today-is-a-good-day

Conspiracions polítiques i onirisme personal

- Advertisement -

Al Festival de San Sebastián l’actor argentí Ricardo Darín va rebre el premi Donostia, en reconeixement a la seva trajectòria cinematogràfica, en especial a Sud-Amèrica. L’any 2015 ja va obtenir la Concha de Plata per la seva interpretació a Truman. A més, aprofitant la visita va presentar el film La Cordillera (The Summit), un drama polític i familiar que narrarà el procés pel qual passa el personatge.

La història es focalitza en una cimera de presidents llatinoamericans a Xile, on es defineixen les estratègies i aliances geopolítiques de la regió. Hernán Blanco (Ricardo Darín), el president argentí, viu un drama polític i familiar que el farà enfrontar-se als seus propis dimonis. Haurà de prendre dues decisions que podrien canviar el curs de la seva vida tant en l’ordre públic com el privat: per una banda, una complicada situació emocional amb la seva filla i per l’altra, la decisió política més important de la seva carrera.

- Advertisement -

- Advertisement -

La pel·lícula està carregada d’una atmosfera fosca, que es va enfosquint i tornant tèrbola a cada instant. La trama es va definint a cada plànol i posicionant amb els personatges en el bàndol que els pertoca. La música que acompanya cada escena té un component inestable. Tot es va definint com si d’un trencaclosques es tractés i es van donant els detalls enmig d’un laberint conformadament estrany. La fotografia i els emplaçaments són meravellosos, mostren unes vistes de la serralada d’infart, que acaben angoixant per l’efecte de les corbes a la carretera i els penyasegats que es veuen.

La resolució és molt dubtosa i inacabada deixant un final obert que es pot interpretar seguint dues vessants i interpretant les cartes que deixen sobre la taula. Però sobretot, amb moltes trames i subtrames que s’han anat manifestant i finalment queden aïllades sense explicació. Es pot interpretar de manera onírica, com un reflex del que té lloc a nivell polític i com afecta l’ambició, la fam de poder, la manca de sentiments, però sobretot la fredor a l’hora d’actuar i canviar el versemblant.

Les actuacions són molt correctes, destacant la del protagonista Hernán Blanco amb Ricardo Darín (Truman o Wild Tales) al capdavant i Dolores Fonzi (Black Snow o The Film Critic) al paper de la seva filla, que tenen un vincle familiar estrany, contaminat, tot i que procuren mantenir-se units, malgrat les posicions en les quals es troben. Sorprèn positivament l’aparició de Christian Slater (Nymphomaniac o True Romance), fet que podria suposar el pas de l’argentí cap al cinema americà.

En definitiva, es tracta d’un film recomanable per als aficionats a la política, al thriller i al drama decorat com si d’una atmosfera de Hitchcock es tractés; però no arriba allà on es proposa o vol assolir. Ara bé, podria ser totalment basat en fets reals per la proximitat amb la situació mundial dels nostres representats.

Veredicte:

El millor: L’ambient que es respira i la tensió que transmet atrapa a l’espectador, a més, Darín fa una actuació impecable, així com la seva filla.

El pitjor: Deixa molts fronts oberts que no acaba de tancar i a estones es pot fer tediosa pel seu ritme i temàtica, situada gairebé al mateix emplaçament.

Nota: 6

- Advertisement -

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents