responsables, MediaPro i Buendía (Atresmedia), propietàries del format original, es van posar en contacte amb mi per fer-me un càsting, perquè buscaven un director especialitzat en el gènere de terror, en la línia de Carles Torrent, un altre dels directors del reboot, juntament amb el director Jesús Rodrigo, que ja venia de Laguna Negra. Després d’un llarg procés, que va consistir en entrevistes a tots els possibles candidats i els seus treballs anteriors, em van escollir a mi. 

Creus que el fet d’haver acabat de dirigir el teu primer llargmetratge dins el gènere, La Influencia, hi va influir?
Jo crec que va influir, sí (riu). I, per la meva part, el fet d’haver llegit el guió del pilot i agradar-me, tant el to com la visió, em va fer decidir a acceptar el projecte. 

“La meva idea, des del principi, va ser desmarcar-me i aportar elements nous, sent sempre fidel al guió”

Ara que parlaves dels seus creadors, com ha estat treballar amb les germanes Belloso, Laura i Sara, i Abraham Sastre?
La veritat és que han fet un treball de guió de molta qualitat. Es nota que han tingut tres anys per desenvolupar-lo i l’han cuidat molt en tots els aspectes.

En aquesta primera temporada, has dirigit tres capítols…
Sí, així és. El quart, el cinquè i el setè, que són els capítols més foscos i on vaig poder aportar la meva personalitat i estil com a director, igual que van fer els altres dos directors per aconseguir un producte sòlid.

La sèrie està plena de referències, detalls i arcs argumentals a la sèrie original, però està clar que no és un remake
Des del principi, es tenia clar que ens havíem de desmarcar de l’original, tot i tenir algunes connexions, que ja estaven contemplades al guió. Tot reboot està basat en la nostàlgia i a Las Cumbres s’han fet algunes concessions, però no per falta d’idees sinó com a regal per als fans de l’original i aconseguir així una connexió sentimental. En definitiva, s’ha volgut potenciar un fenomen que ja existia, però amb un format i una plataforma com Amazon Prime, que implica una estrena mundial. 

“Tot reboot està basat en la nostàlgia i a ‘Las Cumbres’ s’han fet algunes concessions, però no per falta d’idees sinó com a regal per als fans de l’original”

A part d’arribar automàticament a un públic mundial, què més ha suposat ser un producte exclusiu d’Amazon?
El millor de tot és que no vas a un públic generalista, sinó que tens un públic molt segmentat, ja que és un producte híbrid amb elements de terror, suspens, drama, sexe… I en aquest sentit, Amazon ens ha donat carta blanca creativament, que ha donat una sèrie molt oberta en tots els sentits. El que sí que marca molt és el ritme de rodatge, que ha de ser molt més ràpid i, a vegades, hi ha material que s’ha de sacrificar. 

El Internado_Las Cumbres_2
Copyright Amazon Prime Video

Quines xifres d’audiència teniu?
Pel que fa a Espanya, sé que les dades d’audiència s’han triplicat respecte al que es tenia previst. I a Nord-amèrica i Sud-amèrica també està funcionant força bé. 

No es pot negar que està funcionant, si al cap de poc més d’una setmana ja s’anunciava la segona temporada…
Des de bon principi, la sèrie ja estava pensada perquè tingués tres temporades amb un inici, un nus i un desenllaç. Sí que s’ha esperat a veure la reacció del públic, però tenint en compte l’eufòria general, s’ha fet oficial més ràpid. 

“És una sèrie emocional que pot agradar a un públic molt ampli, no només a un públic adolescent”

Pel que sembla, la sèrie triga a arrencar, però quan arrenca, que deu ser a partir del primer capítol dirigit per tu, enganxa molt…
Sí, segur que és a partir del quart capítol (riu). La veritat és que té un component d’‘enganxe total’. Estem parlant d’una sèrie amb uns showrunners que coneixen molt bé les tècniques i els recursos per enganxar a l’audiència amb cliffhangers, twists de guió… Sí que és cert que comença a poc a poc, però quan posa el peu a l’accelerador no s’atura. I sense intenció de fer cap spoiler, té un final apoteòsic que deixa amb ganes de més. Està clar que és una sèrie emocional que pot agradar a un públic molt ampli, no només a un públic adolescent.

Com ho vau fer quant a realització per aconseguir la continuïtat entre els tres directors?
Jo que vinc del llargmetratge, on tot passa per tu, i entres a formar part d’una sèrie codirigida entre tres, t’has de posar d’acord i coordinar-te. Per la meva part, els vaig compartir un document visual amb totes les meves referències dins el gènere de terror, perquè poguessin formar part del look general de la sèrie sempre d’acord amb el guió original. Al final del dia, acabes esgotat per encaixar totes les peces i sempre amb un ritme molt alt i un timing molt limitat. Tot el procés creatiu ha estat molt complex i esgotador, però ha valgut la pena. Tu ets responsable dels teus capítols, però no dels que facin els altres, i el resultat final de tot el conjunt és l’important. Per sort, jo des de bon principi tenia el guió complet i això em va ajudar molt, tot i no saber quins capítols havia de dirigir al final. I quan ho vaig saber i em vaig poder planificar feia per veure el que havien dirigit els companys perquè m’ajudés en els meus rodatges. Crec que al final entre tots hem aconseguit fer un producte sòlid i amb una unitat visual.

És evident que el terror és un nou element que té un gran pes dins el reboot
Per mi és un encert total que s’hagi incorporat el terror com un element molt important dins la sèrie, ja sigui per aconseguir un efecte o una reacció immediata en l’espectador o per desenvolupar trames més fosques, psicològicament parlant, que és el que m’agrada més a mi.   

“és un encert total que s’hagi incorporat el terror com un element molt important dins la sèrie”

El terror et va ajudar a sentir-te més còmode, ja que és el gènere del qual vens i que coneixes perfectament les seves constants?
Abans d’encarar un nou projecte, treballo a partir del meu llibre visual creat per mi, que està ple de frames de sèries o pel·lícules que he vist i que em serveixen d’inspiració. Una sèrie que vaig tenir molt present abans del rodatge era The Outsider, que té una fotografia impressionant, però que no es va poder portar a terme per qüestions tècniques. Però no només el món audiovisual em serveix de referència, sinó també el món de la pintura, la fotografia, la il·lustració… Tot serveix per crear les atmosferes de terror psicològic amb les que m’agrada treballar.

A part del llibre visual, també tens com a eina de treball l’storyboard dibuixat per tu mateix que t’ajuda al procés creatiu…
Ajuda molt a visualitzar i planificar les seqüències abans de rodar-les. Ara que he començat a llegir els guions de la segona temporada, ja sento les veus dels personatges, visualitzo els espais, col·loco la càmera… I tot, mentalment. Però quan arriba el moment, has de sacrificar, perquè el cinema és l’art de sacrificar, perquè mai tens tot el temps i tots els recursos per fer tot el que vols. Però tenint una base per treballar com tinc jo, m’ajuda a adaptar-me als condicionants i modificar els elements que faci falta.

El Internado_Las Cumbres_3
Copyright Amazon Prime Video

Ha estat fàcil treballar amb un elenc tan jove d’actors? Creus que la sèrie serà una pedrera de futures estrelles com ho va ser l’original?
Jo crec que sí, tant pel que fa a actors, com l’Albert Salazar o el Daniel Arias, com a actrius, com l’Asia Ortega, la Claudia Riera o la Daniela Rubio. Tinguin més o menys experiència o preparació, tots ells tenen molt talent i futur, i aquí es nota la mà de Luis San Narciso, que ja va ser el responsable del repartiment a la sèrie original. A la vista està que molt d’ells van tenir repercussió com a actors més enllà de la sèrie. Tots els joves actors de la sèrie tenen molta química entre ells i han format com una gran família. Treballar amb ells és tot un luxe i per això no vaig dubtar a seguir a la segona temporada. Això sense oblidar els actors adults com el Ramiro Blas, Natalia Dicenta o l’Alberto Amarilla, que són genials.  

“Tots els joves actors de la sèrie tenen molta química entre ells i han format com una gran família”

Ja heu començat a preparar la segona temporada? Què ens pots avançar?
La segona temporada promet molt. Els guions estan molt bé i van un pas més enllà. Els quatre guions dels quatre capítols que dirigiré m’agraden molt. Tota la segona temporada està plena de trames i subtrames, capes i subcapes, que generaran molt més interès al públic. Ara mateix, estem buscant noves localitzacions al País Basc, hem començat les lectures de guió, i tenim previst que el rodatge comenci al mes d’abril, i l’estrena per a l’any vinent. 

I pel que fa a futurs projectes més personals?
En paral·lel a Las Cumbres, estic treballant, juntament amb l’escriptor cambrilenc Jordi Ledesma, el guió d’una història basada en fets reals, que va succeir a la costa catalana, amb un to d’elevated terror d’època molt potent. A més, d’una altra sèrie en què sóc el creador, entre altres projectes. O sigui que em sento molt afortunat de poder treballar, i més tenint en compte quina és la situació actualment. 

Veient com està el panorama audiovisual mundial per culpa de la pandèmia actual: com vaticines el futur del sector a mig-curt termini, pel que fa a la producció i realització?
Ara mateix la pandèmia està frenant el sector i aixecar un producte costa molt, perquè hi ha més por a invertir pel que pugui passar. Però quan passi tot això, el volum de produccions que ja hi havia es duplicarà o triplicarà. El país es convertirà en un centre de producció de ficció europeu i, fins i tot, mundial, perquè es consumeix més i més ràpid que mai, i se seguirà fent. El problema serà per a les sales de cinema que els està costant i els costarà molt aguantar. 

Jordi Sardiña
Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, a part dels blocs 'propassionals' que ha creat (el darrer, coachingcinema.wordpress.com), ja que s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que he après i segueix aprenent veient cinema (o sèries). Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents