The Sisters Brothers és el darrer film dirigit pel cineasta francès Jacques Audiard (De óxido y hueso o Dheepan) es pot gaudir als cinemes des del dia 10 de maig. Abans però, es va poder veure al Festival de Cinema de San Sebastián i va guanyar al Festival de Venècia com a Millor Director, mentre que als Premis César va obtenir-hi 4 guardons d’un total de 9, als quals aspirava. Està basada en la novel·la de Patrick Dewitt i compta amb guió del mateix director i Thomas Bidegain.
Es tracta d’un western situat al segle XIX, concretament l’acció es desenvolupa al 1850, on Charlie (Joaquin Phoenix) i Eli (John C. Reilly), els germans Sisters, viuen a un món salvatge i hostil, en plena febre de l’or. Tenen les mans tacades de sang, tant de criminals com de persones innocents, ja que no tenen escrúpols a l’hora de matar. Charlie, el germà petit, va néixer per matar, mentre que el seu germà gran somia portar una vida normal. Tots dos són contractats pel Comodoro per matar Hermann Kermit Warm (Riz Ahmed), un buscador d’or. Durant el trajecte es creuaran amb John Morris (Jake Gyllenhaal) i donarà tret a una cacera despietada que posarà a prova el vincle entre els germans Sisters.
Aquesta pel·lícula té la particularitat que es pot dividir en dues parts molt ben diferenciades: ja que la primera té una narrativa de western còmic amb una fotografia vintage i moderna alhora (la qual cosa es podria definir com a hipster), però a mesura que avança la història va esdevenint més cruenta i dramàtica, deixant de banda la comèdia per centrar-se en fets més severs. Aquest doble registre la fa més interessant, ja que la frescor que mostra inicialment fa que sigui agradable i entri bé, a més, la violència recorda al cinema dels germans Coen o de Tarantino, pel to lleuger. Després de captar l’atenció de l’espectador, fa un gir potent on guanya la violència desmesurada. Ara bé, a vegades la situació és tan extrema que costa de creure i l’acció esdevé irònica.
Els personatges van evolucionant i, malgrat tenir el seu paper ben definit inicialment, esdevenen més foscos, salvatges, però sobretot cobdiciosos. Tot l’elenc protagonista fa notables aparicions, i demostra la gran capacitat versàtil que tenen especialment Gyllenhaal i Phoenix. Han estat molt treballats, de la mateixa manera que la tècnica fotogràfica que recrea perfectament l’aspecte del western clàssic, així com la duresa de l’època i com es tracten situacions complexes que tothom es planteja en algun moment de la seva vida.
En definitiva, és un film que a priori pot semblar senzill, però que agafa una vessant més complexa a mesura que progressa. Està dotat d’una sobrietat exemplar que deixa de manifest una delicadesa virtuosa, ja que sap afegir girs argumentals difícils de preveure fent-la més opulenta i atípica.
Veredicte
El millor: És entretinguda, potent i mostra la violència i severitat tipiques de l’època.
El pitjor: Hi ha moments que costen de creure, perquè barreja argot actual i escenes amb molta ironia.
Nota: 7
