El segon llargmetratge de la cineasta Carlota Pereda, La ermita, s’ha presentat a la secció oficial fora de competició, en el marc de la 56a edició del Festival de Sitges. Aquesta producció arribarà a les pantalles de la mà de Filmax el pròxim 17 de novembre. El 2018, la directora va escriure i dirigir el curtmetratge Cerdita, protagonitzat per Laura Galán. Amb ell, va guanyar molts premis i la cineasta no parava de pensar en la història de la Sara, la seva protagonista. Aquests fets van comportar a la realització d’un llargmetratge que va ser presentat a la passada edició del Festival de Sitges. L’òpera prima va fer-se amb el guardó del premi del públic i amb el Méliès d’Or, entre d’altres.
La ermita narra la història de l’Emma (Maia Zaitegi), una nena que vol aprendre a ser mèdium, per tal de comunicar-se amb l’esperit d’una nena que fa segles que està atrapada a l’ermita del seu poble. Per això recorre a la Carol (Belén Rueda), una dona incrèdula que es fa passar per mèdium, per tal que l’ensenyi a comunicar-se amb fantasmes. La seva ajuda serà l’única via per a continuar vinculada amb la seva mare malalta de càncer quan ella mori. Si Carol no la protegeix la vida de l’Emma, estarà en perill. A més, tenen el temps totalment en la seva contra.
La directora marca un abans i un després en la seva trajectòria amb aquesta producció, ja que ofereix una factura audiovisual impecable. És cert, que es tracta d’un projecte encàrrec proposat per Filmax i no un projecte personal com l’anterior, però sap com modelar-ho de manera que hi figuri el seu segell personal. Demostra una evolució dins el seu estil i aposta per una cinta que combina diversos elements clàssics del gènere com són les notes de música estridents, la pirotècnia i els girs de guió. Ara bé, el fantàstic es recolza en un drama més potent, el qual és capaç de connectar amb l’espectador gràcies, en part, a l’actuació de la Maia Zaitegi. No són elements nous, els traumes infantils, la maternitat escapçada, les relacions, el dolor de la malaltia i el seu entorn o la mort s’han vist anteriorment com a Un monstruo viene a verme (J.A. Bayona).
La ermita sorgeix d’una fosca llegenda que gira entorn la pesta negra al segle XVII al País Basc, la qual transcendeix a l’actualitat. Sobre els fets paranormals se sustenta la història de la nena molt unida a la seva mare malalta, la qual aboca totes les seves energies per a assolir els seus desitjos més profunds i personals. De la seva innocència emergeix la cruenta realitat allunyada de tots els fantasmes. Per contraposició, el personatge de la Carol, en contra de totes les creences i distanciada de la seva mare. En aquest cas, un paper menys creïble mostrant a Belén Rueda en un paper que ha interpretat en diverses ocasions (i l’ha encasellat dins el gènere) i passada de tornada.
Veredicte
El millor: els ingredients que conformen el seu vessant dramàtic fluctuen de manera dinàmica i transmeten a l’espectador les emocions.
El pitjor: la part fantàstica no aporta quelcom nou al gènere, ja que té uns elements tradicionals.
Nota: 6
