L’any 2015 l’escriptor Pep Puig va publicar la novel·la homònima La vida sense la Sara Amat, la qual va obtenir el prestigiós Premi Sant Jordi aquell mateix any. De seguida es va veure que tenia potencial per ser adaptada a la gran pantalla i el projecte va recaure a mans de la directora del curtmetratge d’èxit No me quites.
Es tracta de l’opera prima de la cineasta i coach d’actors Laura Jou, mentre que la producció recau sobre La Xarxa Audiovisual Local (XAL) en coproducció amb Massa d’Or Produccions, de la presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, Isona Passola. A la 3a edició del BCN Film Fest es va projectar com a Première Mundial i va obtenir el Premi de la Crítica ACCEC i el Premi del Públic.
La història se centra en la vida d’en Pep, un nen de 13 anys que està completament enamorat d’una noia del poble dels seus avis, la Sara Amat (14 anys). Una nit d’estiu ella desapareix sense deixar rastre. Al cap d’unes hores, en Pep la troba amagada a la seva habitació. La jove li explica que ha fugit de casa i li demana quedar-se amb ell. El noi es veurà obligat a viure una doble vida: ha de mentir a tothom i també ha de satisfer les demandes de la Sara, que el posarà a prova i el farà evolucionar abans de tornar a l’escola.
El film està ambientat als anys 80 en un petit poble i mostra amb tota mena de detall com era la vida en aquell moment, els objectes i situacions que hi figuren faran recordar amb anhel i nostàlgia els estius amb la colla i els avis al poble. Destaca sobretot per la naturalitat a l’hora de tractar el pas de la infantesa a l’adolescència amb una poètica molt personal i una posada en escena curosa, que il·lumina la importància de les petites coses, creant una atmosfera íntima que captiva l’espectador.
Compta amb un guió coral i amb una fotografia impecable que delecta amb cada fotograma. Part de la seva màgia resideix a l’hora d’explicar les coses d’una manera molt natural i amb afecte, per la qual cosa és capaç de captar la mirada d’adults perquè els farà fer un viatge introspectiu al seu passat i recordar anècdotes i bons records d’infantesa, així com els adolescents que sentiran en els protagonistes un reflex de les seves vides. Ara bé, hi ha alguna escena arriscada que posarà de manifest la realitat per qual tots hem passat o passarem. És cert que es pren alguna llicència respecte al llibre, però surten beneficiades pel tracte delicat amb què han estat tractades totes les escenes. Hi ha un component sexual, però no és explícit, el que sí que es mostra amb realisme.
Així doncs es tracta d’un film categòric, que amb la seva senzillesa és capaç de realitzar un exercici moral i posar-se sota la pell de qualsevol dels personatges. Cal destacar la mirada femenina que ha estat treballada a consciència per tal de reflectir la motivació de la protagonista i la complexitat del seu personatge.
Veredicte
El millor: La naturalitat i la lírica transmeten una atmosfera molt íntima.
El pitjor: La sexualitat en adolescents pot no convèncer a algun espectador.
Nota: 8
La vida sense la Sara Amat està previst que arribi als cinemes el proper 12 de juliol en llengua catalana amb els joves actors Maria Morera (Sara Amat) i Biel Rossel (Pep).
