Aquest divendres 18 de març arriba als cinemes Código: Emperador, el film inaugural de la 25a edició del Festival de Màlaga. Dirigida per Jorge Coira (Hierro, Sé quién eres), la pel·lícula és un viatge al fang i la misèria de l’espionatge espanyol que té l’objectiu de mantenir un status quo on la corrupció, les elits econòmiques i la destrucció de la divisió de poders són el terreny de joc. En aquest context, Luis Tosar interpreta un peó dels serveis d’intel·ligència al qual li encarreguen les feines més brutes i moralment reprobables perquè és un gat vell i mai no falla.
En una d’aquestes missions coneix la Wendy, una minyona filipina interpretada amb molta solvència per l’actriu catalana Alexandra Masangkay (El hoyo, Los últimos de Filipinas), amb la qual començarà una relació que potser va més enllà de la professionalitat i fredor del personatge. Malgrat que és un clixé força usat en films de cinema negre i la trama no planteja res que no haguem vist abans Código Emperador és un thriller que funciona. Et manté en tensió sobretot gràcies a que Tosar és també un gat vell de l’actuació i aquests personatges d’home dur que somriu poc li van molt i molt bé. També és lloable un disseny de producció que ens porta a les festes luxoses dels rics però també a la soledat dels que s’ho miren sense ser protagonistes (la Wendy).
Al llarg del metratge hi ha més suspens i misteri que acció però no per això el ritmes és més lent. L’exòtic paisatge humà pel qual transita el protagonista fa que les petites històries que composen el global de la trama siguin interessants i, juntes, tinguin una coherència al servei de la definició del personatge. I és secundaris hi tenen una bona part de la responsabilitat. A banda de la ja citada Alexandra Masangkay també s’agraeix la presència de la també barcelonina Georgina Amorós (Benvinguts a la família, Elite) una jove que li deu un favor al protagonista i de Denís Gómez (Vivir sin permiso, Los lunes al sol) un polític massa net (a priori) en un context de llimacs.
Si alguna cosa falla en aquest thriller és la credibilitat de la relació entre Tosar i Masangkay. La diferència d’edat i d’estil de vida dels personatges fan d’aquesta història una relat molt difícil de creure. Un tòpic molt fet servir que potser colaria més si la diferència d’edat no fos de més de 20 anys.
Veredicte
El millor: és un thriller solvent, entretingut i amb crítica sociopolítica inclosa.
El pitjor: ho sento però prou embolicar actors madurets (Luís Tosar en té 50) amb joves actrius (Alexandra Masangkay 29). No cola i no fa cap favor al film.
Nota: 7,5
