La 4a edició del Barcelona Film Fest va acollir en Secció Oficial la producció australiana True History of the Kelly Gang, dirigida per Justin Kurzel, encarregat de l’adaptació de la novel·la shakesperiana Macbeth del 2015 i de portar a la gran pantalla el famós videojoc Assassins Creed. El film està basat en la novel·la homònima de Peter Carey, guanyadora del Premi Booker.
La trama, ubicada cap al 1870, trenca la mitologia entorn del famós personatge icònic, el bandit australià Ned Kelly i fa un repàs per tota la seva vida i com va arribar a ser la llegenda de què es parla avui dia. Des de la mort del seu pare, el jove Ned va haver de fer tot el possible per assegurar la supervivència de la seva mare. Tasca gens senzilla, ja que en aquella època, Austràlia estava assolada per la pobresa i la fam.
Es tracta d’una producció arriscada, ja que s’allunya de la realitat (ja avisa l’espectador que no és la veritable història la que es mostrarà tot seguit) i mostra un neowestern confús, on no acaba d’encertar amb la narrativa. El cineasta Justin Kurzel fa un enfoc atrevit sobre el deliri i la bogeria, que no encaixa amb la dinàmica que enceta durant la primera part. Comença amb un retrat sobre el personatge de nen, com la naturalesa del seu entorn va injectar a la seva ment un crit continu de llibertat, fruit de l’opressió colonial que pateix la seva família i el país sencer. La unió amb la seva mare és una part clau per al desenvolupament, ja que el seu complex d’Èdip el portarà a situacions complicades i, sovint, fora de context.
Com ja he esmentat, la primera part es desenvolupa correctament i sobretot cal destacar l’actuació d’Orlando Schwerdt, qui es fica sota la pell del jove Ned Kelly denotant molta força i energia. Però la segona queda eclipsada pel seu deliri de grandesa i de voler crear quelcom histriònic i acaba pecant de massa excessos lírics que desdibuixen l’essència criminal. Tot i que compta amb un elenc envejable i unes interpretacions a l’alçada de les circumstàncies, el film no en sap treure profit. A tenir en compte Essie Davis (Babyteeth o Babadook) com a mare, Nicholas Hoult (Tolkien o Rebel in the Rye) com a Constable Fitzpatrick, Charlie Hunnam (The Gentlemen o King Arthur) com a Sargent O’Neil, el paper secundari, però força interessant d’en Russell Crowe (Gladiator o A Beautiful Mind) com a Harry Powder i George MacKay (1917 o El secreto de Marrowbone), que fa una molt bona posada en escena amb una versió alienada del bandoler, molt física, però exagerada pel que realment hauria de representar.
El que acaba provocant angoixa i, probablement, podria evocar a un atac d’epilèpsia, és l’abús de llums estroboscòpiques ja que emeten feixos de llum blanca discontinus, a part de ser massa actuals dins del context històric de la trama, no deixen gaudir de les escenes d’acció i acaben danyant no només la vista de l’espectador, també l’estètica original, volent transmetre una idea transgressora, però poc efectiva. A més, es complementa amb una BSO amb temes actuals poc encertats.
Ara bé, les escenes d’acció són força atrevides i violentes i aporten un espectacle visual tèrbol per la estranya combinació de la rebel·lia transvestida amb aires llardosos amb punts emotius totalment oposats. En definitiva, la pel·lícula té els seus atractius, amb una proposta inicial interessant, però a mesura que avança evoluciona cap a una vessant massa estranya i poc brillant conduint a un conjunt irregular producte de la seva narrativa tediosa i llums poc saludables.
Veredicte
El millor: La part inicial que mostra la vida d’en Kelly jove i les interpretacions en general són de nivell.
El pitjor: Voler realitzar una versió lliure i transgressora centrant-se amb un retrat de la bogeria.
Nota: 5
