És difícil contemplar cinema d’animació més enllà del que les majors com Disney, Pixar o Dreamworks ens mostren, però hi ha produccions més petites que gaudeixen d’una qualitat tècnica que res tenen a envejar a les produccions amb més pressupost. La darrera que ens arriba prové de Dinamarca, de la mà del cineasta Esben Toft Jacobsen, el qual va dirigir també la fantàstica The Great Bear i ara ens presenta Beyond Beyond, tot i que va ser desenvolupada fa gairebé 4 anys.
El film relata la historia d’en Johan, un petit conill que empren un llarg viatge cap al Regne del Rei Ploma, amb l’objectiu de trobar la seva mare. Des de ben petit ha viscut al mar amb el seu pare i desitja poder tripular un vaixell algun dia per poder cercar a Rei Ploma i reunir-se amb la seva mare. Un dia, mentre el seu pare va a la cerca de provisions, en Johan rep una misteriosa trucada per ràdio amb informació sobre aquest misteriós Rei i decideix emprendre una aventura ell sol.
En pocs minuts se’ns planteja una situació familiar amb tots els detalls essencial per comprendre de seguida que no es tracta de la típica pel·lícula infantil d’aventures, sinó que va més enllà i profunditza en el sentiment i l’acceptació de fets que apareixen de sobte a la vida i tergiversen una realitat còmode. La maduresa és una etapa que es va assolint amb el pas del temps, però trobar-se de cop amb una situació feixuga, nova, comporta ser rebutjada i al seu lloc crear un imaginari on només hi té cabuda el que la ment pugui crear per explicar la raó per la qual tot ha canviat en un instant.
D’una manera molt intel·ligent, es fa front a la pèrdua, sense que se’n parli en cap moment; ara bé, l’acceptació es desenvolupa de manera tendre, innocent i força edulcorada. Aquest input d’evolució mental abans de temps, crea una rebel·lia vers tot el que l’envolta i una idea es capfica dins el cap del protagonista, el qual la porta a terme malgrat tenir-ho tot en contra, però l’esperança és l’últim que s’ha de perdre i s’ha de lluitar per aconseguir allò.
El missatge que transmet és molt positiu i és important la reflexió que fa per ajudar a comprendre als més menuts aspectes de la vida que són durs, però que no es poden evitar ni ignorar. El fet que els protagonistes siguin conills és un punt a favor per sentir empatia i tendresa.
En certs aspectes, recorda bastant al que evoca el film de Disney Coco, ja que també es nodreix del fantàstic i de l’oníric. El món que es crea és meravellós, gaudeix d’una fotografia excepcional, on cada plànol parla per si sol i aporta vida. Les composicions tenen diferent tonalitat en funció del lloc on se situï l’acció, amb una fluctuació notable entre l’inici i el desenvolupament, ja que es passa de tons més foscos i lúgubres a uns més vius i harmònics, tot movent-se entre una paleta dominada pels verds, marrons i blaus. Tot això guarnit amb una banda sonora encertada i suau que ajuda a dibuixar els sentiments plasmats.
En definitiva, és un film on amb poc més d’una hora ens ofereix una lliçó difícil d’explicar, però pitjor d’assimilar quan el microcosmos de la vida es veu pertorbat. Està distribuïda per Paycom Cinema i ha estat projectada a diversos festivals de cinema internacionals i avui ens arriba també doblada al català.
Veredicte
El millor: En poc temps explica una història consistent amb un fotografia meravellosa.
El pitjor: Malgrat haver-se creat abans, pot recordar en certa manera a Coco, però per un públic molt més infantil.
Nota: 6
