today-is-a-good-day

Cinema friqui

- Advertisement -

El 25 de maig si no vaig equivocada, se celebra una festa d’aquestes modernes que em va fer molta gràcia i ja se’n va parlar en aquesta mateixa pàgina d’internet. Segur que ja sabeu de quina diada parlo perquè feu cara de ser membres de la comunitat que aquell dia estava de festa. Exacte! Estic parlant del Dia de l’Orgull Friqui. El Dia de l’Orgull Friqui es commemora l’estrena de la primera penícula de La guerra de les galàxies, aquella de l’Indiana Jones que va per l’espai, la noia de les ensaïmades al cap i el senyor del casc negre que resulta ser el pare del protagonista. Res… En realitat el Dia de l’Orgull Friqui només serveix per justificar que sou una colla d’immadurs!

Cosplay saló

- Advertisement -

Exacte! Perquè els friquis són això, i ho sé perquè tinc un nét que n’és un rato! Una colla d’hòmens –algunes dones també, però no gaires i poc femenines–, que encara juguen a les maquinetes, miren penícules d’extraterrestres i llegeixen còmics de superherois! Sí, gent d’aquella que quan la veus pel carrer, amb aquelles samarretes de dibuixets, ja saps que no faran res de bo a les seves vides! Persones que voldrien viure eternament en l’adolescència, però no per ser joves i tenir un cos en ple funcionament, sinó per tenir l’excusa perfecte per passar-se el dia jugant al Super Mario.

- Advertisement -

Com deia, tot va començar amb la pénicula de La guerra de les galàxies, o Star wars –que es pronuncia “Estar als bars”, ja em direu si en treure’m profit del tema–. La història del Luke Skywalker, que un dia analitzarem amb la profunditat que es mereix, va fascinar milers de persones arreu del món. El fanatisme dels seus seguidors va ser tan gran que fins i tot va inaugurar una nova modalitat de vergonya aliena! Gent poc social que per Carnestoltes es mostrava tímida, gràcies a George Lucas es va desinhibir i va estrenar una de les tendències del friquisme mundial: fer el paperina a les sales de cinema disfressats dels personatges de la penícula!

curiositats star wars 1977

Un altre grupet de friquis cinèfils són els trekis. Jo em pensava que el treking era fer excursions per la muntanya, però es veu que no, que són gent que de passejar poca cosa, que prefereixen el teletransport. La cosa ve de la sèrie de tele d’Star Trek, una altra de naus especials i galàxies llunyanes. Segur que us sonarà el capità Spock, un home calcat a l’Ibarretxe, que saluda posant la mà d’una forma característica. Es veu que les rivalitats entre els seguidors d’Star Trek i els d’Star Wars són com les del Barça i el Madrid! Conclusió: no se’n saben star

Però deixem el tema de les estrelles i les galàxies i viatgem cap a la Terra Mitjana, on un petit hòbbit anomenat Frodo té la missió de desfer-se d’un anell! Per fer tal proesa ha de lliurar mil batalles i creuar tot un continent, per la qual cosa entenem que a la Terra Mitjana no hi havia negocis del COMPRO ORO com a les nostres ciutats, amb la qual cosa tot hauria estat més fàcil. Però si tot hagués estat més fàcil, El senyor dels anells no hauria aconseguit tants seguidors, i molt menys, tants friquis que van anar a veure la penícula, van llegir el llibre, van jugar el videojoc, van col·leccionar les figuretes, van vestir amb samarretes… I van aprendre èlfic, que aquí sí que n’hi ha per llogar-hi cadires! A l’institut suspenent el llatí amb l’excusa que és una llengua morta que no parla ningú, i després dominant l’èlfic millor que el mateix Legolas!

Els que també arrosseguen un bon grapat d’immadurs… vull dir de friquis al seu darrere són els superherois! I també hi ha batalles entre ells per decidir quins són els més forts, els més poderosos o els més guais del Paraguai! Entre els seguidors de la Marvel i els de DC, estem ben distrets. Que si el Hombre Araña, que si el Hombre Murciélago, que si el Hombre que treballa fent de gos –ai, no! Que aquest és dels Amics de les arts!– La qüestió és trobar un heroi el més estrafolari possible per fer les delícies dels friquis, que no dubtaran en vestir-se amb malles o amb els calçotets per damunt dels pantalons si la situació ho reclama. Perquè, en general, les penícules friquis són penícules que donen idees pel Carnestoltes.

- Advertisement -

Però el cinema friqui no viu només de generar friquis, sinó que també s’alimenta dels friquis ja existents d’altres vessants per fer penícules encara més friquis. És el cas dels videojocs, de les Playstations i aquestes mandangues que tant us agraden. A part de fer unes adaptacions on la paraula friqui queda curta, com Street Fighter, Super Mario Bros o Mortal Kombat, trobem grans penícules inspirades en el món del videojocs com Scott Pilgrim contra el mundo. Ah, i Pixels, que farà plorar de nostàlgia tots aquells friquis que es passaven hores i hores posant monedes de 25 pessetes a les màquines recreatives. El nét de qui abans us parlava, per exemple!

També a la tele es parla de friquis, i com que en realitat són una bona colla i els agrada estar enganxats davant les pantalles –que no tenen el cap més quadrat perquè Déu no vol–, si crees una bona sèrie sobre el tema tens el públic garantit. És el cas de la sèrie The big bang theory, que explica la vida de quatre friquis. I quina gràcia pot tenir la vida de persones així, us preguntareu… Doncs mira, si n’ets un, et deus sentir identificat amb el que veus i deus entendre les bromes que fan sobre còmics, videojocs i altres assumptes de gent immadura.

Total, que si sou friquis, espavileu una mica que això vostre no pot ser bo de cap manera. Al meu nét ja el tinc avisat, però no hi ha manera… I si no sou friquis, millor per vosaltres, que no sabeu la de temps que us estalvieu si no mireu batalles amb espases làsers, lluites entre homes vestits amb malles de colorins i altres criaturades. I segur que aneu molt més ben vestits!

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents