Nicolas Winding Refn, NWR per als amics, ho ha tornat a fer i ens regala una nova història estranya i simbòlica de poesia visual molt personal, una aposta poc convencional de Netflix acabada d’estrenar.
Com tota l’obra de NWR, no és fàcil de descriure. Així doncs, Copenhagen Cowboy, (títol que recorda al clàssic Midnight Cowboy de John Schlesinger i, salvant les distàncies, la recerca de plenitud de maneres completament diferents dels seus protagonistes en ambients decadents), ve a ser un thriller criminal amb llums de neó i mitologia abundant amb aires de videoclip electrònic. Però també és un conte de fades atmosfèric, surrealista i metafòric, de clima fosc i enrarit i ambient malaltís i colpidor, com NWR ja ens té acostumats.
Una èpica mitològica aclaparadora
Per si encara no ho teniu clar, Copenhagen Cowboy és una història de revenja, d’una nova heroïna televisiva de xandall blau. És una protagonista que tant pot exercir de sicària, karateka, sirena de mirada captivadora, àngel venjatiu o mèdium espiritual amb poders curatius, tot i que la seva vida sempre penjarà d’un petit fil, ja que es passeja per múltiples escenaris del món criminal danès relacionats entre si per petites connexions, des de la prostitució, rics faltats de plenitud o artistes virils macabres, restaurants amb rerefons porcins i crim organitzat d’americana bruta o sindicat clàssic, per acabar-ho amb antagonistes amb aires de vampir immaculats i clans reveladors. No us espanteu. Si ens aferrem a la història veurem que tot té sentit, que hi ha forces respostes, però també ens deixa enigmes per una més que probable segona temporada que podria portar a NWR a un altre nivell, una èpica mitològica aclaparadora. Si segueix doncs amb la seva línia de recuperar aspectes dels seus anteriors treballs, NWR aquí podria jugar amb les llegendes nòrdiques com en el seu relat viking Valhalla Rising però dins un món modern. I això sempre és interessant i prometedor.
Amb aquesta sèrie NWR recupera així els ambients de la seva terra natal, Copenhagen, Dinamarca, després de la seva descarnada trilogia Pusher (també en recupera alguns dels actors que s’hi passegen), realistes enfocaments del submon danès, brut i ordinari, amb les seves màfies i vides socials de drogoaddictes i traficants decadents. Però també toca altres temes dels seus anteriors treballs com la cultura oriental, la solitud, la violència, tot dins aquesta nova proposta captivadora, en aquest cas, adornada amb molta mitologia camuflada dins de personatges psicodèlics i estrambòtics de la Copenhagen profunda.
Conte modern amb superherois i dimonis
NWR ja havia entrat dins el circuit televisiu el 2019 amb la minisèrie Too Old To Die Young. Va passar força desapercebuda, però sense dubte va ser una fita televisiva que feta uns anys enrere hauria marcat un abans i un després, tal com va fer Twin Peaks en el seu moment, pel seu llenguatge trencador, la seva crítica social i la seva visió fosca i artística del món dels càrtels, policial i quotidià. És extremadament lenta, però el seu llenguatge és tota una obra d’art d’imatges reveladores. Una vegada s’entra amb el seu estil es gaudeix d’una obra impactant, d’intriga i misteri, amb una persecució antològica i possiblement un dels monòlegs més realistes i colpidors de la història de la televisió. Copenhagen Cowboy en comparteix molts aspectes, com el visual i narratiu, però també s’hi distancia i la fa diferent per incloure elements fantàstics, de conte modern amb tocs de superherois espirituals i dimonis d’etiqueta dins el món propi de la filmografia del director.
NWR es caracteritza doncs per la seva originalitat i la seva diversitat a l’hora d’explicar històries. És un director eclèctic i particular, amb varietat en els seus temes i polèmic arreu on va. No és un director per tots els públics. O el detestes i t’avorreix, o entres al seu joc i en frueixes de la seva obra. És provocador, transgressor, original i macabre i un cop hi connectes en descobreixes molts significats, encara que de vegades tota la simbologia t’exploti a la cara. Té un procés de creació fascinant, amb la manera com visualitza la quotidianitat i el que s’hi amaga darrere, des de l’art, fins al món criminal, musical i addicte en tots els àmbits. Busca compromís i contacte humà i intenta crear art a partir del caos humà, tot i que té les coses molt més que clares del que sembla.
Una història èpica de xandalls i éssers grandiloqüents
NWR veu del pla de Kubrick i el somni de Lynch i ho porta tot al seu terreny personal més modern, amb una acurada visió per expressar amb imatges i música eloqüent el que té al cap. Així doncs, Copenhagen Cowboy té més missatges i reflexions dels que es poden veure en un primer visionat. Perquè si una cosa fa Refn és planejar els seus projectes amb minuciositat. Ens ofereix personatges violents i històries al límit, i ho fa mentre juga amb els plans fixes enquadrats, llargs, laterals evolutius que acompanyen a l’espectador o moviments de 360° inclusius, amb els silencis, les llums i els colors, en especial el blau, vermell i ocres, i amb la composició dels elements dins un pla, sempre planificat i alineat.
Sembla força evident (almenys esperem) que tindrem una segona temporada, ja que no tanca la trama i ens escup diversos elements per una història èpica de xandalls i éssers grandiloqüents encara més poderosos que podrien encaminar cap a una lluita antològica entre el bé i el mal.
Veredicte
El millor: l’originalitat, el llenguatge visual i la incertesa de saber cap on va la història.
El pitjor: que el seu estil no arribi a tothom.
Nota: 8,5
