‘Dark’: el bucle infinit amb final

- Advertisement -

La sèrie alemanya Dark va aconseguir posicionar-se com una de les millors i més vistes sèries de la plataforma en línia l’any 2017, quan es va emetre la primera temporada. Amb una trama digna de ser candidata a la millor telenovel·la, però d’allò més complexa gràcies als salts temporals, la història dels habitants de Winden ha encisat als fans de la ciència-ficció i el fantàstic. I és que ara, any 2020, hem arribat al final del principi, o al principi del final. La cronologia temporal no és clara i aquest viatge d’incestos temporals encara ho ha fet més complicat.

La primera temporada ens presentava les diferents famílies que habiten el petit poblet de Winden i com de mica en mica s’anaven entrellaçant entre ells, per culpa d’un passat que es barrejava amb el present. El suïcidi del pare d’en Jonas, el protagonista, desencadena una sèrie d’esdeveniments que capgiraran la vida de tothom: la desaparició d’en Mikkel i posteriorment de l’Ulrich, els viatges en el temps d’en Jonas i d’altres personatges, i l’inici dels mals de caps de tots els vilatans. Dark és un cabdell de llana gegant amb un munt de nusos per desfer abans d’aconseguir a arribar al cap que queda dins la bola.

- Advertisement -

La primera temporada ens plantejava una línia temporal cap al passat. Però, el que comença com una línia, acaba sent un bucle en què es difumina l’inici i el final. Tot començava el 2019 (en aquell moment, per a nosaltres, això era el futur) i viatjàvem al 1986 i 1953. La segona temporada incorporava un futur postapocalíptic que se sumava al passat que ja coneixíem. I per si la cosa no era prou complicada, la tercera temporada hi suma dues noves dimensions. El que semblava una cronologia marcada es converteix en una teoria que ens exposa que la línia temporal no és una línia i que l’espai tampoc és paral·lel.

- Advertisement -

La gran complexitat de la trama no rau en la història en si, sinó en les escenes curtes i escampades en un espai temps totalment desordenat. Però, és que és precisament aquí on trobem la gràcia de la sèrie. Que sigui difícil i que requereixi l’atenció constant de l’espectador, en cap moment és un punt negatiu. Ans el contrari. Si la sèrie ens plantegés la mateixa història amb viatges en el temps lineals i ordenats hauria caigut en la típica història de telenovel·la: adolescents amb problemes amb els pares, pares i mares amb problemes amb la parella, infidelitats, embarassos, càncers, i tot tipus de drames diferents. Podria haver acabat caient en la trama de Lost. Però no és així. El més interessant de la sèrie és que tot això ho sap camuflar perfectament dins una trama enrevessada en què els rols dels personatges aniran variant a mesura que sàpiguen d’on venen i qui van ser o seran. Els girs de guió són constats i ben elaborats per tal de provocar aquest xoc i sorpresa en l’espectador, obligant-lo a revisar els arbres genealògics de les famílies cada dos per tres.

La tercera temporada de la sèrie, ha posat punt final a la croada de les famílies Nielsen, Kahnwald, Doppler i Tiedemann. Un final que no ha acabat de convèncer a tothom, ja que hi ha hagut algun element a la xarxa que no s’havia presentat anteriorment a la trama i que ha semblat una mica posat en calçador per poder explicar un desenllaç gairebé místic. Ara bé, era només d’esperar que si la cosa ja havia començat assentant unes bases, es compliqués encara més per poder arribar a un final digne de l’embolic que s’havia creat.

Dark planteja el temps com un laberint o bucle infinit (termes molt importants al llarg de la sèrie) i el guió està farcit de frases d’autoajuda a l’estil Coelho, però ben trobades i, sobretot, ben col·locades. Als personatges, se’ls sotmès a una tortura constant pel pas i no pas del temps i se’ls carrega amb la dura tasca de pressió de trobar la solució a tot plegat. Una solució que no agrada ni agradarà a ningú, però que amb el deure de fer les coses correctament hauran d’executar.

Les escenes fosques, lúgubres, místiques i tenebroses són una constant, la banda sonora creada a partir de sorolls estridents i cops és original i pertorbadora, els actors saben mantenir el ritme dels seus personatges i no deceben en cap moment de la trama, la tensió constant no decau i obliga que el ritme d’interès de l’espectador no cesi, però, el millor de tot és el conjunt de tot això. I, de la mateixa manera que el temps i les dimensions van encaixant i interactuant amb les accions dels personatges, totes les virtuts d’aquesta sèrie es complementen i la fan ser encara millor. Si bé, hi ha un punt Interestellar que potser ens sobrava una mica a tots, hem de dir que aquesta sèrie alemanya que va arribar sense fer gens de soroll ha acabat fent implosió i captivant a parts iguals.

Així doncs, i a grans trets, i sense allargar-me més i sense fer-ho més complicat del necessari, he de dir que la primera temporada és la millor, ja que sap assentar unes bases de la ciència-ficció com han fet pocs precedents. La segona ho sap consolidar amb una nota notable. I, tot i que, potser, la tercera és la més fluixa, sap mantenir el ritme i donar a la història un final prou digne. Tot i així, Dark és d’aquestes sèries que, si bé el destí és important, és del camí de què has de gaudir i és que està tan ben elaborada que el gaudeixes, i molt.

Veredicte

Agradarà a: els fans de la ciència-ficció i a aquelles persones disposades a posar-se davant del televisor i pensar i rumiar fins que els exploti el cervell.

- Advertisement -

No agradarà a: qui busqui un mer entreteniment i passar el temps sense haver de fer gaire esforç. S’ha de fer feina, en aquesta sèrie.

Enganxòmetre: 9

Nota: 8,5

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents