today-is-a-good-day

Drama familiar entre tanques i prejudicis racials

- Advertisement -

Durant els darrers anys s’ha criticat l’absència de nominacions d’afroamericans als Oscars, especialment l’edició passada que va ser catalogada de racista. Per tant, no ha de sorprendre que enguany hi hagi una explosió de nominats de color, però també de pel·lícules que tenen el racisme, la immigració, l’esclavitud, l’homosexualitat o el drama en general com a premissa.

El dramaturg August Wilson, va escriure l’obra de teatre Fences (1985), amb la qual va obtenir un premi Pulitzer i un Tony. Després de l’èxit a Broadway, en part, gràcies a les interpretacions dels seus protagonistes, Denzel Washington (Troy) i Viola Davis (Rose), Wilson volia dur a terme una adaptació cinèfila de l’obra amb la condició que el cineasta fos afroamericà. Però tots els seus intents van fallar i va morir d’un càncer. Anys més tard, el mateix Denzel Washington va decidir protagonitzar i dirigir una versió de l’obra que va representar al 2010, incloent a la seva companya Viola Davis.

- Advertisement -

- Advertisement -

Així va néixer l’adaptació situada als anys 50, on un pare afroamericà lluita contra els prejudicis racials, mentre cerca la manera de treure endavant a la seva família, tot un seguit de situacions controvertides a la seva vida i la dels seus.

El film denota cada fotograma i frase que prové del teatre, ja que es mantenen llargs diàlegs al mateix escenari i es produeixen molt pocs girs de càmera o canvis de pla. Això s’ha de tenir en compte a l’hora de veure-la, ja que és pausada, feixuga i es pot esperar més del que ofereix. La història alhora és senzilla, un drama familiar bastant habitual on regnen els conflictes amb els fills, la crisis, la feina, el somni americà i, tot i semblar el leitmotiv, en una altra perspectiva hi ha el racisme. Pot semblar estrany, però no és el tema principal i quan es comenta és perquè el protagonista està obsessionat per un problema que va tenir al passat. De fet, tots els conflictes sorgeixen de la seva figura i ferma posició, que va evolucionant a dèspota i egoista, però el més destacable és la seva actitud davant la mort, que el condueix a construir una tanca per mantenir la seva família allunyada d’ella.

Són molt destacables les interpretacions d’ambdós protagonistes, estan perfectament encaixats, tenen química i mantenen amb aplom el pes dels seus 140 minuts de dialèctica estàtica, aportant el dinamisme que manca per altra part.

No es tracta d’un film de mala qualitat, està ben rodat, té una fotografia correcta, la pràctica inexistència de música aporta una atmosfera incòmoda, les interpretacions són brillants, però no té res nou a explicar, tan sols que la carència de novetats està narrada de manera eclèctica i energètica. Per altra banda, els sentiments van aflorant a cada fotograma, i atorga la senzilla naturalesa original una reflexiva opressió vers la relació d’un mateix i el seu entorn.

Veredicte:

El millor: Les interpretacions dels protagonistes, tant Viola Davis com Denzel Washington, són sublims i aporten el toc interessant al guió.

El pitjor: L’excés de diàlegs i reiteració d’escenaris, fan que esdevingui un film feixuc, massa extens i totalment teatral.

Nota: 6,5

- Advertisement -

https://www.youtube.com/watch?v=FpPzo7CfYLw&t=23s

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents