Des de Letònia i Polònia arriba aquest film d’animació de 70 minuts dirigit per Edmunds Jansons (Choir Tour) i titulat Jacob, Mimi i els gossos del barri. Està basada en el llibre Dog Town (2018) de Luïze Pastore, una famosa escriptora letona de contes infantils. Va ser projectat en primícia a El Meu Primer Festival, així com a altres festivals de caire internacional i arribarà a les pantalles el proper 29 de novembre distribuït de la mà de Pack Magic. A més, es podrà gaudir també en català i comptarà amb subtítols per tal de fomentar la lectura i fer-lo accessible a infants amb dificultats auditives.
La trama se centra en en Jacob, un nen que viu a la ciutat i somia a convertir-se en un arquitecte com el seu pare. Un dia es veu obligat a passar una setmana amb el seu oncle, l’Àliga, i la seva cosina, la Mimi, ja que el seu pare ha de marxar per feina. Els seus familiars viuen a les afores de Riga, a Maskachka, un popular districte rural. L’avorrida estància agafarà un camí inesperat quan, de cop, arriba un home de negocis ric i comença a excavar el parc central per tal de construir un gratacels. En Jacob i la Mimi es disposen a salvar el casc antic d’aquest projecte immobiliari colossal i destructiu. Per sort, comptaran amb l’ajuda d’un grup de divertits gossos que parlen.
La pel·lícula compta amb una història totalment original sobre la gentrificació, i planteja un problema actual als mes petits. Però què és la gentrificació? Es tracta d’un problema social que consisteix a remodelar els barris pobres, per tal de convertir-los en zones de classe mitjana-alta. Això fa que la gent del barri de tota la vida hagi d’abandonar casa seva, ja que no es pot fer càrrec del nou valor. El protagonista del film té la idea al cap que els gratacels són el futur i somia construir-los quan sigui gran. Però de mica en mica, va coneixent com és la vida al barri i va canviant de parer, aprenent a valorar altres formes de millorar l’arquitectura d’una zona i interessant-se per buscar les maneres més respectuoses i beneficioses pels seus habitants. Tot i que al film s’hi reflecteix l’experiència d’un barri concret a Riga, el missatge és universal, ja que a tot arreu hi ha barris d’aquest tipus que estan amenaçats o han desaparegut.
També mostra com la unió fa la força i formant equip es poden defensar causes comunes. Tot i que cada personatge té una personalitat ben definida i forta, tots acabaran cedint i compartint els seus principis per tal d’arribar a un punt comú. A més, es mostra una família monoparental en què la figura materna està absent i no s’explica per quina raó no hi és, per tal que cadascú tregui les seves pròpies conclusions amb els petits bocins que es diuen. Això deixa de manifest que es tracta d’un film actual i modern que mostra una realitat que encara avui en dia costa d’acceptar o de valorar. Per altra banda, els nens estan a l’actualitat però continuen jugant com antigament, amb la pilota al carrer i als parcs, deixant de banda els ordinadors i smartphones. La idea d’afegir gossos que parlen és molt original i afegeix un punt divertit dintre de la problemàtica que es tracta, fent la cinta més didàctica i amena per als més petits.
L’animació és fruit de l’estudi Letko, especialitzat en el desenvolupament i la producció de projectes d’animació. Els dibuixos d’en Jacob, la Mimi i els gossos del barri són obra d’Elina Brasliņa, il·lustradora letona de contes per a nens i nenes i aspirant a dissenyadora gràfica i que va treballar per primera vegada en un film d’animació. El traç animat és molt fi i similar al que seria una il·lustració en moviment, ja que cada escena és una imatge independent. A més, al conte les il·lustracions són en blanc i negre i aquí s’ha apostat per afegir una paleta de colors càlids i acollidors, d’acord amb l’arquitectura de la zona, de la fusta i de la tardor.
En definitiva, el film tracta problemes d’actualitat, com el fet de la contaminació que implica la gentrificació i l’especulació de les grans empreses vers el poble, a més, fomenta l’ecologia, la preservació dels espais verds en nuclis urbans i en la cerca de solucions respectuoses i creatives.
El millor: Els valors que transmet a la canalla, mentre gaudeixen d’un film animat i entretingut; així com la gossada parlant.
El pitjor: La història pot fer-se avorrida per a adults que ja coneixen aquesta problemàtica.
Nota: 6’5
