today-is-a-good-day

La transsexualitat des de l’altre perspectiva

- Advertisement -

Marina (Daniela Vega), una jove cambrera aspirant a cantant, i Orlando (Francisco Reyes), vint anys més gran, planegen un futur junts. Després d’una nit de festa, Marina el porta a urgències, però ell mor quan arriba a l’hospital. Ella haurà d’enfrontar-se a les sospites per la seva mort. La seva condició de dona transsexual suposa per a la família d’Orlando una completa aberració. Haurà doncs de procurar ser una dona forta, passional, però sobretot, fantàstica.

Es tracta d’una història que no ens agafarà per sorpresa, ja que avui en dia estem força acostumats a trobar-nos casos de discriminació i assetjament contínuament vers el col·lectiu LGTB. Ara bé, tot i no ser rocambolesca, el personatge interpretat per Daniela Vega té força, valor, coratge, però sobretot una gran complicitat amb la càmera que transmet al públic. La seva naturalitat i dignitat són els pilars del film, ja que el guió en sí resultat força previsible i fa massa èmfasi en una narrativa descarada.

- Advertisement -

- Advertisement -

Part de la gràcia resideix en la combinació entre surrealisme, humor i el drama latent del fil conductor. La majoria d’escenes són bastant previsibles, però creen una certa atenció gràcies al carisma de la protagonista. El que l’espectador ha de fer és sentir-se reflectit amb tot el que passa darrera la pantalla i fer-ho servir com un mirall. Tal com es veu en una de les escenes, ella es contempla i es veu com la dona que és, no com la societat la vol veure, això li dona seguretat i li reafirma la seva condició, fa que agafi força i que no perdi la fermesa front els monstres que l’assetgen, insulten i, fins i tot, agredeixen.

Així doncs, val la pena el seu visionat, basant-se en el missatge que transmet, però sobretot en com s’arriba a transmetre donant a entendre per què ella és una dona fantàstica.

Veredicte

El millor: La temàtica és d’interès comú i serveix per reflexionar sobre com es tracta a les persones diferents a la societat. De seguida es crea empatia amb la protagonista.

El pitjor: Acaba repetint un mateix patró que s’ha vist als darrers films d’aquest gènere.

Nota: 6

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents