Daisuke Igarashi (Little Forest), l’autor del manga, s’ha convertit des de l’inici de la seva carrera en tot un referent dins el gènere fantàstic amb un estil que l’ha portat a ser comparat amb el mateix mestre Hayao Miyazaki. Children of the Sea és un manga que va ser publicat l’any 2006 originalment a la revista mensual Ikki, i és una de les obres més destacades de la seva bibliografia, avalada per les nominacions als Premis Osamu Tezuka, a més, aquest preciós relat va ser guardonat amb el Premi a l’excel·lència al Japan Media Arts al 2009 i el de la Japan Cartoonists Association.
Es tracta d’un seinen (manga o anime enfocat al públic adult) d’aventures i misteri inspirat en el folklore, la naturalesa, el surrealisme i la temàtica espiritual, en què Daisuke Igarashi relata la historia de la Ruka, una jove adolescent els pares de la qual s’han divorciat. El seu pare treballa a l’aquari local, per la qual cosa ella passa moltes hores allà fascinada per la quantitat enorme de criatures marines que hi ha. Un dia, dos nois anomenats Umi i Sora, són traslladats a l’aquari per problemes familiars. Després d’entrar en contacte amb ells, la Ruka s’adona que ambdós tenen una connexió especial amb l’oceà, com ella. Tot i així, un secret sobre l’estrany naixement dels seus dos amics sembla que s’interposa amb els interessos de l’aquari i amb el de la població en la que tots resideixen.
L’adaptació del manga a la gran pantalla arriba 13 anys més tard de la mà del cineasta japonès Ayumu Watanabe (sèrie Phoenix Wright o films com Doraemon i el petit dinosaure o Space Brothers). Aquest film compta amb una excel·lent feina per part de Studio 4₀C, ja que a part de ser arriscat i fidel a l’obra original, compta amb una tècnica que es caracteritza per barrejat animació tradicional amb animació en CG. El projecte va trigar 6 anys a veure la llum (comptant les tries de color i talls de prova, així com un temps de producció d’uns 3 anys), ja que triar quines parts del guió gràfic formarien part de cada tipus d’animació va ser complicat i més desenvolupar-ho. D’aquesta manera es van aconseguir crear uns gràfics que fins ara no s’havien vist mai i que distaven molt del GC convencional. El resultat és una animació especialment atractiva que llueix amb fluïdesa i ofereix un delit per a tots els sentits.
La cinta que va estar present a la passada edició del Festival de Sitges és una aposta surrealista i arriscada amb un punt colpidor, i demostra que es tracta d’un projecte que s’ha deixat coure a foc lent per tal de treure el màxim profit. Un relat totalment intimista que fa reflexionar sobre l’existencialisme dins d’una història que va més enllà de l’amistat d’uns nens i les criatures marines. També juga amb l’abstracció i amb la idea de deixar-se endur per les emocions i gaudir d’una posada en escena magnífica, en què el ritme ve marcat per una composició visual i de paisatges a la vegada que els personatges van evolucionant i l’espectador amb ells. Tota la projecció va preparant-se per un clímax final apoteòsic, probablement dels més contundents que es poden trobar en la darrera dècada de l’animació.
Un altre punt a destacar és el magnífic disseny dels personatges, però sobretot de les criatures marines, les quals tenen tota mena de detalls i els seus moviments i comportament imiten a la perfecció els reals. Així doncs, el ritme de la natació d’una balena o mantarraya és més pausat i harmònic, que el d’un banc de sardines que es mouen com dansant entre les onades. Tot el conjunt d’animals aporten un feng shui equilibrat, que deixa a l’espectador relaxat i captivat alhora. I malgrat no distorcionar la resta d’execucions provoca una apassionada calma i sensació de confort totalment hipnòtica.
En definitiva, es tracta d’una obra impressionantment bonica, que combina una animació carregada d’escenes al·lucinants, amb un toc madur, arriscat i surrealista i que farà les delícies de tots els seguidors de l’animació que cerquen quelcom nou i poc convencional, i es trobaran amb una joia frenètica i fantàstica.
Veredicte
El millor: La fidelitat amb el manga, el ritme, l’evolució i disseny dels personatges, així com la meravellosa animació que conforma el film.
El pitjor: El surrealisme i el component abstracte que el conforme pot causar rebuig, malgrat la seva excel·lència.
Nota: 8
