Existeix cinema per a homes i cinema per a dones?

- Advertisement -

És un fet força evident que els gustos entre homes i dones no acaben de coincidir del tot, en termes generals. Serà molt més fàcil trobar una dona que gaudeixi comprant roba, que no pas un home; o un home que gaudeixi amb un partit de futbol que una dona. Això s’ha definit tant des de la psicologia diferencial com des de la neurociència, i no podem negar que és un fet. Ara bé, una cosa molt diferent és el sentit de la ideologia del gènere, allò que la societat pretén atribuir a un sexe i a l’altre que parteix d’una cultura de tradició masclista. Per la mateixa regla de tres, el cinema també ha patit les etiquetes del cinema de dones i el cinema d’homes. Als homes els encanta la guerra i a les dones les comèdies romàntiques. Evidentment, estem generalitzant, però si aneu sovint a les sales de cinema, constatareu que realment és així.

Vaig força sovint al cinema, i tot i que sí que tinc un gènere preferit, acostumo a veure coses molt variades. És per aquest motiu que sovint constato que en funció de la pel·lícula, hi ha més homes o més dones a la sala. Fins i tot a vegades hi ha parelles que entre dents se’ls escapa un “avui per a tu i demà per a mi”. El desembre de 2020 recordo que vaig anar a veure Little women al cinema de Vic. Havia vist les versions anteriors i fins i tot havia llegit el llibre (és una obra que m’agrada molt). Vaig comentar a amics i família que tenia intenció d’anar-hi i vam organitzar una comitiva. Només dones. Cap dels homes de la família s’hi va voler apuntar. En entrar a la sala, només es va fer evident el que ja havia pensat: només dones. No hi havia ni un sol home. Una cosa semblant em va passar poc després, quan vaig anar a veure 1917, aquesta vegada al cinema de Manresa. I sí, el 90% dels espectadors d’aquella sessió eren homes. En aquest cas també hi havia alguna dona (jo mateixa i un parell més d’un total d’uns 30-40 espectadors). És evident, doncs, que el sexe o el gènere influeix en allò que consumim.

Som el que mirem?

- Advertisement -

Tot i que tal com demostra la següent gràfica, el percentatge d’homes i dones que van al cinema és bastant similar, no tots anem a veure el mateix tipus de pel·lícules. El gènere de la persona influeix en el gènere de la pel·lícula que consumim, entre molts d’altres factors com poden ser l’edat, la raça o, fins i tot, l’estat d’ànim. La gràfica següent mostra que tant la població en general (Population), com la gent que normalment va a cine (Movigoers), com els tiquets venuts (Tickets sold) contenen xifres força semblants entre els dos gèneres.

- Advertisement -

Dades comptabilitzades al doctorat de Lisa Wade de l’any 2011 als EUA

No obstant això, quan agafem aquestes dades i les classifiquem per gènere cinematogràfic, ja no diuen el mateix. A la següent gràfica ja podem constatar com les pel·lícules bèl·liques o de ciència-ficció atrauen més al públic masculí i els musicals i comèdies romàntiques atrauen més el públic femení:

Statistic: Most popular movie genres among adults in the United States as of December 2018, by gender | Statista
Imatge extreta de statista.com amb dades del 2018 als EUA

No obstat això, també podem apreciar que hi ha certs canvis en funció dels països. He trobat molt interessant el cas del cinema de terror. Si ens fixem en la gràfica anterior, el terror és un dels gèneres en què més diferència entre homes i dones s’aprecia, essent els homes els grans consumidors. No obstant això, un estudi que es va fer als cinemes d’Austràlia i Nova Zelanda no indica exactament el mateix, ja que l’any 2017 aquests són els resultats que van extreure de l’estudi:

Dades extretes d’AS Media Studies de l’any 2017 a Austràlia i Nova Zelanda

Així doncs, veiem que la geografia, probablement també hi juga un paper important. Però centrem-nos ara en productes més concrets. He intentat buscar informació dels espectadors de sagues famoses i això és el que he obtingut. En la següent gràfica veurem els espectadors que segueixen contingut relacionat amb la saga Star Wars a les xarxes socials i espectadors que segueixen contingut relacionat amb la safa Twilight. Hem d’entendre les barres amb diferències d’edat, essent la primera els 13 anys i l’última els superiors a 65:

Dades extretes de Data genètics

I si ens centrem en programes de televisió com poden ser les típiques tertúlies de televisió americana com poden ser els programes de l’Oprah Winfrey o l’Ellen DeGeneres, obtenim això:

- Advertisement -

Dades extretes de Data genètics

Traslladem-nos a Netflix. Aquí hem de començar fent una distinció entre els tipus d’usuaris: els heavy users (més de 10 visites al mes a la plataforma), medium users (entre 2 i 10 visites a la plataforma al mes) i els light users (entre 1 i 2 visites mensuals a la plataforma). Vegem doncs primer les dades dels subscriptors:

Dades extretes de Netquest i fan referència a l’any 2019

Entrem ara ja en el perfil dels usuaris de la plataforma per gènere. Constatarem doncs que, a trets generals, les dones superen als homes, com a consumidores:

Dades extretes de Netquest i fan referència a l’any 2019

I ara afegim-hi el tipus de suport que es fa servir, ordinador de sobretaula o dispositiu portàtil (mòbil, tauleta o ordinador portàtil):

Dades extretes de Netquest i fan referència a l’any 2019

És així doncs, com les dones tendeixen a ser més consumidores de productes a la plataforma digital que els homes. De moment no s’ha fet pública la informació del contingut que es consumeix per gènere, però podríem especular que va força amb consonància amb allò que es veu al cinema, o fins i tot més pronunciat. El fet d’anar al cinema s’entén sovint com un acte social, en canvi, el consum de contingut a plataformes ha propiciat el consum de productes individualment, de manera que la diferència per gèneres entre homes i dones podria ser més gran que el que hem vist amb el cinema.

Amb aquest petit article no voldria pas ofendre a ningú ni molt menys. Jo soc la primera que no encaixo gaire en els estereotips que se suposa que la societat havia creat per a mi, i no crec que sigui dolent, com tampoc ho és encaixar-hi. La gran virtut d’avui dia és la llibertat de poder consumir allò que ens interessa, potser, de tant en tant, encara amb alguna mirada, però sempre hem de ser positius. I el que encara estaria millor és continuar lluitant perquè aquesta llibertat que tenim per anar a veure un partit de futbol essent una dona o entrar en una sala de cinema soles sense ser assenyalades es traslladi a altres territoris que encara no poden gaudir d’això.

Així doncs, llarga vida al cinema, sigui quin sigui el que més us atrau!

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents