Com han de ser les crítiques? Objectives o subjectives?

- Advertisement -

Encara que faci molts anys (massa) que faig aquest ofici, continuo preguntant-me com ha de ser una crítica de cinema (o del que sigui. Qualsevol crítica). Ha de fer-se segons m’agradi o no la pel·lícula des d’un punt de vista personal o ha de ser objectiva i enfocada a les necessitats del lector? Però, que espera el lector de les meves crítiques? Això em porta a reflexionar una vegada més sobre per a què serveix una crítica. Influeixen als lectors o no fan gens de cas? Les llegeixen? Llegiran aquest article?

Cadascú fa el tipus de crítica que vol i no em posaré a analitzar com fan les crítiques dels companys, si personals o objectives. Ho vaig fer una vegada –una tesina universitària sobre una prestigiosa revista de cinema que encara sobreviu– i encara hi ha alguns comentaristes que no em parlen i per descomptat em vaig crear enemics innecessaris. I us asseguro que ho feia de bona fe, pensant que podia ser útil, però em vaig equivocar. Penso que la majoria de crítics no admetem la crítica que es puguin fer a les nostres crítiques. Quina paradoxa, no? Això de ser crític de cinema està ple de contradiccions i més ara que la majoria de crítiques són digitals. Jo, el primer.

- Advertisement -

Crític_1

- Advertisement -

El problema continua sent que és molt difícil sintetitzar les meves idees sobre una pel·lícula. Com ho fas? Amb els recursos digitals no hi ha problemes per qüestions d’espai, encara que no es tracti de deixar anar un llarg rotllo, perquè segur que el lector passaria de seguida de la teva crítica (jo no en soc partidari). No obstant veig que algú encara fa
crítiques llarguíssimes, potser sense saber que no es llegeixen senceres. Ara hi ha una forma de llegir, que un amic meu denomina transversal que ha superat els vells estils de lectura ràpida. Jo m’he acostumat a fer-ho i així m’estalvio moltes bestieses. Parlo d’internet però també de la premsa impresa, perquè cada vegada són molt semblants.

No soc partidari de les estrelletes ni dels likes perquè penso que en la mateixa pel·lícula hi ha trossos bons i trossos dolents i de la mateixa pel·lícula et poden agradar o no determinats fragments. Crec amb l’anàlisi de la posada en escena i no crec amb els arguments perquè des dels grecs s’ha dit tot i el que val és la forma com es narren les mateixes històries. Per això em resulta molt difícil respondre amb un sí o amb un no quan em pregunten si m’ha agradat o no determinada pel·lícula o sèrie. Si, no, però. Serà que la meva àvia era gallega.

Prometo que seguiré amb la meva dèria… si em deixen, clar.

- Advertisement -
Àngel Comas
Històriador i expert en cinema des de fa molts anys, l'Àngel Comas ha publicat un munt de llibres sobre cine i, entre d'altres programa el Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat. Els seus articles són propis d'algú amb experiència que va al cine i no menja crispetes.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents