Any rere any el cinema català demostra que un dels terrenys on és més versàtil i prolífic és el fantàstic. La collita de films d’aquest gènere dels darrers dos anys és extensa, variada i plena de noms noms i “veterans” que faran que el curs 18/19 sigui una temporada plagada de cine fantàstic català. En aquest reportatge us mostrarem la majoria de pel·lícules amb segell català fantàstic que veurem el proper any als cinemes o les plataformes VOD. I parlant de plagues…
L’any de la plaga de Carlos Martín Ferrera
L’únic film català confirmat (de moment) pel Festival de Sitges 2018. Parlem de l’adaptació en cine del llibre de Marc Pastor. Pastor explica que tot el procés per tirar endavant el film ha tardat sis anys i que, després d’una llarga espera i fins i tot de pensar en alguna ocasió que no sortiria, tot es va precipitar (en el bon sentit) el mes de febrer de 2017 i des de llavors ha anat molt ràpid.
El rodatge de l’adaptació del llibre va dur-se a terme entre el març i maig del 2017 i el film ja està a punt per la seva premiere catalana al Festival de Sitges. El director Carlos Martín Ferrera (Zulo, 2005, Suspicious Minds, 2010) ha rodat la que serà la seva quarta pel·lícula que tindrà el nom d’El año de la plaga i que ha gravat gairebé totalment a Barcelona. Algunes escenes d’acció, però, s’han enregistrat a Ciutat de Mèxic.
Anunnaki de Joan Frank Charansonnet i Rubén Vílchez
Després de Pàtria i Doctrina el director català Joan Frank Charansonnet no perd el temps i ja té mig enllestit el seu proper film. En aquesta ocasió la temàtica no podria ser més diferents que la dels seus anteriors projectes: extraterrestes, conspiracions i terror d’inspiració vuitantera. Anunnaki. El origen, és un film de gènere fantàstic on l’acció, el terror i les teories de la conspiració es donen de la mà en un metratge rodat amb un estil de producció que barreja el cinema indie i la sèrie B dels vuitanta.
En paraules dels directors Joan Frank Charansonnet i Ruben Vilchez “Anunnaki és un homenatge a l’esperit de les pel·lícules amb les que vam passar molt bons moments fa uns 30 anys amb un compendi d’imatges de bars de carretera, motards, noies espectaculars i extraterrestres atractius i immortals. La premissa és que aquests mateixos éssers que, a dia d’avui segueixen entre nosaltres, lluiten per la seva supervivència des del seu poder ancestral, batallant-se amb espases, armes de foc, mossegades pseudo-vampíriques o a força de puntades de peu de “taekwondo” si cal. No obstant això, continuen idolatrant els seus antics ideals que segueixen units a un fosc poder no inapreciable pels éssers humans”. L’estrena d’Anunnaki està prevista en sales de cinema comercials el desembre del 2018.
Framed de Marc Martínez Jordan
L’òpera prima del debutant de l’ESCAC, Marc Martínez Jordán va ser el film inaugural del Terror Molins 2018 i ja porta una bona pila de festivals internacionals a l’esquena. L’última parada d’aquest slasher serà les sales comercials en algun moment entre finals de 2018 i principis del 2019. La pel·lícula explora els límits de la misèria humana amb les noves tecnologies com a rerefons. “Framed es podria definir com un slasher tecnològic y contemporani. El nostre principal objectiu creatiu sempre ha estat portar a terme un producte fílmic atractiu, modern i amb caràcter propi”. Aquesta filosofia fa que no només Framed sigui una rara avis al panorama de cine de gènere en aquest país sinó que, és un projecte que fàcilment connectarà amb la nova generació de joves d’una nova forma clara i directa. Segons el director serà un film per a tots aquells amants de les xarxes socials, i també pels que les odien.
Framed va rodar-se a Sant Cugat del Vallès entre els mesos d’abril i maig del 2016. El repartiment està encapçalat per Joe Manjón (El Internado, Risen), Àlex Maruny (Promoción Fantasma, Polseres Vermelles) i Clàudia Pons (Elisa K, Asmodexia). És la primera producció de Creatures of the Dark, un segell nou de cine de gènere creat pel director i productor Marc Carreté.
