Les noves formes del plaer (segons Cronenberg)

Feia set anys que David Cronenberg no feia una pel·lícula. El sempre controvertit realitzador canadenc ha trencat el seu silenci després de Maps to the stars per tornar a la seva zona de confort: sang, repulsió, desig i ments torturades. I tot plegat amb la màxima fanfàrria possible: competint a la secció oficial del 75è Festival de Cannes. A Crimes of the future ens mostra un món pseudoapocalíptic on els humans han mutat i el dolor ha desaparegut de les nostres ments.

En aquest context la lesió, la cirurgia i la ferida sanguinolenta gratuïta són la nova pornografia. I els protagonistes del film són experts en la matèria: una parella que ha elevat a la categoria d’art les operacions en directe on s’extreuen òrgans nous (i tatuats). Cronenberg torna a treure tot el suc d’un genial Viggo Mortensen i li suma l’elèctrica presència de Léa Seydoux. Tots dos entenen perfectament la incomoditat del projecte i condueixen l’espectador per un laberint de plaer/dolor/art on la forma és més important que el missatge.

A Crimes of the future interessa més el com que el què. T’has de deixar portar per l’estil Cronenberg per gaudir d’una pel·lícula difícil, rara però molt magnètica. Una mica com ja passava a algunes de les seves obres més cèlebres sobretot Crash i eXistenZ amb les quals trobarem punts de connexió. El film conté imatges que no són fàcils d’esborrar. Malgrat que no arriba al gore ni la víscera gratuïta, hi ha molts moments on un espectador mitjà apartarà la mirada. Ara bé, al meu entendre, resulta molt més terrorífica la màquina biomecànica on ha d’esmorzar cada dia el protagonista que no pas algunes incisions o extirpacions d’òrgans.

En resum, si sou fans de Cronenberg i les seves pixades fora del test de la normalitat i la correcció política sucareu pa. Si tot això us genera més aviat rebuig, no patiu, és normal, però fugiu ben lluny. La cuina dels horrors d’aquest cineasta de 79 anys continua preparant fabuloses receptes repulsives.

Veredicte

El millor: l’atmosfera malsana i l’originalitat malaltissa de la història.

El pitjor: deixar de banda la trama per centrar-se massa en la forma.

Nota: 7

JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents