Cinema fresc per fer passar la calor

- Advertisement -

Per si no ho havíeu notat, aquest estiu està fent una calor de mil dimonis! O de dos mil dimonis, ves a saber! La qüestió és que no es pot estar al carrer a segons quines hores perquè et quedes enganxat a l’asfalt com el formatge ratllat als macarrons quan els poses al forn: gratinat! I, vulguis o no, aquesta temperatura ens afecta –i més a les persones grans com ara una servidora–, i ens aplatana i ens treu les ganes de fer coses. La veritat, no sé com hi pot haver gent que són capaces d’estar-se tot el sant dia ajagudes a la sorra de la platja, torrant-se a banda i banda. Estan com un llum, tan bé que s’està a casa, i més a l’estiu!

I què podem fer a casa a l’estiu, us estareu preguntant… Molt fàcil! I més, tenint en compte que esteu visitant una plana web sobre cinema! El que podem fer a casa una calorosa tarda d’agost és –preneu nota– tancar les finestres, engegar l’aire condicionat, afluixar les llums i, no ho diríeu mai… Mirar una penícula! Però no una penícula qualsevol, no! N’hi ha que no serveixen, que només de veure-les ja sues altra vegada com quan surts a estendre la roba a les tres de la tarda. Aquests dies més que mai calen films refrescants, d’aquells que et transporten a paratges frescos, amb neu i gel, i això t’ajuda a passar la terrible calorada que patim. Podríem dir que El coloso en llamas no entra dins d’aquest llistat.

- Advertisement -

- Advertisement -

No podria començar les meves recomanacions d’altra manera que aconsellant-vos que mireu –altra vegada, segurament– Frozen. Sí, perquè la famosa penícula d’animació de Disney sobre les germanes Anna i Elsa ens transporta sense moure’ns del sofà a Arendelle, un regne on el fred i la neu s’han instal·lat gràcies als poders de la princesa. Quina enveja em fa veure aquestes dues joves passejant per indrets de postal blancs i immaculats, o abraçant un ninot de neu la mar de simpàtic que se’ns dubte els deu refrescar tota la pitrera! Malauradament per la nostra temperatura corporal, tot torna a la normalitat al final de la penícula, tot i que crec que si haguessin sabut la que queia aquí fora, les dues germanes no haurien corregut tant per fondre tot aquell bé de Déu de neu.

Seguint amb els films d’animació, també cal anomenar la saga de l’Edat de gel, una sèrie de penícules que ens narren les aventures d’un grup d’animals prehistòrics que fugen del desgel! Si en saben, ells, que on millor s’està és en els paratges frescos, i no fent turisme pel Carib, que segur que allò no es pot resistir. Podríem dir que el mamut Manny i la seva trepa van ser les primeres víctimes del canvi climàtic, i això que en aquella època no hi havia fàbriques ni cotxes que contaminessin com ara. Menció especial per a l’esquirol Scrat que es passa tota l’estona buscant aglans. Li passen unes coses a la pobra bèstia…

Uns que al gel s’ho passen més bé són els membres de l’equip d’hoquei de Minneapolis, els Mighty Ducks, uns nens que es passen l’estona patinant sobre el gel i fent partits d’aquesta varietat americana de l’esport de l’stick. Al principi no són gaire bons, que diguem, però els arriba un entrenador nou, una mena de Pep Guardiola d’aquest esport, i comencen a guanyar i a guanyar. Bé, ja us ho podeu imaginar, oi? Ai, quina fresqueta que hi deu fer en un pavelló d’aquests! Jo, que sóc igualadina, i que a la meva ciutat hi ha gran tradició d’hoquei, crec que si glacéssim la pista i poséssim una ganivets als patins en lloc de rodes… Per si us interessa, estic parlant de Somos los mejores.

Parlant d’esports, ara us parlaré d’uns que no gaudien tant. O com a mínim en el transcurs del que es veu a la penícula. Estic parlant de Viven, un film basat en fets reals que ens detalla –potser amb massa veracitat–, les desventures d’un equip de rugbi que acaben perduts als Andes per culpa d’un accident aeri. No, no. La penícula no és per riure, ja us ho dic ara, però els paisatges nevats que hi apareixen són d’allò més refrescant, sobretot comparant-los amb una autopista catalana el dia de l’operació tornada. Ah, i la gastronomia que apareix a les escenes també us pot donar un cop de mà per millorar la vostra operación bikini.

Mireu si és agradable la fresqueta del nostre planeta, sobretot la de l’Antàrtida, que fins i tot vénen d’altres galàxies per conèixer-la. Sí, sí. Tot això es veu a La cosa, on un grup d’investigadors que es passen el temps investigant el continent congelat –deuen provar nous gustos per a granissats, perquè altra cosa…– descobreixen una estranya criatura que campa a les seves entre els diferents tons de blanc que té la neu. Una bèstia dolenta capaç de convertir-se en qualsevol altra animal o persona. Ja us dic ara que en descobrir-ho, els humans queden glaçats!

La veritat és que el fred, el gel i tot el que hi té relació no té gaire bona fama entre la majoria del públic. La gent, en general, prefereix la calor. La gent vol suar, posar-se moreno, anar amb poca roba ensenyant petxuga! Per això, molts cops, el fred aporta dolents, a les penícules. Éssers malvats i freds, capaços de les pitjors atrocitats. Tots recorden com de dolenta era la Reina del Gel de Les cròniques de Nàrnia, una sobirana capaç d’enganyar els nens a base d’empatxar-los amb pastissets. O els malvats enemics del Batman, el graciós Pingüí, que armava exèrcits d’aquests ocells amb explosius; i l’estrafolari Mr. Freeze, amb una escopeta capaç de convertir el que toqués en un Calippo gegant. Ah, per no oblidar els malvats de moda en el món de les sèries: els caminants blancs de més enllà del mur que portaran als set regnes un hivern d’allò més fred.

- Advertisement -

En fi, amics lectors de El Cinèfil. Sabeu què faré? Que agafaré la meva tele, el meu reproductor de DVD’s –a casa som pensionistes i no ens arriba pel Blue Ray–, una cadira de platja i m’asseuré al passadís dels iogurts del súper de sota casa a mirar una d’aquestes penícules, que allà segur que hi estaré ben fresqueta.

- Advertisement -

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents