today-is-a-good-day

‘Pure’: comèdia àcida amb un TOC sexual

- Advertisement -

La plataforma streaming Filmin ha estrenat recentment la primera temporada de la sèrie Pure, la qual es tracta de l’adaptació del llibre, sota el mateix títol, de Rose Cartwright (que es va originar a partir d’un article a The Guardian). L’autora exposava la seva difícil convivència amb un trastorn obsessiu compulsiu, que la van portar a patir pensaments intrusius sexuals de dels 15 anys. La ficció reflecteix aquesta incòmoda situació en 6 capítols d’uns 30 minuts de durada cadascun que també es poden veure subtitulats en català a Filmin.cat. 

La trama fa el tret de sortida amb Marnie, la protagonista de la sèrie, la qual està fent un discurs a les Noces de Plata dels seus pares, en companyia de tots els seus familiars i amics. De cop i volta, tot es regira, Marnie comença a posar-se nerviosa i s’imagina tots els assistents en pilotes i realitzant actes sexuals entre ells. Aquests pensaments intrusius, fan que acabi col·lapsant-se i decideix fugir del poble escocès on viu per anar a Londres per tal de canviar d’aires i esbrinar què li passa, ja que allà ningú la coneix i pot començar de zero. A més, intentarà veure quina és la seva predilecció sexual, fet que la portarà a ficar-se en més d’un embolic.

- Advertisement -

- Advertisement -

Sota aquesta esbojarrada premissa comença Pure i al llarg de gairebé 3 hores farà un viatge introspectiu, que profunditzarà en la ment de la protagonista amb una acidesa impressionant. El primer capítol pot destil·lar una evolució cap a la comèdia, però a mesura que avança deixa entreveure que la situació amb què viu la protagonista és angoixant, dramàtica i, fins i tot, li impedeix dur a terme una vida normal tant personal com social, ja que experimentarà moltes problemàtiques amb el seu entorn. L’espectador veurà aquest procés gràcies a les visions dels pensaments intrusius, ja que inicialment poden semblar divertits, però acabaran per reflectir angoixa i ansietat, producte d’una disrupció de la realitat que augmenta la intensitat i es torna repetitiva.

Una de les pitjors coses és desconèixer perquè passen aquests pensaments, fet que implica no saber com lluitar contra ells o mirar de posar-hi remei d’alguna manera. Però també el problema de com els que l’envolten no saben reaccionar quan es topen amb un TOC tan poc habitual. Posar-se sota la pell de la Marnie és tot un experiment, ja que per una banda pot ser graciós però també anihilador. A més, tota la història està tractada amb molta puresa i lleugera, i ofereix una imatge visual pulcre i disciplinada. Aquest fet xoca bastant amb la força i atreviment de la trama en si. També sap compensar molt bé els extrems  entre el drama i la comèdia i ho fa amb molta intel·ligència i honestedat.

La direcció recau sobre Aneil Karia i Alicia MacDonald, les quals s’estrenen amb aquesta sèrie de ficció de producció anglesa. Mentre que l’elenc el conformen Charly Clive (Marnie), Kiran Sonia Sawar (Shereen), Joe Cole (Charlie), Niamh Algar (Amber) o Anthony Welsh (Joe), entre d’altres. Per desgràcia, aquesta sèrie només comptarà amb aquesta primera temporada, ja que el passat febrer Channel 4 va anunciar que no hi haurà segona temporada, tot i que el final queda amb algunes trames obertes. 

En definitiva, és ideal per veure d’una tirada i fer una marató en qualsevol moment del dia. Gràcies a la frescor i carisma que desprenen els protagonistes i a la facilitat amb la que transmeten temes tan complicats sobre la sexualitat i els trastorns mentals.

Veredicte

El millor: La capacitat que té per aportar un to de comèdia àcida front la serietat del trastorn.

El pitjor: Acaba massa aviat i no acaba de profunditzar en les solucions del problema principal.

Nota: 7

- Advertisement -

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents