Això que tanquin les sales de cinema per la pandèmia sembla una solució exagerada. Les sales són les més fàcils de controlar i, com s’ha demostrat, no provoquen cap contagi. Els governants s’han curat en salut. Em vull afegir a les idees de l’article del nostre director Els quatre cinemes que no tornaran a obrir, i a d’altres publicats a El Cinèfil sobre el cinema i la pandèmia. D’entrada jo penso que el tancament de les sales de cinema es deu a la inutilitat dels nostres governants, posada de manifest una vegada més a la seva actuació davant la pandèmia i a altres fets polítics. No saben què fer. Els ha agafat amb els pixats al ventre i van improvisant. Es curen en salut i apliquen solucions globals a situacions puntuals. Com a bons funcionaris que són sempre tracten de sortir il·lesos. Sembla que busquin només els rèdits polítics (els vots) i no pensin en les persones. I em refereixo als polítics catalans, als espanyols i als de la Unió Europea. Tots van a la seva. Ja sé que això de la pandèmia és de difícil solució però també sé que ells ho agreugen amb les seves actuacions. En el cas de la Unió Europea, es posa de manifestat una vegada per tot el seu inamovible esperit de funcionariat, és a dir, de no mullar-se, de curar-se en salut. Evidentment sempre hi ha excepcions.
https://elcinefil.cat/2020/07/24/10-mesures-que-fan-dels-cinemes-un-lloc-segur/
Els cinemes (o els teatres) són llocs segurs perquè s’apliquen totes les mesures de precaució imposades pels mateixos governants. Per què els tanquen? Que m’ho expliquin. Ho fan amb paraules buides. Prenen mesures contradictòries: tanquen les discoteques i deixen que vinguin turistes. I què me’n dieu de les platges o les terrasses? Parlo de Catalunya i de tot l’estat espanyol. I què me’n dieu dels governs estrangers que han imposat quarantenes a qui vingui d’alguna part de l’estat espanyol quan en els seus països tenen xifres pitjors. Prenen mesures que són de jutjat de guàrdia i ja veurem què passarà quan tirin endavant les denúncies que s’ha posat per part de molts col·lectius perjudicats. Penso en el tema de les residències o en les retallades en sanitat. Jo veig que amb això de la pandèmia tothom passa la pilota a l’altra teulada, els polítics també. Fas qualsevol gestió i gairebé mai no quedes content, hi ha molta negligència en el tracte de funcionaris o treballadors, de molts bancs, de moltes empreses… Sempre tenen l’excusa del coronavirus per no complir amb les seves obligacions. Tot és una disbauxa que fa aflorar les males praxis d’abans de la pandèmia… repeteixo que no de tothom.
No vull estendre’m més en les generalitats i vull centrar-me en els espectacles públics com els cinemes, els teatres i, per què no?, els esportius, on és més fàcil complir-les. En un cinema, un teatre, un estadi de futbol o en pistes esportives es poden prendre totes les mesures de seguretat obligatòries: mascaretes, separacions entre espectadors i rentat de mans. Els cinemes i els teatres ja ho han demostrat, als espectacles esportius no els hi deixen fer. Quins interessos hi ha darrere aquestes decisions? Econòmics? Electoralistes? Polítics? D’entrada han retallat les nostres llibertats i veurem com queda tot després que declarin la fi de la pandèmia amb els plets que ara tenen oberts i els que vindran. Algun dia potser ho veurem. Jo soc molt escèptic. Viurem en un altre món pitjor, no ho dubteu.
