Intel·ligent i arriscada visió dels còmics de superherois

- Advertisement -

Es tracta de la seqüela de Unbreakable (2000) i Split (2016), que juntament amb Glass conformen la trilogia sota el mateix títol que la primera, nascuda de la mà d’en M. Night Shyamalan. Mai ha estat un cineasta fàcil, la seva filmografia està composta per pel·lícules que no sempre han estat acceptades per la crítica, sobretot perquè el van posar en un pedestal amb cintes com The Sixth Sense o Unbreakable. Però cal dir, que ell sempre ha estat un mestre del fantàstic dins el cinema independent i ha sabut crear obres mestres d’autor i arribar a les sales comercials, ja que ha sabut fer-se un lloc i un nom dins la indústria. Malgrat que no totes les pel·lícules són brillants, si contenen el seu particular estil i girs de guió rebuscats i contundents.

El film continua la història just on va acabar Split. En aquesta ocasió se seguiran les passes de David Dunn (Bruce Willis), mentre busca la figura sobrehumana de La Bestia (James McAvoy) en una sèrie de trobades puntuals. A l’ombra, hi ha Elijah Price (Samuel L. Jackson) que sembla emergir com una figura clau, ja que coneix els secrets de tots dos.

- Advertisement -

En aquesta ocasió Shyamalan crea una arriscada aposta que pot crear controvèrsia, ja que amb les anteriors pel·lícules de la saga es mostren dos homes amb poders sobrenaturals i en aquesta es dona a entendre que seguirà l’estil tradicional dels superherois com sempre han mostrat grans companyies com Marvel i DC. Però no, la narrativa és més aviat pausada, va fluint sense grans sorpreses durant poc més de la meitat de la cinta, encaminant l’acció cap al colofó final i habitual dels còmics. El cineasta ha demostrat en nombroses ocasions que és un fan i gran lector dels còmics i, a través del personatge que interpreta Samuel L. Jackson, va demostrant que es pot parlar de poders sense caure en la mateixa i clònica fórmula a la que estem habituats.

- Advertisement -

Al principi del film, es mostren totes les cartes sobre la taula, no s’amaga res, no es palpa la típica tensió, més aviat es mostren tres personatges solitaris que tenen un passat traumàtic raó per la qual són així actualment. Mitjançant la narració es fa un viatge introspectiu dins les seves ments per navegar i cercar els motius dels seus drames i la soledat que els acompanya. Aquesta part pot decebre a l’espectador que no troba escenes d’acció ni grans sets exteriors, ja que pot fer-se monòtona, però és un exercici brillant que juga amb els sentiments. Al segon acte, demostra estar més en forma que mai, amb una reflexió crua i àcida sobre la realitat. 

En definitiva, és un film excèntric amb idees molt bones, que serveix per culminar una saga de manera brillant i demostra que Shyamalan al llarg d’aquests 19 anys l’ha anat cuinant a foc lent, per desenvolupar l’obra clau que fa un pas més enllà dins el gènere fantàstic.

Veredicte

El millor: L’atmosfera, la fluïdesa i la intel·ligència amb la qual es desenvolupen els fets de manera contundent i encertada. 

El pitjor: No agradarà a qui busqui una producció de superherois tradicional.

Nota: 8

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents