today-is-a-good-day

‘Curon’: misteri, llegenda i realitat

- Advertisement -

La nova sèrie original de Netflix, Curon, produïda íntegrament a Itàlia, ens recorda a l’alemanya Dark (Baran bo Odar, 2017-2020) sense salts temporals però amb una història del passat que va marcar tot un poble. Les semblances passen per centrar l’acció en un poble fred i fosc, com els seus protagonistes, les trames dels quals estan relacionades amb uns fets estranys ocorreguts disset anys enrere. Una sèrie dirigida per Fabio Mollo, 4 capítols, (Il padre d’Italia, 2017) i Lyda Patitucci, 3 capítols, que comença plena de misteri i enigmes que porten a l’espectador fer-se preguntes des del primer moment. Aquest thriller parteix de la molt gastada premissa del gènere basada en les terribles conseqüències del retorn del personatge principal al poble familiar. La història gira al voltant de l’Anna (Valeria Bilello, Sense8, 2017-2018) i els seus fills bessons Daria (Marguerita Morchio, Volevo fare la Rosckstar, 2019) i Mauro (Federico Russo, La mia seconda volta, 2019) que arriben a Curon després que l’Anna es veiés obligada a abandonar-lo a causa dels tràgics esdeveniments que hi van tenir lloc quan era petita. El terror hi és present, poc, però també el suspens i la lúgubre atmosfera que envolten no només l’escenari de Curon sinó també la inquietant i misteriosa història familiar.

- Advertisement -

Què hi ha de realitat en Curon? No és una història real, però alguns dels elements de la trama sí que ho són. Curon està ambientada en una localitat real situada a Trentino Alto Adige, Tirol del Sud, que és famosa pel seu pintoresc campanar que emergeix de les aigües. Als anys 50 es va decidir que era un lloc idoni per construir-hi una presa i malgrat que els habitants s’hi van oposar, van ser desallotjats i es va inundar tot el territori per unir els llacs de Resia i Curon. Només es va deixar el campanar que ha esdevingut un reclam turístic fins a l’actualitat. Aquesta fantasmal estructura i el poble inundat han suscitat nombroses llegendes i esgarrifoses històries per no dormir, tot i que cap dels fenòmens paranormals que expliquen s’ha demostrat realment. Un poble dividit entre Àustria i Itàlia, l’ànima humana escindida entre un llop que mata per sobreviure i un altre que mata per plaer, una llegenda i una pregunta: Quina és la part guanyadora? Una sèrie metafòrica que posa sobre la taula dubtes existencials dels seus personatges i explora les cavernes interiors dels éssers humans en una al·legoria constant sense decantar-se per cap meitat. Basant-nos en el fet que l’home no és bo ni dolent per naturalesa, a Curon hi trobem aquest rerefons existencialista. Una lectura que explica que cada persona decideix el que vol ser, uns s’inclinen cap a la llum i altres cap a la foscor, i vencerà aquella meitat que nosaltres decidim alimentar, i que no té res a veure amb el bé i amb el mal, sinó que depèn de la conjunció que en fa cada persona. El resultat no rau només en les essències sinó també en el grau de consciència social i personal que es tingui, i en com enfoquem les nostres accions. Tot això ho trobem a Curon amb uns personatges tenyits per aquesta dicotomia, no només en el cas de l’Anna i els seus dos fills adolescents sinó també en el pare de l’Anna, en Thomas (Luca Lionello, Havana Kyrie, 2020), un ser ombrívol, desagradable i sorrut que vol fer fora del poble la seva filla i els seus néts. També cal destacar el personatge d’Albert (Alessandro Tedeschi, Lo spietato, 2019) atrapat en un discurs interior del tot inquietant, és un home que no troba un propòsit real per seguir vivint i que res el manté feliç en el món.

- Advertisement -

En definitiva, Curon és una aventura terrorífica no només cap a l’exterior, un poble ple d’espelmes i crucifixos per espantar les ombres que hi ronden, sinó també cap a l’interior dels que la viuen, gent turmentada i angoixada, amb sentiments reprimits que veuen la llum si senten repicar les campanes de l’antiga església. Revelacions de secrets darrere l’aparent tranquil·litat de Curon i trobar-se cara a cara amb el costat familiar més fosc. Una moralitat a la qual li manca aprofundiment al llarg de la sèrie, ja que queda diluïda per centrar-se massa en les relacions entre els adolescents. Un thriller amb una identitat pròpia molt característica, i que de ben segur destacarà entre molts altres títols que trobem a les plataformes pel seu relat sobrenatural que creua la línia de la narrativa dramàtica amb elements paranormals. Un relat madur, una doble línia de lectura, que es percep des del primer capítol, ja que si la desaparició de l’Anna aporta elements colpidors de Curon, els problemes d’en Mauro i la Daria permeten empatitzar amb una història d’origen fantàstic i emprendre un camí on no tot és el que sembla.

Veredicte

Agradarà: als qui no busquin explicacions coherents de què passa durant els set capítols, ni esperin massa aprofundiment de l’aspecte psicològic del doble o doppelgängers.

No agradarà: als qui esperin trobar una sèrie de terror.

Enganxòmetre: 6

Nota: 5

- Advertisement -
Ingrid Centena
Diplomada en Humanitats i Màster en Gestió Cultural. Les seves passions: llegir, escriure i la cultura en general. Enamorada del cinema i de les sèries… Què tria? El cinema a les sales de cinema i les sèries a les diverses plataformes actuals. Li apassiona el gènere negre, el terror i la psicologia, i són aquestes tres coses les que li agrada trobar a la pantalla, gran o petita. El temps que li ofereix la vida el dedica en gran part a la seva feina a la Direcció de Serveis de Formació a la Diputació de Barcelona, a la tasca com a mare i a les ja citades passions

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents