Al Festival de Cannes hi passes moltes coses a la vegada. Entre estrenes i polèmiques sobre Netflix hi ha una secció anomenada Cannes Classics on la reflexió i la retrospectiva són les protagonistes. Enguany la sessió més cobejada era la de l’actor i director Clint Eastwood que ha presentat, 25 anys després, el primer film amb el qual va guanyar l’Oscar al Millor Director: Unforgiven (Sense perdó). En un auditori Buñuel ple de gom a gom, gran part dels assistents han fet més de dues hores de cua per sentir les paraules d’una de les llegendes vivies del cinema. El cinèfil ha estat un dels pocs mitjans acreditats per assistir a la masterclass en directe.
Eastwood té una llarga relació amb el aquest festival ja que va ser president del jurat als anys vuitanta i ha presentat una bona colla de les seves pel·lícules a la secció oficial sense endur-se mai la Palma d’or cap als Estats Units. El crític de cine Kenneth Turan ha estat l’estat l’encarregat de treure-li les paraules.
Com no podia ser d’altra manera, les primeres pregunten han estat sobre Unforgiven. Eastwood ha reconegut que “em van donar al guió l’any 80 i em van dir que segurament aquesta pel·lícula la faria una altra persona així que no li vaig donar gaire importància. Però no… Anys més tard vaig assabentar-me que estava disponible i que sí, volia fer-lo. Seria l’últim gran western per a mi”. No anava errat. Després de ser un dels actors més celebrats del subgènere, la direcció d’aquest film el va entronar a Hollywood i li va conferir un nou estatus: el de director reputat. El veterà cineasta encara ara no ha oblidat Sergio Leone a qui va dedicar llavors el film i a qui considera, encara, com un mentor.
El despertar d’una estrella
“La meva primera actuació va ser un encàrrec de l’escola. Vaig haver de fer una obra com a deures… Necessitaven un nen talòs i jo era el candidat perfecte”, ha dit rient. “Finalment vam pujar a l’escenari cagats de por i va estar molt bé. Tothom va riure. Jo vaig dir als meus companys: mai més em torneu a fer passar per això”. Aquesta anècdota demostra que per una banda l’actor tenia la feina a la sang i per altra el seu caràcter fort i decidit que ha mostrar en certs personatges davant la càmera i la seva tenacitat i tossuderia darrare d’ella.
Eastwood també ha recordat com va començar la seva carrera a Los Angeles. “M’hi vaig traslladar amb un amic perquè ell volia aprendre a actuar i perquè hi havia noies maques a la classe… Poc després em va trucar un productor perquè sabia que feia esport i necessitaven un actor atlètic. Em va posar allà i em van preguntar un munt de coses. Finalment vaig treballar per ells per 75 dòlars la setmana”. Als 50 i havent passat alguns anys de penúria el van contractar a la CBS i va poder viure de ser actor. “Va ser un somni fet realitat per mi”.
Qui dubta d’en Clint Eastwood…
“El meu agent em va recomanar anar a Itàlia a fer un remake camuflat d’un film japonès i jo li vaig dir que no. Volia anar a pescar, la veritat. Però vaig llegir el guió perquè m’agradava Kurosawa i al final vaig decidir que perquè no. No havia estat mai a Itàlia o Espanya”. Aquell remake de Yojimbo va convertir-se en Fistful of Dollars (Per un grapat de dòlars) i la fama internacional per a un actor que després tindria encara més nom i prestigi amb papers mítics com el de Dirty Harry. “M’encantava el guió i tot i ser políticament incorrecte i vaig pensar que havíem perdut el sentit de l’humor i s’havia de fer. Teníem armes enormes, era el somni de tot home”.
Un dels primers aplaudiments unànimes va ser en mencionar The Bridges of Madison County (Els Ponts de Madison) i els següents van ser per Mystic River i Millon Dollar Baby tres de les pel·lícules que més van arribar al cor i l’ànima de l’audiència. I va ser en parlar d’aquestes cintes quan Eastwood va definir el que per ell ha de ser el cinema. “És una feina emocional. Quan llegeixes guions, prepares els personatge, assages, amb els actors… T’has d’emocionar en tot moment. Així és com hauria de ser el cinema”.
L’actor i director va arrencar l’última ovació del públic en parlar de Gran Torino. Va ser per dir que no té gaire ganes de posar-se davant la càmera altre cop. “No trobo tant a faltar actuar… Si em passa ja hi tornaré. Tant en direcció com en actuació la clau és tenir interès. Cal que tothom senti aquesta emoció. L’última vegada que va passar va ser amb Gran Torino. El missatge era important i això es transmet al públic.
Clint Eastwood va acabar la marsterclass reconeixent que no veu gaire cinema actualment. “He vist molt poques pel·lícules aquests últims anys. Reviso més que innovo”. Abans de marxar i exposar-se a un autèntic bany de masses de les més de 300 persones que hi havia a l’auditori va dir que es considera un home afortunat. “Si miro enrere crec que he tingut sort a la vida”.