En el passat Saló Internacional del Còmic de Barcelona, l’organització em va encarregar la xerrada Els supercotxes dels superherois en el marc de la gran exposició Vinyetes sobre rodes dedicat als cotxes, motos i bicicletes que apareixen als còmics (ja els vaig avisar que els avions i els trens, per exemple, també en tenen, de rodes, però això és una altra història).
A la xerrada vaig poder explicar com és d’íntima la relació entre els cotxes i els superherois dels còmics, fins al punt de protagonitzar la mítica portada del primer número de la revista Action Comics on apareixia per primer cop el personatge de Superman el maig de 1938, creat per Jerry Siegel, guionista, i Joe Shuster, dibuixant. El primer cotxe de la icònica portada es creu que es correspon a un Chrysler Plymouth del 37 (fixeu-vos en la foto on s’ha substituït el cotxe dibuixat per una foto del cotxe real, les similituds són molt evidents).
La portada està inspirada en una vinyeta interior, sembla que hi ha evidències que justificarien que la portada no estaria dibuixada per Shuster (curiosament no se sap amb certesa qui va dibuixar una de les portades més mítiques de la història dels còmics). Si mirem el cotxe de l’aventura que hi ha a l’interior d’aquest primer número podem veure com que en realitat el cotxe de Shuster era un Chrysler De Soto del 37 (si mireu els detalls de la portada, la vinyeta i les fotos de la publicitat dels cotxes es poden apreciar les diferències entre l’interior del còmic i la portada).
De Soto és la marca comercial escollida pels propietaris de la marca de cotxes per a representar una forma de ser (estil americà?), el que és curiós és que De Soto és un explorador espanyol nascut el 1.500 i que es coneix entre d’altres proeses, per ser el descobridor del riu Mississipí. Que s’escollís aquest cotxe justament en el primer còmic d’un dels peregrins més il·lustres de la ficció, és una dada a destacar, no cal que recordem d’on bé en Superman, un dels exploradors que més distància va recórrer en el seu viatge a la cerca d’una nova llar.
Per cert, ara que fem referència a Krypton, aquesta primera portada també ens dóna més informació sobre els superpoders del personatge. A partir de les dades que ens facilita la primera vinyeta (“Corre més de pressa que una bala, salta sobre els gratacels, aixeca i llença grans pesos, salta grans distàncies…”) es pot calcular que el planeta Krypton té una gravetat onze cops més gran de la Terra, això explicaria la superforça i supervelocitat: pot aixecar un pes onze cops més gran que un terraqui (és a dir, que pot aixecar aquest cotxe però no un altre a la vegada), i explicaria que el Superman dels primers anys no volava sinó que saltava.
La relació dels cotxes amb Superman també és habitual a les pel·lícules a la gran pantalla. A continuació en destaco dues imatges per motius ben diferents: la primera imatge és escollida per la nostàlgia que ens transmet recordar el Superman (1978) de Richard Donner, en concret a l’escena on un Kal-El acabat d’aterrar salva la vida als que serien els seus pares adoptius, en Jonathan i la Martha Kent… quins temps, oi?
La segona imatge que volia recordar l’he seleccionat per entendre-la com un homenatge a la portada original i correspon a una de les escenes de Superman returns (2006) dirigida per Bryan Singer, on podem veure a un esforçat Brandon Routh, emulant al primer Superman dels còmics.
La imatge de la portada del primer número de Action Comics ha esdevingut una icona de la cultura popular i tant en els còmics de DC com d’altres autors de diferents editorials li han fet homenatges o s’han inspirat. Si haig de destacar un d’aquests treballs em quedo amb la que el gran George Pérez va fer el 2009, on directament la va representar com una estàtua (vinyeta interior de Legion of 3 Worlds, de 2009):
Com totes les estàtues, el simbolisme que representa és molt potent: una silueta i un gest que demostren força i contundència. És curiós comparar-la amb l’estàtua que hem pogut veure a la recent Batman v Superman: Dawn of Justice (2016) on Zack Snyder opta per una representació més de respecte i agraïment cap al personatge (s’entén que l’obra és posterior i conseqüència dels fets de Superman Man Of Steel, 2013, del mateix director). La postura del salvador apareix en aquest cas de forma relaxada, estenent una de les mans fent l’heroi proper al poble, mentre que amb l’altre sembla que estigui suportant tot el pes del planeta.
Imagino que cada moment necessita la seva estàtua i l’escollida per Snyder s’escau amb el discurs d’aquesta pel·lícula, així que haurem d’esperar si volem veure a la gran pantalla algun dia l’estàtua dissenyada per George Pérez. Ara bé, si parlem de supercotxes el més conegut sens dubte és el Batmobile… però aquest dóna per un altre article… o no?
