L’any 2010 es va presentar una pel·lícula que combinava dracs salvatges amb víkings rudes, la qual va esdevenir tot un èxit i de la qual se n’ha desenvolupat una saga que inclou films i sèries. La seqüela va arribar 4 anys més tard, mentre que per la tercera part, sota el títol How to Train Your Dragon: The Hidden World, hem hagut d’esperar fins al 22 de febrer del 2019, el que suposa 5 anys de diferència amb la predecessora. Entremig, s’han estrenat diversos spin-off que expliquen diverses històries d’aquest món sorgit de les novel·les de Cressida Cowell. Aquesta nova entrega arriba a les nostres pantalles també en llengua catalana sota el títol de Com ensinistrar un drac 3.
El que va començar com una inesperada amistat entre un jove víking i un temible drac Night Fury s’ha convertit en una èpica trilogia que ha recorregut les seves vides. En aquesta ocasió, en Hiccup i en Toothless descobriran finalment el seu veritable destí: per una banda governar l’Illa Mema juntament amb l’Astrid; per a l’altra, ser el líder de la seva espècie. Però, pel camí, hauran de posar a prova el seu vincle i plantar cara a la major amenaça a la qual mai s’han enfrontat, però també a l’aparició d’una misteriosa Night Fury femella albina.
Mantenir el ritme d’una saga és complicat, ja que sovint acaben perdent força i reiterant-se en els mateixos temes de calaix. En aquesta ocasió es podria considerar que la fi de la trilogia és ideal, perfecte, ja que tanca molt bé tots els apartats i sap com arribar al cor de l’espectador. El film conté amor, amistat, respecte pels animals, però també dosis d’acció, moments emotius i conserva l’humor entre el tàndem Hiccup-Toothless.
Ara bé, no tot són flors i violes, ja que el malvat no té la força suficient ni està a l’alçada de la resta de personatges, malgrat que les escenes d’acció tenen potencial i gaudeixen d’una qualitat tècnica impressionant. A part, a Espanya el doblatge l’ha dut a terme Melendi i el resultat no podia ser pitjor, no hi ha per on agafar-lo, per tant, recomano gaudir-la en versió original o doblada al català. Ara bé, la música que acompanya les escenes encaixa perfectament com un trencaclosques.
En definitiva, es tracta d’un film harmònic que fa gaudir l’espectadors de totes les edats gràcies a la seva càrrega emocional i al seu comiat entendridor deixaran un bon sabor de boca al sortir de les sales. Després de 10 anys acompanyant els personatges, acomiadar-se’n serà complicat i a més d’un se’ls farà un nus a l’estomac.
Veredicte
El millor: El bonic final del món que comparteixen dracs i víkings, però sobretot la bellesa de la fotografia que mostra un espectacle visual cada vegada que s’ajunten els dracs.
El pitjor: La manca de carisma del malvat principal i el doblatge al castellà fan baixar la qualitat de la pel·lícula.
Nota: 7