After the lethargy de Marc Carreté
I parlant de Marc Carreté i Creatures of the dark aquí teniu el segon projecte de la productora dirigit pel seu màxim responsable. Aquesta pel·lícula catalana porta la temàtica extraterrestre a la rodalia de Barcelona. After the Lethargy, el segon llargmetratge de Carreté va tenir la seva premiere a Fantaspoa (Brasil) i continua ara el seu recorregut pels festivals internacional de gènere.
Carreté defineix el film com un producte “de terror creepy inspirat en el cine més gamberro dels anys 70 i 80 que tan admiro”. Es tracta d’una pel·lícula 100% independent i produïda exclusivament amb capital privat d’inversors catalans. La pel·lícula, rodada en anglès, va enregistrar-se entre Sabadell, Terrassa, Montserrat i el Parc Natural de Collserola (Sant Cugat i Molins de Rei) i els interiors a l’Hospital del Tòrax, al Parc Audiovisual de Catalunya. La cinta la protagonitzen Andrea Guasch (Cambio de Clase, Submergence), Joe Manjón (El internado, Framed, The Man Who Killed Don Quixote) i Ramon Canals (Asmodexia, Castidermia), acompanyats per Mark Schardan, Sue Flack, Ben Vinnicombe i Liliana Cabal, entre d’altres.
Cautivos d’Hugo Cobo
Cinc persones desconegudes aparentment entre si, entren en un local per escapar-se, ningú sap el que passa, el caos regna als carrers, les sirenes sonen sense parar. Per sort han trobat un lloc on podran estar fora de perill, mentre els morts envaeixen els carrers a la recerca de més carn… però potser els monstres estan dins. Aquest és l’argument de l’opera prima del director català Hugo Cobo rodada en només sis dies amb un càsting encapçalat per Noé Blancafort i Mireia Agramunt i amb la veu d’Itziar Castro.
“La idea de fer Cautivos, sorgeix de voler explicar una història en un únic espai, gènere ja en si mateix. A més, tenia molt clar que la meva primera pel·lícula havia de ser de terror, però sense ser “la típica pel·lícula de terror”. No faig l’ús d’ensurt tòpics sinó més aviat un horror més psicològic, on el pes de la trama ho porten els personatges, tots molt diferents entre si i amb un veritable drama entre ells”, explica Cobo a El cinèfil. El primer tràiler ja esta disponible en aquest enllaç.
Matar a Dios de Caye Casas i Albert Pintó
Un aval immillorable: Premi del Públic a la 50a edició del Festival de Sitges. Matar a Dios, l’ópera prima del tàndem Caye Casas i Albert Pintó arribarà als nostres cinemes el dia 21 de setembre amb l’humor negra com a bandera. L’argument és prou sucós i està clar que dóna per fer comèdia… El Carlos convida el seu pare i al seu germà a passar un agradable cap de setmana amb ell i la seva dona Ana en una aïllada casa enmig del bosc, quan irromp un nan barbut i esparracat que diu que és Déu… Fins aquí tot (més o menys correcte) però el cas és que Déu amenaça amb destruir a tota la humanitat al matí següent i ells han estat triats per escollir a les dues persones que es salvaran de l’extermini.
Ara el destí de la humanitat recau en un depressiu, una dona que no pot tenir fills, un banyut i un avi amb problemes de cor que evidentment voldran estar al nou món. Això vol dir que n’hi ha dos que hauran de morir… Aquest projecte d’Alhena produccions està escrit i dirigit per Caye Casas i Albert Pintó, que debuten en la direcció de llargmetratge després de l’exitós curt NADA S.A. i RIP. El film està protagonitzada per Eduardo Antuña, Itziar Castro, Boris Ruiz, David Pareja i Emilio Gavira. Encara no s’ha fet públic el tràiler però si podem veure un parell d’imatges dels rodatge de la pel·lícula.
Drácula de Denise Castro de Denise Castro
Després de la seva ópera prima Salvación i dirigir un capítol del film coral Maniac Tales aquest 2018 Denise Castro continua donant corda al gènere fantàstic en un film on juga amb al metacine. La seva particular versió del vampir mes famós es va endur el premi del públic al Sant Cugat Fantàstic i també va debutar amb premi en un festival de temàtica vampírica a Transilvània. L’objectiu de Castro és explicar com n’és de difícil rodar una pel·lícula al nostre país quan no tens gaires recursos. Dràcula de Denise Castro és una adaptació molt lliure del clàssic de Bram Stoker que barreja humor i terror.
La pel·lícula narra les peripècies d’una directora barcelonina que es diu Denise Castro (quina casualitat…) i el seu equip en el rodatge d’una nova versió de Dràcula a Transsilvània. Tot plegat amb un equip molt reduït i un pressupost molt ajustat. La realitat es barreja amb la ficció en un film on, d’entrada no sabem on comença la veritat i on s’amaga la fantasia.
Jack Taylor: testigo del fantástico de Diego Lopez
Després del seu documental Herederos de la bestia, el responsable de la secció Brigadoon del Festival de Sitges torna a la no ficció sobre cine amb una pel·lícula que explica narrat pel propi Jack Taylor l’experiència d’un actor nord-americà afincat al cinema europeu. L’intèrpret va tenir diversos èxits al gènere fantàstic fet que López aprofita per repassar la seva carrera a la vegada que parla d’aquest tipus de cinema.
L’actor Jack Taylor va treballar amb Jesús Franco, Amando de Ossorio, Juan Pique Simón, León Klimovsky o Roman Polanski i l’hem vist recentment a films com Los fantasmas de Goya (2006) i Grand Piano (2013). El documental encara no té data d’estrena i actualment es troba en fase de post-producció. Es va rodar íntegrament a Barcelona el passat mes de març.
Sant Martí de David Ruiz i Albert València
David Ruiz i Albert València, es defineixen a ells mateixos com a “curtmetratgistes nostàlgics del cinema més grunge i gamberro de gènere dels 70 i 80″. Després de dirigir el migmetratge Festí de sang, arriba el seu film Sant Martí, un slasher sumat a una road movie amb pinzellades còmiques i mala llet. El film va inaugurar el Sant Cugat Fantàstic 2018 i es va endur una menció especial del públic pel seu bon rotllo gamberro low cost. Segons David Ruiz “és una pel·lícula a mig camí entre el terror rural i la comèdia negra amb reminiscències de grans clàssics del terror i la sèrie B com La matança de Texas o The hills have eyes”.
L’argument gira al voltant de dos nois hippies que agafen un parell de noies fent autostop i tots plegats tenen la intenció de passar-ho d’allò més bé en un d’aquests festivals estivals de música que hi ha per Catalunya. Una parada tècnica per fer nit al poble de Sant Martí no acabarà de sortir com els protagonistes esperen. La pel·lícula està protagonitzada per Raül Tortosa, Guillem Fernàndez-Valls, Paco Moreno, Anna Ferran, José García Ruiz i Olga Bernardo. Sant Martí, rodada íntegrament en català promet emocions fortes, humor negre i sang… Una bona matança, de fet.
Escape from Marwin de Jordi Castejón
Si us agraden les Escape rooms i el que voleu és asseure en una butaca i veure en pantalla aquesta temàtica no perdeu la pista a Escape from Marwin. Presos, sang i fetge i, òbviament, haver-se d’escapar d’un lloc tancat són la premissa d’aquesta pel·lícula catalana rodada en anglès principalment a Sabadell.
Després del curt Rostbif, Jordi Castejón es passa al llargmetratge amb una pel·lícula que gira al voltant d’un macabre joc que organitzen per a criminals empresonats. Anualment, uns presos condemnats a pena de mort tenen l’opció de jugar a un joc i obtenir un premi que val tota una vida: la llibertat. El film està rodat en anglès i els protagonistes són John de Luca (The bank job) , David Chevers (Mindscape) i Camilla Mathias (Ozone). Al llarg del llargmetratge es veurà què són capaços de fer per sobreviure al cruel joc i, si s’escau, sortir del lloc on estan tancats.
Black hollow Cage de Sadrac González-Perellón
Ciència ficció i terror en aquesta proposta que va rebre una Menció Especial del Jurat al Bifan, el Festival de Cinema Fantàstic més important de l’Àsia a Corea de Sud. Black Hollow Cage és el primer film en solitari de Sadrac González-Perellón, una cinta minimalista on el fantàstic es cou a foc lent i es combina el terror psicològic amb ciència ficció.
L’argument gira al voltant d’una nena que viu reclosa amb el seu pare i un gos llop blanc en una estranya casa enmig del bosc. Un dia, la nena troba un rar artefacte cúbic entre els arbres amb la capacitat de canviar el passat. Com acostuma a passar en aquests casos jugar amb el temps no és pas una cosa que et puguis agafar a la valenta. El film es va veure al nostre país al Festival de Sitges i a Terror Molins i està pendent de data d’estrena a sales comercials.
