Ara que ja ha passat la ressaca dels Oscars i tot el que acompanya la pel·lícula Joker, des de la seva estrena, és just i necessari afirmar que, de Joker, només n’hi ha un, i aquest no és altre que Heath Ledger.
I sí, ho afirmo amb aquesta contundència perquè només cal veure tots els intèrprets que han agafat el paper i comparar-lo amb Ledger. L’Oscar pòstum per Batman: The Dark Knight fa un autèntic paperàs en què és capaç de transmetre totes les facetes del maníac: obsessiu, però calculador; boig, però fred; llunàtic, però intel·ligent; i sobretot, un geni del crim.
En la darrera afirmació és on em situo per dir que és l’autèntic Joker. Joaquin Phoenix fa un gran paper, i es guanya l’Oscar, portant el pes sencer d’una pel·lícula que baixa bé. Tanmateix, sempre he pensat que les gesticulacions de Phoenix em recorden massa a Cómodo o Hef. I, sobretot, el personatge que es construeix en aquella pel·lícula, és impossible que pugui ser el cervell criminal amb capacitat de liderar tota la màfia de Gotham City. En canvi, el personatge de Ledger, és capaç de tenir aquesta bogeria i a la vegada el cervell prou clar per fer-se amb el control de tot el negoci del crim. I fins i tot, crear un caos més gran del que acaba provocant Phoenix en la seva pel·lícula.
De cara a les seqüeles, hauran de retòrcer molt el guió per fer de Phoenix un autèntic geni del crim, i això, crec que acabarà provocant que sigui difícil establir aquesta continuïtat entre les dues pel·lícules. Però, és que quan hi ha una genialitat com la de Ledger, qualsevol altra interpretació, sempre em semblarà que no arriba a l’alçada tot i ser molt bona. I és que de Joker només n’hi ha un i aquest és Heath Ledger.
